L'educació a l'antiga Roma

L'ensenyança a l'antiga Roma era un tret que els ciutadans van voler aplicar als infants quan els romans van entrar en contacte amb els grecs, va ser aleshores quan es va demostrar que l'educació familiar no era suficient, a arrel d'això, molts parents van voler deixar l'educació dels seus fills en mans de professionals. L'educació romana tenia com a objectiu desenvolupar les virtuts de l'home ideal romà a partir de la gravitas (responsabilitat), la severitas (austeritat), la pietas (respecte) i la bona fides (lleieltat).

Fins als set anys, els infants constaven de l'educació que rebien únicament de la seva mare, aquesta s'encarregava d'ensenyar les primeres costums i llengua. Posteriorment, a partir d'aquesta edat, per una banda era el pare qui prenia la responsabilitat d'educar als seus fills, aquest, els ensenyava a contar, nedar, agafar l'espasa... A més, els pares eren acompanyats pels fills perquè aquests aprenguessin de l'experiència. D'altre banda, les nenes seguien sota l'educació de la mare. A partir dels setze anys, el ritual de la presa de la toga viril donava per acabada l'educació familiar, no obstant els nens encara no tenien la suficient maduresa.

Durant un any, per tant, havien de passar pel triocinium fori, un any on aprenien de la política, dels afers polítics i d'oratòria, tot i que no s'haguessin desprès encara de les ensenyances donades per la família, ja que era un període de temps passat al costat dels pares o un tutor. Acabat aquest aprenentatge, els nois adolescents s'iniciaven en el triocinium militae, la vida militar. 

Hi havia tres estadis de l'ensenyament romà, en primer lloc, el ludus litterarius (dels set fins als onze  o dotze anys), el ludus grammaticus (dels dotze als setze anys) i el ludus rhetoricus. Posteriorment, al cursus honorum se'ls preparava per a la vida pública, per ser advocats o fer la carrera política.

Tot i haver diferències entre classes i sexes, l'educació en l'antiga Roma era un tret en part privilegiat i exclusiu.

L'ART DE LA RETÒRICA

La retòrica és una disciplina de diferents camps de coneixement que s'ocupa d'estudiar i sistematitzar procediments i tècniques de la utilització del llenguatge. El seu origen és a la Grècia clàssica, on era coneguda com a ars bene dicendi, que era la tècnica d'expressar-se de manera adequada per aconseguir la persuasió del receptor.
L'estructura del discurs és la següent:
L'exordi té la funció de senyalitzar que el discurs comença, atreure l'atenció del receptor i establir el tema.
La proposició que és una enunciació breu i clara del tema que es tractarà.
La divisió és l'enumeració de les parts que tractarà el discurs.
La narració és el desenvolupament del tema i explica els temes necessaris per demostrar la conclusió que es persegueix.
L'argumentació és la mostra de les proves que confirmen la pròpia posició demostrada a la narració.
La peroració és el resum del desenvolupament per a que el receptor es quedi amb els punts més forts de la idea.
Aquesta és una assignatura que en alguns llocs concrets com a Grècia i a Itàlia, on encara es dóna, als Estats Units tenen una variable que seria el Club de Debat. Aquí a Espanya no s'acostuma a ensenyar. Tot i això, des del curs passat a Madrid s'ensenya oratòria i retòrica a alumnes de tercer i quart de l'ESO.
I vosaltres, creieu que l'hauríem d'incorporar als nostres instituts?

 

L'ensenyament a l'antiga Roma

A l'antiga Roma, els infants rebien la seva educació o ensenyament per part dels seus pares. En el cas de les noies, la mare era qui es feia càrrec del seu ensenyament i, en el cas dels nois, els pares s'encarregaven d'educar-los, ja que no hi havien escoles en un principi, però un cop es van començar a construir escoles, els infants van començar a rebre la seva educació en elles, però només els nois, ja que les noies tenien que aprendre les feines de casa. Al començament, només els nois d'un estatus social determinat podien rebre aquesta nova educació i no va ser fins a finals de l'època de la República que es va generalitzar l'escolarització.

L'escolarització constava de tres nivells:

-La primera etapa era, el LUDUS LITTERARIUS: Aquesta etapa abastava l'ensenyament dels infants des dels set anys fins els onze o dotze anys. El professor era el magister ludi i s'encarregava d'ensenyar als seus alumnes a llegir, a escriure i a comptar. El professor utilitzava una cathedra com a seient i els alumnes utilitzaven una mena de cadires que eren plegables. Els alumnes utilitzaven unes tauletes de fusta cobertes amb cera on escrivien amb un punxó. Aquestes classes tenien una durada de sis hores, es dinava pel migdia i després es continuava.

-La segona etapa era el LUDUS GRAMMATICUS: Aquesta etapa només hi podien arribar o estudiar els nois de families benestants i que abastava dels onze o dotze anys, fins els setze anys. Aquest nivell servia per iniciar-se en el món dels negocis o en professions liberals, però al mateix temps era com una preparació per el següent nivell superior, el ludus rhetoricus. El professor s'anomenava grammaticus, aquest gaudia amb més prestigi i cobrava més. Els primers professors d'aquest nivell eren grecs, moltes vegades esclaus alliberats procedents de la Magna Grècia. En aquests estudis s'ensenyaven diverses coses com, la literatura principalment grega, després es va introduir la llatina, la geografia, la història, la mitologia i la filososfia, però només superficialment.

