Certàmens teatrals a Grècia

 El teatre de l'antiga Grècia és el conjunt d'obres dramàtiques i d'arts escèniques que es van crear a la cultura grega entre el 550 i el 220 aC. La d’Atenes, es va convertir en un lloc cultural, polític i religiós important durant aquest període, el teatre es va institucionalitzar com a part d’un festival anomenat Dionísia, que honrava el déu Dionís. La tragèdia, la comèdia i l'obra de sàtira eren els tres gèneres dramàtics per emergir-hi. La tragèdia grega va ser una gran manifestació civilitzadora, s’escenificaven episodis mitològics de conflictes, dolor i patiment, destacaven figures com Èsquil, Sòfocles o Eurípides entre d’altres. La comèdia, en canvi, satiritza situacions reals i actuals, caricaturitzant-les, i tracta de provocar la rialla dels espectadors. Únicament hi havia tres actors més el coro a cada obra, el vestuari estava format per màscares i túniques. A les tragèdies, un dels actors portava uns coturns, per simbolitzar la superioritat dels déus. El coro era un personatge col·lectiu que interpretaven cants, balls, narraven històries o feien preguntes als personatges. El públic tenia un paper actiu, feien comentaris en veu alta, mostraven el seu rebuig si no els agradava o inclús es barallaven. Com a teatres importants a Grècia hi havia el teatre de Dionís, va ser el més gran de Grècia amb capacitat de 17.000 espectadors, el teatre de Dodona tenia 14.000 i el teatre de Delfos 5.000. Les representacions teatrals a Grècia van acabar sent una celebració cívica. Tenien lloc en dates precises de l'any i coincidint sempre amb festes religioses oficials de la ciutat. Els autors presentaven les seves obres al concurs, competint per un dels premis que atorgava el públic.

NEREA CARMONA

5E

Romae populi movent.

Aquest estiu vaig anar a veure una actuació de teatre físic a les Santes de Mataró, Conseqüències de la companyia Moveo. Era el primer espectacle teatral sense diàleg al qual vaig assistir i encara que és cert que havia tractat aquest tipus d'interpretació en algun intensiu, em va cridar molt l’atenció (fins i tot em van fer sortir!). Uns mesos més tard em trobaria en aquella escola aprenent teatre físic i mim corporal dramàtic basat en la tècnica d’Etienne Decroux.

Fa poc vaig reflexionar sobre el nom de l’escola i de la companyia i      buscant per internet vaig trobar que Moveo és un verb en llatí de la segona conjugació que significa "moure, bellugar, traslladar". Però això no acaba aquí, perquè aquest mot ha derivat a d’altres com commovere (commoure), que significa posar en moviment, impulsar, excitar, i prové de com (cabdalment, per complet), que també significa junts (compare), i l’anteriorment mencionat moveo.

Això em va portar a una altra pregunta: existia el teatre a l’imperi romà? La resposta és sí. El seus orígens es troben en un teatre popular improvisat  dels etruscos i d’aquí sortirien personatges com el fanfarró, el pedant, el vell ridícul... Els dramaturgs van prendre dels grecs els arguments, l’estructura i els personatges. Els més importants són Plaute i Terenci. En aquella època el teatre era simplement una comèdia amb diàleg, però segles més tard, la dramatúrgia va agafar formes molt diferents i és aleshores quan ens trobem amb el teatre físic, un tipus de dramatúrgia que utilitza el cos com a eina principal però que conté un fil conductor. Es trobaria en un punt mig entre el teatre i la dansa (també trobada a l’antiga Roma amb el tripudium, s.VIII a.C.).

És per això que el que s’aprén avui en dia, com el teatre, el mim (mimus) o la dansa, també es practicava abans, però de maneres lleugerament diferents i amb uns altres objectius. I si parlem de nom de companyies que utilitzen el llatí per definir-se, la cia. Moveo no seria l’única, i és que és molt comú trobar referències llatines en el món artístic i de la dramatúrgia. Alguns exemples serien la cia. Morboria, i la cia. Proversus.

Addenda:

Conseqüències, cia. Moveo

Duració: 30-35 min.

Argument: Una obra irònica i alegre sobre la possibilitat d’estar perdut, desfasat, de tenir un temps de retràs i les conseqüències que deriven d’aquest estat.     
                 Trailer:

Enllaç de l'escola: https://www.moveo.cat/

La comèdia dels ases

La comèdia dels ases o Asinaria , en llatí, és una comèdia escrita per Plaute. És una de les peces més emblemàtiques escrites per Plaute. En aquesta frase trobem el famós llatinisme Lupus est homo homo homini, non homo, quom qualis sit non novi.  Aquesta obra pertany al genère de la fabula palliata, és a dir, la comèdia a la manera grega, ja que la seva acció es desenvolupa a Grècia i els seus personatges eren grecs que vestien pallium, però adaptada a l'ambient romà.

ARGUMENT

L'acció té lloc a Atenes, prop de les cases del vell Demenet de l'alcavota Cleareta. El vell Demanet, sotmès a la seva esposa, vol ajudar econòmicament al seu fill Agirip qui està enamorat de la filla de Cleare, Filena. La mare d'aquesta ha acordat donar la seva filla a  Diàbolo , si no és que Argirip li dona abans 20 mines per la seva filla. Demenet fa passar  un esclau per propietari de la venda dels ases, que en veritat és propietat de la seva dona. Cleareta accepta que el seu fill es quedi amb Filena, però davant d'aquesta traició, