LLEIS DRACONIANES

 Dracó va ser un legislador d’Atenes , conegut per ser molt estricte.Va neixer a la década del 650 a. C i va morir a la década del 600 a. C.

Dracó va ser l’autor del primer codi legal d’atenes, que va establir l’any 621 a.C. 

El codi imposava la pena de mort per la majoria de delictes. Les lleis draconianes eren més notables per la seva duresa; es deia que estaven escrites amb sang,i no pas amb tinta. Soló, que era l’ arcont el 594 aC , posteriorment va revocar el codi de Dracó i va publicar noves lleis.

La majoria de les lleis de Dracó van quedar obsoletes després del 594 aC, però algunes, segons Andòcides, van romandre vigents fins al final de la guerra del Peloponès, com per exemple la llei que permetia al marit matar l'esposa si la sorprenia en adulteri.

Del seu codi es deriva l'adjectiu draconià, que significa extremadament i cruelment sever (per exemple, mesures draconianes: mesures extremadament i cruelment severes)

Actualment hi han lleis considerades draconianes, no només per ser estrictes sinó també per lo absurdes que són, alguns exemples poden ser:

A Singapur, si oblides baixar la tapa del vàter i et descobreixen pots ser consignat a les autoritats.

A China, estan prohibides les pel·lícules de viatges en el temps, perquè es considera una mala influencia per al públic.

A França és il·legal posar en nom de Napoleó a un porc.

BLANCA PINILLA

5E

PISÍSTRAT, EL TIRÀ “BO”

 Pisístrat – Πεισίστρατος –, fill d’Hipòcrates, va ser un tirà d’Atenes que va prendre el poder l’any 560 fins la seva mort (va viure exiliat per dos períodes).

Va rebre el seu nom el qual significa “fill de Nèstor” perquè era, segons la mitologia grega, ancestre familiar.

Pisístrat és conegut per la guerra contra Mègara, on va dirigir l’exèrcit atenès.Va aconseguir conquistar la ciutat de Nisea i va recuperar Salamina. Gràcies a les seves accions i l’amistat que tenia amb Soló, va aconseguir un lloc destacat dins la política atenesa.

Soló va establir la seva constitució i es va retirar d'Atenes. Llavors, les lluites entre el partit de la plana, el partit de la costa i el partit de les muntanyes van esclatar. Amb la seva política de repartir diners als pobres Pisístrat va aconseguir força suport.

Quan va tornar Soló a la ciutat va veure l'ambició del seu amic i va advertir a Pisístrat, però ja fins i tot el senat estava disposat a donar el poder al cap dels muntanyencs. Li van concedir un cos de 50 homes armats per a la seva protecció. Progressivament Pisístrat va ampliar aquest cos i finalment es va apoderar de la ciutadella (560 aC.). 

Una vegada al poder, Pisístrat no va canviar les lleis i va administrar molt bé el país, però molt aviat les faccions de Megacles i Licurg, unides, el van enderrocar. La seva propietat va ser confiscada i fou comprada per Càl·lies, fill d'Hipònic.

Pisístrat va ser a l'exili uns sis anys, però va tornar després de fer una aliança amb Megacles. Altre cop el tirà va recórrer a un estratagema per accedir al poder i el poble el va rebre i acceptar, segurament també per influència de Megacles i el seu partit, ara aliats al tirà.

Megacles altre cop es va aliar amb Licurg contra Pisístrat i aquest fou enderrocat per segona vegada. Un altre cop la seva propietat va ser confiscada i un altre cop la va comprar Càl·lies.

A proposta del seu fill Hípies, Pisístrat va decidir intentar recuperar el poder i va obtenir el suport d'algunes ciutats. Amb els fons que van aportar les ciutats es va contractar un exèrcit mercenari a Argos. Finalment, els mercenaris van arribar a Marató a l'Àtica on els partidaris de Pisístrat se li van unir, els seus rivals van sortir a trobar l'exèrcit invasor amb les forces militars al seu abast, els dos exèrcits van acampar al Temple d'Atenea a Pal·lene i Pisístrat va fer un atac inesperat i va posar en fuita a l'enemic. Mentre eren perseguits els fugitius, Pisístrat va poder entrar a Atenes sense oposició.

