ERATÒSTENES DE CIRENE

Eratòstenes era de Cirene (en la costa de Líbia), on va néixer cap al 276 a. C. en una família rica que li va permetre tenir una bona educació a Atenes i desenvolupar la seva carrera a Alexandria (en la desembocadura del Nil, a Egipte). Probablement va ser a Alexandria on va conèixer a Arquimedes del qual es va fer amic i admirador.Va ser historiador i filòsof, a més de geògraf i astrònom, a més de director de la Biblioteca d´Alexandria, el major centre cultural i científic del món antic.

En l'època d'Eratòstenes, alguns savis sospitaven que la Terra tenia una forma esfèrica. A aquesta conclusió arribaven, segons es diu, en observar els vaixells en l'oceà: en acostar-se el vaixell a terra, es veia en primer lloc només el màstil i, més tard, el casc del vaixell. Si la Terra fos plana, aquest fet no es produiria i es veuria el vaixell íntegrament a cada moment.

Sospitant ja que la Terra era esfèrica, va llegir a la Biblioteca d'Alexandria que a la ciutat egípcia de Syene, s'observava al migdia del 22 de juny el fons d'un pou profund. Aquesta circumstància no es donava a Alexandria.Va suposar que aquest fet significava que el 22 de juny els raigs de Sol arribaven amb diferent inclinació a Syene i Alexandria, la qual cosa significava que la Terra era corba i no plana (en astronomia, se suposa que els raigs de Sol, que arriben a la Terra, són paral·lels entre si). Això va confirmar la seva sospita que la forma de la Terra era una esfera.

La ciència a Grècia

Pitàgores: Pitàgores de Samos, va néixer prop de l'any 570 a. C. Se'l considera el primer filòsof matemàtic grec. Va ser el fundador del moviment filosòfic i religiós denominat, pitagorisme. A Pitàgores se li atribueixen molts dels descobriments científics i matemàtics més importants en tots els temps; entre els quals es destaca el popular i conegut, Teorema de Pitàgores; però van ser moltíssims altres descobriments que ell va realitzar, al camp de l'astronomia, medicina i en la música. I com no fer referència al seu famós teorema de la geometria, aquell que diu que la base d'un triangle rectangle, l'àrea de la hipotenusa (el costat de major longitud del triangle rectangle) és igual a la suma dels quadrats de la resta de seus costats.

Arquímedes: va ser un matemàtic i inventor grec del segle III a. C. conegut principalment per: - Ser un dels matemàtics més importants de la història. - Realitzar avanços d'enorme rellevància en el camp de les matemàtiques, la física i l'enginyeria. - Dissenyar armes militars revolucionàries per a la defensa de la seva ciutat natal: Siracusa.

Euclides: Matemàtic grec. Juntament amb Arquímedes i Apol·loni de Perga, posteriors a ell, Euclides va ser aviat inclòs en la tríada dels grans matemàtics de l'Antiguitat. No obstant això, a la llum de la immensa influència que la seva obra exerciria al llarg de la història, cal considerar-lo també com un dels més il·lustres de tots els temps.

ARISTARC DE SAMOS i la teoria heliocèntrica

   Aristarc de Samos va ser un filòsof i astrònom grec que va viure al segle IV aC. Va ser deixeble d’Estrató, i visqué la major part de la seva vida a Alexandria, on hi ensenyà al Museu. En aquell moment la creença predominant defensava un sistema geocèntric. Els astrònoms de l'època veien que els planetes i el Sol giraven al voltant de la Terra, que es trobava en el centre de l'univers. Els plantejaments del reconegut filòsof Aristòtil, fets uns pocs anys abans, no deixaven lloc a dubtes i venien a reforçar la aquesta tesi malgrat que es rebel·laven certs problemes a aquestes afirmacions.

   La seva obra científica fou nombrosa, però només n'ha pervingut De la magnitud i la distància del Sol i de la Lluna. Allà hi formulà, per primera vegada, una teoria heliocèntrica completa, probablement vers el 280 aC. Segons les fonts, Aristarc enuncià que “la Terra és un planeta que, com els altres planetes, gira entorn del Sol; acompleix aquesta volta en un any”. Per a Aristarc, el Sol és un estel fix, com ho són tots els altres estels; entre la Terra i el Sol hi ha una gran distància i encara una distància més gran entre el Sol i els altres estels, fet que ell provà geomètricament; la Terra, a més, descriu una òrbita circular entorn del Sol.