-I finalment, la tercera etapa era, el LUDUS RHETORICUS: En aquest nivell els alumnes es preparaven per a la vida a fora, per a la política o l'advocacia. Aprenien a com parlar en públic i com convèncer a les persones, és a dir l'oratòria. També feien moltes controversiae, que eren debats entre alumnes, on discutien sobre temes diferents i cadascú defensava la seva tesis. Aquests estudis duraven dos anys, així que abastaven dels setze fins els divuit anys. El professor de la següent etapa s'anomenava rètor.

Al acabar aquestes tres etapes els nois segons la seva capacitat econòmica, podien anar a seguir els seus estudis en una altre ciutat de prestigi.

Jocs Olímpics a l'antiga Grècia

Palestra

A l'antiga Grècia els exercicis físics eren, al costat de l'aprenentatge de les lletres i de la música, una part fonamental de l'educació dels nois. A partir dels dotze anys, a les famílies benestants, el noi tenia un preparador que l'instruïa en el gimnàs o la palestra (espai cobert de sorra a l'aire lliure quadrat, al seu voltant hi havien vestidors, banys i altres sales).

Esportistes cobrint-se amb oli

Els que practicaven esport ho feien despullats (el mot gimnàstica ve del grec gymnós, que significa "nu"); abans de començar es cobrien d'oli i sorra per protegir-se de la intempèrie. Un cop acabaven es treien la capa de sorra, oli i suor amb un instrument metàl·lic anomenat estrígil.

Cada ciutat celebrava competicions esportives als principals festivals que dedicaven als seus déus. 

D'aquests jocs locals sortien seleccionats els millors atletes que representaven la seva ciutat en els jocs de tot Grècia. 

ELS JOCS OLÍMPICS

Enòmau amb el seu carro

Olímpia, situada al Peloponès, era un santuari consagrat als déus de l'Olimp. Pèlops, després de ser expulsat del seva ciutat, va arribar a Pisa, on regnava Enòmau. Enòmau no volia casar la seva filla Hipodàmia a causa d'un oracle que deia que el seu gendre el mataria. La gran bellesa de la seva filla atreia a molts joves; per evitar que s'hi cassessin, els desafiava a una cursa de carros amb la condició que, si perdien serien executats. Gràcies a la gran velocitat dels seus cavalls, Enòmau va vèncer a molts joves que volien la mà de la seva filla. Però Pèlops, en arribar s'enamorà d'Hipodàmia i va reptar al rei. Hipodàmia també estava enamorada de Pèlops i va subornar el cotxer del seu pare. Durant la cursa el carro del rei es va trencar i va ser arrossegat pels cavalls i va morir. Pèlops es va casar amb Hipodàmia i va esdevenir el rei de Pisa. En honor del rei mort va instaurar un jocs a Olímpia. 

Segons la tradició el 776 aC. els jocs d'Olímpia es van començar a celebrar de manera fixa, entre finals de juliol i d'agost. Els atletes participants havien de ser homes, grecs, lliures i no culpables de cap crim ni afectats per cap maledicció religiosa. Les dones no podien accedir al recinte.

Salt de llagarda

Els jocs s'iniciaven amb el jurament dels atletes i jutges de respectar les regles. Tot el primer dia estava dedicat a cerimònies religioses, ofrenes, sacrificis i actes culturals. Durant els cinc dies següents es celebraven totes les proves esportives i els jocs acabaven amb una processó i coronació dels vencedors al temple de Zeus. Se'ls atorgava una branca d'olivera i unes cintes de llana.

Les diferents modalitats esportives es celebraven a l'estadi, si eren a peu, o l'hipòdrom, si eren hípiques. 

Cursa a peu

• Curses a peu: córrer una vegada la longitud d'un estadi (192 metres), també hi havia una altra modalitat que era la cursa d'hoplites, on els corredors anaven carregats d'escuts i armes.

• Hi havia diferents tipus de lluites.
• Pentatló: contava de cinc proves; cursa d'un estadi, salt de llargada, llançament de disc i javelina i lluita.




Llançament de javelina

• Curses a l'hipòdrom: es realitzaven curses de genets i carros, els carros podien ser bigues (tirats per dos cavalls) o quadrigues (tirats per quatre cavalls).

Atenes 1896

L'any 393 dC, l'emperador cristià Teodosi I va prohibir els Jocs Olímpics perquè eren un ritual pagà dedicat a Zeus. Olímpia va ser abandonada, les seves ruïnes van ser enterrades i se'n va oblidar de la seva localització. 

Però l'any 1896 es van restablir els jocs amb la finalitat de fomentar la unió entre tots els pobles, les anelles entrellaçades simbolitzen els cinc continents units per l'esport.