Altre cop tirà, va adoptar mesures per assegurar-se el control del poder. Un cos de mercenaris va quedar a la seva disposició i ostatges dels seus enemics foren enviats a Naxos, sota custòdia de Ligdamis. Altres oposicions foren desterrats o es van exiliar.

Durant el seu mandat els atenesos van ser privats de moltes llibertats civils i morals, però tot i això, el judici que en fan els autors antics, com ara Heròdot, no és gaire sever, pel fet que el consideren un tirà dotat de grans habilitats per governar. Se li atribueixen diverses reformes i millores. Pisístrat va acabar amb els abusos per part dels aristòcrates, va promoure un repartiment més equitatiu de la riquesa i va afavorir un fort creixement econòmic de les classes mitjanes. A més, va promoure la cultura i va embellir Atenes . Va fer construir temples, aqüeductes i vies. Amb tot això, va aconseguir força suport.

Pisístrat va ordenar posar per escrit la Ilíada i l’Odissea i va organitzar els primers concursos teatrals en honor al Déu Dionís (Déu del vi i la fertilitat).

Els seus fills van ser assassinats i expulsats. Finalment, Pisístrat va morir l’any 527 aC.

MARTINA  SALVIA

5E

Julia Domna

Quan Roma estava a punt de submergir-se en una profunda i llarga crisi política i econòmica, una sèrie de dones provinents del costat oriental de l'imperi van ascendir al capdamunt del poder. En el seu paper de emperadrius, van donar un caràcter i estil diferents a la família imperial. La primera d'elles, Julia Domna, no només va assessorar políticament al seu marit i després al seu fill, sinó que va dotar a la cort d'una atmosfera filosòfica i intel·lectual totalment diferent a la viscuda fins al moment. Va ser tal el seu esplendor que aquell període de la història de Roma seria conegut com l'edat dels Severs i de les dones siries..

La primera emperadriu siriana

Julia Domna, el nom original era Martha (Domna era la transcripció llatina del seu significat, "senyora") va néixer a Emesa, l'actual Homs, a Síria, l'any 170. Feia pocs anys que la seva ciutat natal pertanyia a l'imperi en qualitat de capital autònoma d'una dinastia hereditària. El seu pare, Juli Bassià, era el gran sacerdot de la divinitat solar siriana Baal.

Quan Julia tenia 15 anys, es va fixar en ella Septimi Sever. El que seria el primer emperador de la dinastia severa era llavors governador de la Gàl·lia Lugdunensis. En aquell moment es trobava a la província siriana comandant una legió. Septimi tenia llavors uns 40 anys, estava vidu i tenia dues filles. L'any 187 es va casar amb ella.

Quan Julia va marxar de les seves llunyanes terres orientals per instal·lar-se a la capital de l'imperi, no ho va fer sola. La seva germana, Julia Mesa, l'acompanyava.

Julia va ser coneguda com l'emperadriu filòsofa i, de nou se li van arribar a trobar grans similituds amb l'erudita Aspasia.

Agripina Minor

Iulia Agrippina minor va néixer un 6 de novembre de l'any 15 dC. a la localització germànica d'Ara Ubiorum (actual Colonia, Alemanya). Era filla d'Agripina major (per a distingir-se de la filla) i de Germànic.

L'any 28, quan tenia al voltant de 13 anys, la van fer casar-se amb Gneu Domici Aenobarb, que va morir l'any 40. 

Poc després va casar-se amb Crisp Passiè, que també va morir aviat i Agripina va ser acusada d'haver-lo enverinat amb el propòsit de quedar-se amb la seva fortuna, encara que mai es va verificar que fos així. 

També va ser acusada de cometre incest amb el seu germà Cal·lígula i, aquest, amb l'excusa de que Agripina havia comès adulteri amb Emili Lèpid, la va desterrar tot enviant-la a l'illa de Pòntia (a la costa d'Itàlia), on va reunir-se amb la seva germana Drusil·la, que també havia mantingut una llarga relació incestuosa amb el seu germà Cal·lígula.