   D’altra banda, perfeccionà la teoria segons la qual la Terra gira entorn del seu propi eix, i així explicà el cicle de les estacions per la inclinació de l’eclíptica i contribuí a una millor mesura de l’any tròpic.

   La hipòtesi heliocèntrica d’Aristarc fou molt combatuda en la seva època: d’una banda fou denunciada com a impia; d’altra banda, grans científics com Arquimedes, Apol·loni de Perge i Hiparc la rebutjaren per tal com, de la manera com fou formulada, no explicava alguns fets. Finalment fou oblidada i prevalgué la concepció geocèntrica, compendiada, per a molts segles, per Ptolemeu.

   La teoria heliocèntrica no tornà a ésser plantejada fins al Renaixement. Copèrnic afirmà haver tingut coneixença del sistema d’Aristarc.

Hipàtia d´Alexandria

Hipàtia d´Alexandria va ser una de les primeres dones de la història que va contribuir al desenvolupament de les matemàtiques. Va néixer a Alexandria, Egipte, en l’any 370, i va morir en aquesta mateixa ciutat l’any 415.

De la seva mare no hi ha cap registre però se sap del seu pare, a qui ella adorava, Teó d’Alexandria, un il.lustre filòsof i matemàtic de l’època, que va ser el mestre d’Hipàtia des que era petita. Realment Teó era una excepció i va permetre que la seva filla es convertís en astrònoma, filosofa i matemàtica, cosa que era summament inusual en un sistema en el que las dones no tenien dret a l’educació i les seves vides transcorrien en els espais privats de les seves cases i les seves famílies. Teó volia que Hipatia fos, dit en pròpies paraules, "un ésser humà perfecte", i per això vigilava molt de prop l’educació de la seva ment i del seu cos. 

Diuen els biògrafs d’Hipàtia que des de ben aviat al matí dedicava vàries hores l´exercici físic. Després prenia banys que la relaxaven i li permetien concentrar la ment per a dedicar- se, la resta del dia, a l’estudi de les ciències, la música y la filosofia. Teó treballava en el Museu, institució dedicada a l’investigació i l’ensenyament, que havia estat fundada per Ptolomeu, emperador que va succeir a Alexandre Magne, fundador de la ciutat d’Alexandria. El Museu tenia més de cent professors que vivien allà i molts més que assistien periòdicament com a convidats. Hipàtia va entrar a estudiar amb ells i encara que va viatjar a Itàlia i Atenes para rebre alguns cursos de filosofia, es va formar com a científica en el Museu i en va formar part fins la seva mort, arribant fins i tot a dirigir-lo al voltant de l’any 400.

Hipàtia es dedicà, durant vint anys, a investigar i ensenyar Matemàtiques, Geometria, Astronomia, Lògica, Filosofia i Mecànica en el Museu. Va guanyar tal reputació que al Museu assistien estudiants d’Europa, Àsia i Àfrica a escoltar les seves ensenyances sobre Aritmètica, i casa seva es convertí en un gran centre intel.lectual. Va escriure diversos llibres, com Sobre el Con Astronòmico de Diafant, on parla d´equacions de primer i segon grau. Va inventar un aparell per a l’aigua destil.lada, un per a mesurar el nivell de l’aigua i   un per a determinar la gravetat específica dels líquids.

Hipàtia es va convertir en una de les millors científiques i filosofes de la seva època, erudita d’un coneixement que els cristians identificaven amb el paganisme i que per tant  perseguien. Els cristians van cremar i destruir tots els temples i centres intel.lectuals grecs, i van perseguir a tots els acadèmics del Museu obligant- los a convertir-se al cristianisme si no volien morir. Hipàtia s´hi va negar; es va negar a convertir-se al cristianisme, es va negar a renunciar al coneixement grec, a la filosofia i a la ciència que per més de vint anys havia après i ensenyat en el Museu. En la quaresma, en març del 415, acusada de conspirar contra el patriarca cristià d’Alexandria, va ser assassinada. Un grup de cristians la van trobar en el centre d’Alexandria i, deixant parlar a Sòcrates Escolástic: "La arrancaron de su carruaje, la dejaron totalmente desnuda; le rasgaron la piel y las carnes con caracoles afilados, hasta que el aliento dejó su cuerpo..."

(Font: http://www.xtec.cat/~rcapsada/matgrega/hipatia.htm)