ERATÒSTENES DE CIRENE

Eratòstenes era de Cirene (en la costa de Líbia), on va néixer cap al 276 a. C. en una família rica que li va permetre tenir una bona educació a Atenes i desenvolupar la seva carrera a Alexandria (en la desembocadura del Nil, a Egipte). Probablement va ser a Alexandria on va conèixer a Arquimedes del qual es va fer amic i admirador.Va ser historiador i filòsof, a més de geògraf i astrònom, a més de director de la Biblioteca d´Alexandria, el major centre cultural i científic del món antic.

En l'època d'Eratòstenes, alguns savis sospitaven que la Terra tenia una forma esfèrica. A aquesta conclusió arribaven, segons es diu, en observar els vaixells en l'oceà: en acostar-se el vaixell a terra, es veia en primer lloc només el màstil i, més tard, el casc del vaixell. Si la Terra fos plana, aquest fet no es produiria i es veuria el vaixell íntegrament a cada moment.

Sospitant ja que la Terra era esfèrica, va llegir a la Biblioteca d'Alexandria que a la ciutat egípcia de Syene, s'observava al migdia del 22 de juny el fons d'un pou profund. Aquesta circumstància no es donava a Alexandria.Va suposar que aquest fet significava que el 22 de juny els raigs de Sol arribaven amb diferent inclinació a Syene i Alexandria, la qual cosa significava que la Terra era corba i no plana (en astronomia, se suposa que els raigs de Sol, que arriben a la Terra, són paral·lels entre si). Això va confirmar la seva sospita que la forma de la Terra era una esfera.

Els noms dels planetes

Salvete omnes!

Alguna vegada us heu demanat per què els planetes tenen noms de déus de la mitologia romana? Doncs en el següent article en trobareu la resposta. Només cal que cliqueu aquí.

L’ORIGEN DELS NOMS DELS PLANETES

Tothom sap el nom dels planetes que constitueixen el Sistema Solar, però, són molt poques les persones que coneixen el seu origen. Dels vuit planetes que hi ha en el nostre sistema, set prenen el nom llatí dels déus més importants de la mitologia clàssica, i només un en pren el nom grec (Urà).

A continuació, sabreu a quin ésser mitològic pertany cada planeta:

• Mercuri:

És el planeta més proper al Sol, el que té l’òrbita més curta, el que més voltes fa a l’astre i el que fa referència al déu Mercuri . Aquesta divinitat era el missatger dels déus que anava contínuament d’un lloc a un altre i per aquest motiu es representa amb ales al casc i a les sandàlies.

• Venus:

És el planeta més lluminós i porta el nom de la deessa de l’amor, divinitat que brillava per la seva bellesa.

• Terra:

El nostre planeta fa referència a la divinitat Terra que va emergí de Caos i que va engendrar sis nois i sis noies amb Urà. Els seus fills són els coneguts titans.

• Mart:

Aquest planeta pren el nom de la divinitat Mart que és el déu de la guerra caracteritzat pel seu escut, les seves armes i el seu casc. Curiosament, els dos satèl·lits de Mart s’anomenen Deimos i Fobos que volen dir “terror” i “por”.

• Júpiter:

Posseeix el nom dels déus dels déus que governa l’univers. Els satèl·lits d’aquest planeta porten noms de personatges que es van relacionar amb ell:

- Amaltea: va ser la cabra que va tenir cura d’ell quan era un nadó.

- Europa: va ser la dona que es va emportar a Creta convertint-se en brau.

- Cal·listo: va ser la nimfa de la qual el déu s’enamorà.

- Ganimedes: va ser un heroi troià que es va convertir en el seu coper.

• Saturn:

Aquest planeta és conegut pels anells que l’envolten i els seus nombrosos satèl·lits porten  nom de déus i deesses escollits pels titans.

• Urà:

Aquest nom prové del grec i fa referència a la divinitat que va ser la principal en la primera generació i que junt  la Terra va donar lloc als titans.

• Neptú:

Aquest planeta es caracteritza pel seu color blau intens i per aquest motiu, rep el nom del déu del mar i de totes les aigües. La seva lluna, que és la més gran, s’anomena Tritó que va ser el seu fill i el seu satèl·lit adopta el nom de Nereida en relació a les nereides que eren divinitats marines.

El cel dels mites

Les constel·lacions són agrupacions d’estels, cadascuna va rebre un nom, i es van fer dibuixos on coincidia l’esquema de l’ésser a qui corresponia el nom amb els principals estels de cada constel·lació. De totes les constel·lacions, podrem constatar que totes elles amaguen narracions mitològiques de les quals anomeraré tres:

• La constel·lació de Taurus: recorda, per la seva forma, el brau en que es va convertir Júpiter per raptar a Europa, filla del rei fenici Àgenor. Les Híades són un grup de més de cents estels que pertanyen a aquesta constel·lació.

• La constel·lació de Leo: està formada per un grup d’estels en forma de lleó, el qual  sembla que és el lleó de Nèmea que Hèrcules va matar en el primer dels dotze   treballs.

• La constel·lació de Virgo: suggereix la imatge d’una jove noia alada. Tot i que hi ha algun mite que la relaciona amb la filla d’un heroi atenès, el cert és que l’origen d’aquesta figura és incert i misteriós.

Treballs dels alumnes de Cultura Clàssica

   A continuació teniu alguns dels treballs que han realitzat els i les alumnes que han cursat l´optativa de Cultura Clàssica amb la professora Lourdes Prat durant el primer trimestre. La temàtica dels treballs, com podeu apreciar, és la influència de la mitologia en l´Astronomia. 

Moltes felicitats per la feina feta! Ens han semblat treballs molt bonics i originals! Esperem que continueu investigant i descobrint més mites!