Drusil·la i Agripina van finalitzar el seu exili l'any 41, després de que Claudi arribés al poder (tot i que la dona d'aquest, Messalina, era rival d'Agripina). Messalina va ser executada per ordre de Claudi l'any 48, i el 49 va casar-se amb Agripina, la seva neboda carnal.

Aquesta va tenir una gran influència sobre l'emperador Claudi, fins al punt que va acceptar adoptar el fill (Neró) que ella va tenir amb el seu primer matrimoni, perjudicant així a Britànic, fill de Claudi i Messalina. 

Un cop es va haver desfet dels seus rivals, Agripina va voler governar l'imperi mitjançant el seu fill Neró. Quan aquest rumor va arribar a Claudi, va voler castigar-la però Agripina ho va sentir i, amb l'ajut de Xenofont (un metge grec), van enverinar a Claudi l'any 54 a Sinuessa.

Neró va enamorar-se de Clàudia Acté (una esclava romana comprada a l'Àsia Menor i alliberada) i va começar a odiar a la seva mare Agripina, que pretenia controlar-lo tota l'estona i que fins i tot va intentar tenir relacions incestuoses amb ell.

Més tard, Agripina va anar fins a Baia amb vaixell per reconciliar-se amb l'emperador però la nau va ser sabotejada per ordre del seu propi fill. Malgrat això, Agripina va salvar-se i quan Neró se'n va assabentar, va decidir enviar a Burrus per a que la matés definitivament. Burrus però, no va voler fer cas a les seves ordres i en lloc d'aquest, va enviar a Anicet (que havia sabotejat el vaixell prèviament).

Un cop Anicet i els seus soldats troben a Agripina a la seva habitació, la fereixen mortalment mentre aquesta cridava: "ventrem feri".

Es diu que, aleshores, Neró va anar fins la vil·la de la seva mare, on es trobava el seu cos mort, i va quedar-se una llarga estona admirant la bellesa d'aquell cos sense vida.

Lívia

Livia Drusila va ser la dona de l'emperador August i mare de l'emperador Tiberi. Filla de nobles nascuda al 58a.C. El seu pare va participar en l'assassinat de Juli Cèsar i es va acabar suïcidant. Estant embarassada del seu segon fill, es va divorciar del seu primer marit, Tiber Claudi Neró, per casar-se amb l'oponent d'aquest, Octavi.

Livia va ser una de les poques dones romanes amb el títol de Tribúnica Sanctíssima, el qual no només la protegia de qualsevol atac sinó que també li donava total llibertat per gestionar les seves pròpies riqueses i pertinences.

Quan Marc Antoni i Cleopatra van ser eliminats de la carrera pel poder de Roma a la batalla d'Acci al 31 aC, Octavi va ser proclamat Cèsar August. Com emperador i emperadriu consort, August i Lívia van començar una vida de mutu respecte, tot i compartint qüestions polítiques. Lívia va ser una de les conselleres més fidels al seu marit August i es va convertir en l'exemple de matrona romana.

Al no tenir fills en comú i a l'haver mort el seu primer marit, Livia va acollir els seus fills, Tiberi i Drus, mentre August era nomenat el seu tutor legal.

L'any 14 d.C, l'emperador August va morir al costat del seu fill adoptiu, Tiberi, qui immediatament es va convertir en emperador. En la seva mort August li va otorgar el títol d'Augusta, convertint-la també en la sacerdotisa del seu culte imperial.

Se la va acusar d'haver participat en l'assasinat de Luci i Gai, hereders directes d'August per assegurar el tro al seu fill.

Com a emperadriu mare i vídua d'August, Lívia va començar una vida tranquil·la dirigint les seves propietats en diferents parts de l'imperi. La seva activitat política no va ser ben vista pel seu fill amb qui no tenia bona relació. Es diu que pot ser que influís en l'enverinament del seu propi net Germànic i altres qüestions de govern que van fer que el seu fill s'allunyés d'ella. Va morir al 29 d.C als 80 anys.

Gal·la Plàcida

Gal·la Plàcida, en llatí Aelia Galla, va néixer a Constantinoble l'any 388 i va morir al cap de 62 anys a roma el 27 de novembre de l'any 450. Va ser una princesa romana, filla de l'emperador Teodosi i de la seva mare Gal·la.

