Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris llengües. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris llengües. Mostrar tots els missatges

dimecres, 12 de febrer del 2020

Sabies que...?

 ELS INSULTS A L'ANTIGA ROMA. 

Com la majoria de llengües, el Llati conté paraules despectives i de vegades se'ns oblida que per molt refinada que sigui una societat, sempre hi ha classes més baixes amb el seu argot propi.
Els oradors romans recorrien a insults elaborats i molt despectius per atacar i desacreditar als seus adversaris. La història ha convertit al Llatí en l'idioma més eficaç a l'hora d'ofendre a algú. En el seu extens vocabulari tenia cabuda cada conducta maldestre, inadequada o directament criminal. 
El perquè de l'interès pels insults ve pels romans, els quals donaven un valor incondicional a aquests vocables que van passar a convertir-se, d'aquesta manera, en una part essencial de la parla quotidiana. Hem d'entendre, però, que les traduccions d'aquests qualificatius, majoritàriament, no signifiquen una gran fensa per a nosaltres, però en temps de romans si eren realment forts i, en el fons, si saps que signifiquen, potser siguin suficient per "desfogar-se" davant el teu interlocutor encara que no es tingui clar el seu significat.
He aquí un llistat dels insults més quotidiants a l'antiga Roma:
- Stulte (estúpid)
Considerat l'insult més freqüent de el llatí. Per engrandir el seu significat, de vegades s'usava stultissime, és a dir, molt estúpid; o stultissimi, per insultar un grup d'estúpids. 
- Ructator (eructador)
Molts dels insults romans anaven relacionats amb la higiene corporal i els modals, donada la importància que tenia en la seva cultura. En el cas dels romans, es tractava d'algú realment groller. 
- Fatue (ximple)
Per a un romà, no és el mateix un ximple que un idiota. Un ximple era un insult propi per a la persona que no solia assabentar-se amb claredat del que es comentava. Si a això li afegim altres dificultats o deficiències se li referia com caudex (idiota), però només quan es feia referència al seu desconcert.
- Malus nequamque (dolent per a tot)
Un significat literal seria "dolent per a tot" encara que per a nosaltres, ha passat a la història com "bo per a res".
- Bucco (bocamoll)
Per als inoportuns, fora de lloc o que traïa un secret, s'emprava aquest terme. Això era considerat un insult sever, que podia anar acompanyat porcaenum (brut), stercoreus (estercóreo) o spurce (mugroso).
- Perfide (Traïdor) 
Per als romans la fides (lleialtat) és un concepte ampli que es basa en la credibilitat guanyada mitjançant el compliment dels compromisos. 
I sobre verbs, els més famosos són pedico, sodomitzar, i irrumo, córrer per una fel·lació. Sense comptar termes com la pròpia fel·lació.

Els romans a més d'utilitzar paraules per insultar, utilitzaven gestos burlescos, molts dels quals es segueixen utilitzant avui en dia. 

-La Cigonya: aquest gest s'emprava quan l'interlocutor estava parlant de mes i imitava l'acció d'obrir i tancar el pic de l'ocell en qüestió.

- L'ase: els romans associaven l'asne amb l'estupidesa i l'ignorancia, així doncs imitant-lo se'n burlaven dels seus oponents. 
- Treure la llengua: Els romans van treure aquest gest dels Gals, que en combat es brlaven d'ells treient la llengua. 
- Aixecar el dit del mig: Amb quest gest s'imitava al membre viril i significava "sodomita passiu", persona que practica el coit anal, especialment entre homes. 

En conclusió, els romans eren uns verdaders mestres dels insults.  

dissabte, 30 de març del 2019

Llengües durant l'Imperi Romà

El llatí i el grec van ser les dues llengües principals a l'Imperi Romà, però va haver altres idiomes que també van tenir una gran rellevança a nivell local. Així doncs, la llengua materna dels antics romans era el llatí, que servia com a llengua de poder i s'emprava en tot l'imperi. 



El grec koiné s'havia convertit en la llengua principal al Mediterràni oriental i a l'Àsia Menor com a conseqüència de les conquestes d'Alexandre el Gran, el segle IV a.C.
Els romans més cultes estudiaven grec, i molts cops n'adquirien una gran fluidesa que els hi era molt útil per a comunicacions diplomàtiques a Orient, inclús més enllà de les fronteres de l'imperi.
Però degut a que la comunicació en les societats de l'antiguitat era majoritàriament oral, és difícil determinar fins quin punt les llengües locals van continuar sent parlades o fetes servir sota el domini romà. Malgrat això, s'han trobat referències a altres idiomes en inscripcions i en textos romans o grecs:

- Arameu: principal llengua (amb varis dialectes) parlada a Siria i Mesopotàmia.

- Copte: així s'anomenen actualment les formes de l'antic Egipte que es van desenvolupar durant l'antiguitat tardana.

- Púnic: va ser la llengua dels cartaginesos, la qual es va seguir fent servir al nord d'Àfrica durant el període imperial.