Durant la seva joventut va ser una de les dones preses del saqueig de Roma per part dels visigots, era una figura d'importància, i va ser tractada respectuosament. Llavors el seu germanastre, Constanci III va demanar que l'alliberessin amb la intenció de casar-se amb ella, però el nou rei, en aquell moment el visigot Ataülf, no va voler que es casessin, per poder casar-se amb ella. Després del casament van haver d'anar a Barcelona perquè en Constantí els perseguia. Gal·la i Ataülf van tenir un fill, Teosidi, però aquest va morir. Ataülf també va morir assassinat.

Anys més tard, Gal·la va haver de casar-se amb Constantí. Aquest va morir poc desprès, va esperar al fet que el seu fill fos major d'edat i es va retirar de la vida polític. Va començar a finançar obres religioses i va ser intolerant amb les sectes religioses, de fet va expulsar als astròlegs.

Gal·la va morir de mort natural al novembre de l'any 450. Com a conclusió, va ser una dona que va tenir una vida cristiana, amb molta passió i compromís amb la religió. A conseqüència, els últims anys abans de la seva mort va fer construir unes basíliques, la de Sant Joan Baptista i la de la Santa Creu, a la de Sant Llorenç, es diu que és on descansen les seves restes, d'una dona tan important, que va viure amb unes conviccions cristianes molt fortes i que s'hagués cassat només per tenir el poble visigot unit amb el poble romà. El que ella no sabia és que no li quedaven molts anys a l'imperi pel que ella va lluitar i va casar-se forçosament per mantenir-ho.

Cleopatra

Alexandre el Gran va forjar en només deu anys un immens imperi que incloïa el vell Egipte. Després de la mort d'Alexandre, els seus generals es van enfrontar per la possessió de l'imperi sense aconseguir restablir la seva unitat, i Egipte va quedar sota el comandament del general macedoni Ptolemeu I, fundador de la dinastia ptolemaica. D'aquesta dinastía, la última reina va ser Cleopatra.

Cleopatra

Cleopatra era la filla de Ptolemeu XII, i va ser casada amb el seu propi germà Ptolemeu XIII, amb qui va heretar el tron ​​en l'any 51 a. C.  No obstant, aviat van començar els conflictes entre els dos germans i esposos, que van portar al destronament de Cleopatra. En aquell moment, les guerres civils de Roma van arribar fins a Egipte, i la sort va aparéixer de cop per Cleopatra. Juli Cèsar va anar a Egipte perseguint el seu enemic, Pompeu. En arribar, però,  va prendre partit per Cleòpatra en el conflicte amb el seu germà. Durant l'anomenada Guerra Alexandrina van morir tant Pompeu com Ptolemeu XIII. A més, hi va tenir lloc l'incendi de la Biblioteca d'Alexandria, que es va perdre per sempre. 

Juli Cèsar

Al acabar aquesta guerra, Cleopatra va ser substituïda en el tron per Juli Cèsar, qui es va convertir en el seu amant. Ella, es va haver de tornar a casar amb el seu germà, Ptolemeu XIV, a qui va manejar com ella volia. Cleopatra va tractar d'utilitzar la seva influència sobre César per restablir l'hegemonia d'Egipte com a aliada de Roma; per això, va pensar que el naixement d'un fill de tots dos, Ptolemeu XV o Cesarió, reforçaria aquesta possibilitat.

Malauradament, l'any 44aC, Juli Cèsar és assassinat. Cleopatra va intentar repetir la maniobra seduint al seu successor, el cònsol Marc Antoni, que aleshores lluitava contra Octavi August pel poder. Cleopatra i Antoni van imposar la seva força a l'Orient creant un nou regne capaç de conquerir Armènia.

 

Marc Antoni

Llavors va esclatar la Guerra Ptolemaica, per la qual August va portar fins a Egipte la seva lluita contra Antoni. L'enfrontament definitiu va tenir lloc a la batalla naval d'Actium, en què la flota d'Antoni va ser derrotada fàcilment al abandonar-els egipcis. Marc Antoni va aconseguir fugir i refugiar-se amb Cleopatra a Alexandria; quan les tropes d'Octavi August van prendre la ciutat, Antonio es va suïcidar.

Octavi August

Cleopatra va intentar, per tercera vegada, seduir el guerrer romà, Octavi August, per salvar la seva vida i el tron, però August es va mostrar insensible als seus encants i va decidir portar-la a Roma com a botí de guerra. Davant d'aquesta situació, Cleopatra es va suïcidar seguint el  ritual egipci de fer-se mossegar per un àspid. August va aprofitar la circumstància per assassinar també al seu fill Cesarió, extingint així la dinastia ptolemaica i annexionant Egipte a l'Imperi Romà.

PANEM ET CIRCENSES

Va ser Juvenal qui va acunyar aquest llatinisme. “Panem et Circenses”, literalment “pa i circ”, era la fórmula per al benestar de la població, i per tant una estratègia política. Aquesta fórmula oferia una gran varietat de plaers tals com: la distribució d'aliments, banys públics, gladiadors, animals exòtics, les carreres de carros, competicions esportives, i la representació teatral. Va ser un instrument eficaç en mans dels emperadors per a mantenir la població dòcil, i al mateix temps, donant-los l'oportunitat d'expressar-se en aquests llocs lúdics. Avui és una frase popular usada políticament per a denotar que aquests dos elements són els que mantenen al poble tranquil, i d'aquesta manera asistencialista es porta endavant una societat que ocultan i distorciona fets controversials o senzillament mantenint els individus allunyats i distrets del que és la realitat en la que es troben sotmesos.

Els polítics Romans van visualitzar un pla en el 140 a. C. per a guanyar els vots dels pobres; En regalar menjar barat i entreteniment, els polítics van decidir que aquesta política de “pa i circ” seria la forma més efectiva de pujar al poder, mantenir encegada a la plebs i sota control.

La vella fórmula dels emperadors més corruptes de l'Imperi Romà continua tenint vigor a la actual “democràcia” imperant. N'és suficient amb una mica de pa (cervesa i menjar basura) i molt de circ ( futbol, incloent altres esports, pel·lícules i tot tipus d'entreteniment de la TV, realities ahows, etc.), quantiosos espectacles, com més degradants millor, per a acontentar el proletari i que així no s'amotini, ni es preocupi per assumptes encoberts que li afecten directament, mancats de llibertat, inconscients d'estar sent manipulats, distrets, programats i adoctrinats, creient ser lliures. Els esclaus no tenen drets i els patricis viuen amb un luxe insultant.

El futbol és el millor circ actual i els governs els seus millors promotors per a fer oblidar a la societat els seus problemes i arrabassar-lis els seus drets.

Portem un quart de segle de degradació constant. Un dels efectes malèfics del sufragi universal és que els polítics prometen temptacions i vicis sota capes de llibertat i la classe mitja, mancada de voluntat pròpia i pensament independent es guia per inèrcia.

La Grècia actual: el conflicte amb Macedònia

La disputa sobre el nom de Macedònia és un conflicte entre Grècia i la República de Macedònia causat pel desacord entre les dues nacions per l'ús del terme Macedònia. El govern grec s'oposa a l'ús d'aquesta denominació per part del govern macedoni a causa de l'ambigüitat que aquest terme crea entre la República de Macedònia i la regió grega de Macedònia. El govern grec també s'oposa a l'ús del terme macedoni sense l'especificitat entre el poble macedoni i l'idioma.

Després de la independència de la República de Macedònia al 1991, es va retardar constantment el seu ingrés en l'Organització de les Nacions Unides i en la Comunitat Econòmica Europea (CEE) per l'oposició de Grècia. La CEE durant el Comitè d'Arbitratge de Badinter va declarar que la República de Macedònia satisfeia les condicions per al seu reconeixement internacional, encara que el govern grec va declarar la seva disconformitat respecte a aquesta declaració per les seves diferències amb el govern macedoni pel nom del país, la seva constitució i la seva bandera a causa de l'ús del símbol del Sol de Vergina o estel argéada, un símbol propi de la històrica regió grega de Macedònia.