- Llengües cèltiques: existents a l'inici del període imperial.
Incloïen el gal, parlat a la Gàl·lia (actualment França, Bèlgica i Suïssa), el celtibèric a algunes parts d'Hispania (avui dia Portugal i Espanya), el britònic a Britània i també una branca de les llengües cèltiques portada fins Anatòlia per les invasions gal·les del segle III a.C.

dissabte, 10 de desembre del 2016

Desxiframent del lineal B


Al 1900 un arqueòleg anglès, sir Arthur Evans, va començar a excavar a Cnossos, a la illa de Creta, a uns quants quilòmetres de la principal ciutat de l´illa.

Va estudiar a les universitats d'Oxford i Göttingen i va realitzar diverses excavacions a Itàlia, Escandinàvia i els Balcans, abans de llançar-se a la recerca del palau de Cnossos a Creta. Entre els anys 1900 i 1906 va desenterrar l'anomenat Palau de Cnossos, que va relacionar, per la seva construcció laberíntica, amb el Palau de Minos, pel que va donar a les seves troballes la denominació genèrica de civilització minoica. Va reconstruir les pintures del palau en un acte prou polèmic, perquè les va repintar amb colors forts.

Es diu que va morir de càncer l'11 de juliol de 1941, dies després que li arribés la falsa notícia que la seva esposa havia mort.

El Lineal B és un sistema d'escriptura sil·làbic, on cada signe gràfic representa una síl·laba, tot i que de vegades, també usa ideogrames, és a dir, imatges o símbols que representen un ésser, un objecte o una idea, però no paraules o frases fixes. Aquests es fan servir per significar persones o objectes molt quotidians, com ara "home", "dona", diferents tipus d'animals domèstics que tenen formes convencionals,...

Resultat d'imatges de lineal b frase
El sentit de la escriptura és horitzontal, i d'esquerra a dreta, aspecte que es dedueix ja que la major part de les línies comencen a la part esquerra de les tabletes i deixen sense emplenar buits en el costat dret de les mateixes. Aquesta direcció d'esquerra a dreta és uniforme en el Lineal B. 




El Lineal B comptava amb un sistema de numeració hereu també del Lineal A, i hi ha moltes tabletes que consisteixen, bàsicament, en registres de xifres, per fer censos o recompte de collites agrícoles, ramats, tallers metal·lúrgics... mai s'ha trobat en textos escrits de contingut literari o religiós. En aquest sistema d'enumeració hi ha signes per a les unitats (línies verticals curtes), les desenes (línies horitzontals), les centenes (cercles) i milers (cercles amb rajos). A més, el Lineal B també utilitzava separadors de paraules; unes curtes línies verticals que apareixien amb freqüència.

dilluns, 7 de novembre del 2016

L'esperanto, la llengua que no va substituir el llatí




Fins a l'Edat Moderna, el llatí va ser a Europa la llengua franca dels filòsofs, científics, religiosos i estudiants, independentment de la seva llengua materna.

Tanmateix, primer amb el Renaixement i després amb el Romanticisme, el llatí va perdre aquest paper de llengua de cultura internacional. En un primer moment, des del segle XVIII, el francès va assumir les funcions fins aleshores reservades al llatí, però el seu esplendor no va ser gaire durador, ja que després de la Primera Guerra Mundial, i definitivament després de la Segona, l'anglès es va postular com a llengua internacional global hegemònica.

Hi ha, però, a banda d'aquesta lluita de poders entre les potències del moment, un moviment paral·lel, vinculat amb les aspiracions del moviment obrer, que aspirava a crear una llengua internacional neutral (que no fos pròpia de cap poble) que servís per a la comunicació en igualtat entre totes les nacions del món.

En la recerca d'aquests ideals, durant l'últim terç del segle XIX es van crear desenes de llengües a Europa, però només una d'elles va assolir un èxit que la situés en l'esfera pública com una alternativa real al francès per a la comunicació internacional: l'esperanto.

L'esperanto és una llengua artificial a posteriori, el qual, aplicat a les llengües, vol dir que tot i ser inventada es basa en llengües ja existents, que va ser creada el 1887 pel Dr. Zamenhof, un metge jueu polonès.

Té com a principals característiques una gramàtica molt simplificada i totalment regular, sintetitzada en 16 normes fonamentals, i un vocabulari principalment pres del francès, l'anglès, l'alemany i el llatí.
Des del seu naixement fins a la Segona Guerra Mundial, va créixer tant que sindicats i organitzacions obreres de tota Europa van utilitzar-la activament com una eina per a la seva lluita, s'hi van fer traduccions d'obres literàries de tot el món i fins i tot va originar una literatura pròpia.
Esperanta Flag Clip Art at Clker.com - vector clip art online, royalty ...
Bandera esperantista


Això no obstant, la Segona Guerra Mundial, igual que va desinflar els moviments obrers en auge fins aleshores, també va enfonsar el moviment esperantista, i des de llavors que l'anglès és la llengua hegemònica i indiscutible de la ciència, la tecnologia, el comerç, la cultura, etc.

Avui, però, encara hi ha desenes de milers de parlants d'esperanto a tot el món i una comunitat esperantista molt activa i compromesa. Per a més informació:

UEA (Associació Universal d'Esperanto): http://uea.org/info/es/kio_estas_uea
KEA (Associació Catalana d'Esperanto): http://www.esperanto.cat/web/
Lernu! (Web per a l'aprenentatge de l'esperanto): http://lernu.net/ca