A l'abril de 2005, Matthew Nimetz, un mediador de l'ONU, va suggerir l'ús de «Republika Makedonija-Skopje» per a esdeveniments oficials. Grècia no va acceptar la proposta, però la va considerar com un començament per a les negociacions constructives. El primer ministre de Macedònia Vlado Bučkovski va rebutjar de ple la proposta i va proposar que la Comunitat Internacional usés «República de Macedònia», mentre que Grècia empraria la denominació d'«Antiga República Iugoslava de Macedònia».

El 19 de febrer de 2008 a Atenes, es va convocar una reunió on van participar els delegats dels dos països sota els auspicis del mediador Matthew Nimetz. La conclusió de les negociacions va ser publicada en el diari grec To Vima i després aquesta notícia també va circular en altres agències de notícies gregues. Aquest acord estava basat en vuit punts i el seu objectiu principal era el d'aconseguir una solució conjunta a la disputa per a l'aplicació d'un nom únic per a la República de Macedònia a escala internacional.

El 2 de març de 2008 a Nova York, Nimetz va anunciar que les propostes van fallar a causa de les diferències entre els dos països. Per tant, no hi hauria cap progrés per a la solució de la disputa fins que s'arribés a un compromís favorable per a tots dos. Després dels advertiments de l'ex primer ministre Karamanlis de vetar a la República de Macedònia, els mitjans de comunicació grecs van donar per fet el rebuig d'aquesta a la cimera de Ministres d'Afers exteriors de l'OTAN celebrada a Brussel·les el 6 de març de 2008. En una enquesta realitzada a Grècia, el 84% dels enquestats van recolzar la postura de vetar l'ingrés de la República de Macedònia a l'OTAN fins que es resolgués la disputa.

Finalment, es va arribar a un acord: l'Acord de Prespa, també conegut com a Tractat de Prespa. Es l'acord internacional signat pels caps de diplomàcia de la República de Macedònia, Nikola Dimitrov, i de Grècia, Nikos Kotziàs, el 17 de juny de 2018 al poble de Psarades. També va ser signat pel mediador de les Nacions Unides per a la disputa del nom, Matthew Nimetz. L'acord substitueix l'Acord interí signat a Nova York el 13 de setembre de 1995. Hauria de ser una solució per a la disputa sobre el nom de Macedònia i hauria d'establir una aliança estratègica entre la futura Macedònia del Nord i Grècia. Segons les disposicions d'aquest tractat, Macedònia haurà de canviar el seu nom pel de Macedònia del Nord o bé, formalment, República de Macedònia del Nord, i Grècia haurà de reconèixer la nacionalitat del país veí com a macedònia / ciutadà de la República de Macedònia del Nord i l'idioma oficial de l'estat com a macedònic.

Les exentricitats de Calígula

Se sap que Calígula va ser un emperador molt peculiar. Poc temps després que comencés  a governar, va contrauré una malaltia que li va provocar desequilibris mentals.

Una de les bogeries que va fer aquest emperador va ser: nomenar cònsol el seu cavall. 

Calígula i Incitatus

Per començar, el protagonista d'aquesta història es deia Incitatus que vol dir impetuós. Era un cavall de carreres de procedència hispànica. En primer lloc, va ordenar construir-li unes quadres de marbre amb pessebres d'ivori, però aviat va arribar a donar-li tota una vila amb jardins i 18 servents per la seva cura personal. Posteriorment, Calígula va otorgar-li el títol de cònsol de Bitínia

D'altra banda, Incitatus dormia amb flassades de color porpra i duia collarets de pedres precioses. El cavall menjava flocs d'avena barrejats amb or. També li servien el millor vi en les millors copes que hi havia. A més, a vegades menjava on ho feia l'emperador.

Altrament, es deia que el dia abans a una competició, l'emperador decretava un silenci general que ningú podia violar sota pena de mort, i a més a més, dormia juntament amb el cavall. Es diu que Incitatus només va perdre una competició al llarg de la seva vida. Això, no va agradar l'emperador i va ordenar que matessin lentament a l'auriga. 

Per últim, es diu que l'emperador no el deixava mantenir relacions sexuals amb eugues sinó que li va proporcionar una dona d'alta societat anomenada Penèlope.

LES INSTITUCIONS POLÍTIQUES DE LA REPÚBLICA ROMANA

La república romana és el període entre que Tarquini el Superb va ser expulsat fins que August es va declarar emperador. Durant aquest període es van formar diferents institucions de govern amb diferents funcions. Algunes d'aquestes tenen alguna semblança amb la nostra forma de govern actual.

Les institucions són les següents:
Els cònsols, autoritats que tenien el càrrec més alt tant en el govern, com en la justícia, com militarment. Hi havia dos cònsols per tenir dos punts de vista diferents i que així el govern quedés més equilibrat; el seu mandat només durava un any.
Després hi havia el senat, aquest exercia la mateixa funció que en la monarquia: consulta i assessorament als cònsols.
També hi havia les assemblees, d'aquestes hi havia de tres classes, una per cada "estament". La curial era la reunió de patricis i escollia els càrrecs de les altes magistratures; la centurial era la reunió de ciutadans sota un sistema militar i la seva funció era designar un nou cònsol, i l'última era la tribal que era la reunió de plebeus i escollien els seus representants.
També hi havia quatre institucions més que eren els censors, que escollien el senat, els qüestors, que recaptaven els impostos, els pretors, que administraven la justícia i els edils que es cuidaven del manteniment de la ciutat.
Tot i que han passat molts anys el nostre sistema polític encara té una part del romà, tenim un cap de govern i el poder està dividit encara més que a Roma, uns s'encarreguen del poder judicial, d'altre del legislatiu i uns altres de l'executiu.
Els romans tenien dos caps de govern per contrastar opinions. Creieu que nosaltres hauríem de seguir el seu exemple i tenir dos caps de govern? Si en tinguéssim dos com penseu que haurien anat les coses? O no hi hauria cap diferència?

 
Representació del senat reunit en el parlament.

Putin i el pater familias

   Tots i totes els que heu fet llatí coneixeu de sobres l´enorme poder que el pater familias a l´antiga Roma (patria potestas) i tots els drets dels quals gaudia: el ius exponendi, segons el qual podien acceptar o no el nou nat a la família; el ius vendendi, que permetia al pater familias vendre els seus fills com a esclaus; i els ius vitae necisque, dret que conferia al pare la possibilitat de matar un fill o una filla (aquest darrer, que era molt extrem i rarament emprat, ja havia desaparegut en època imperial).

   Doncs bé, aquestes prerrogatives, que avui ens semblen completament despiadades i aberrants, podrien tornar a estar autoritzades a l´actual Rússia per obra del seu presidents, Vladimir Putin.

   Llegiu l´article que teniu a continuació i opineu-ne:

El tràgic agermanament de Putin i Trump

   

Pisitrat, el tirà bo

Fill d'Hipòcrates, un filòsof i professor pertanyent a una família aristocràtica atenesa propera al legislador Soló, Pisístrat es va distingir en la guerra contra Mègara (c. 570-565), dirigint l'exèrcit atenès com a polemarca. Va aconseguir recuperar Salamina i conquistar la ciutat de Nisea, el port de Mègara. Les seves accions i la seva amistat amb Soló li van valer un lloc destacat en la política atenesa, que aviat sabria explotar.

La moderació de les reformes de Soló no va agradar a les classes mitjana i inferior.  La primera classe, per la seva banda, anhelava la tornada a l'antic govern plutocràtic i oligàrquic..

Aquí és quan apareix pareix Pisístrat. Aquest va aprofitar la mala fama que estava guanyant Soló per poder ocupar el seu lloc.

Pisístrat era un gran orador, que en aquell temps era molt important, i avui en dia encara ho és, enèrgic, astut i ambiciós, va adular al partit popular i va arribar a ser el seu cap. Després d'alguns anys de lluites a mà armada es va apoderar definitivament del comandament i es va convertir en el més famós dels tirans de Grècia.

La tirania de Pisístrat consistia en protegir als dèbils, febles, va obligar a tots a complir les lleis. Escultors, arquitectes i pintors van venir de Jònia i estaven protegits pel tirà. Aquests van fer grans monuments, temples, palaus i estàtues que van fer Grècia mes bonica. 

Va comissionar a diversos poetes jonis perquè reunissin i fixessin per l'escriptura dels poemes homèrics, que fins llavors només s'havien transmès de memòria per boca dels poetes errants.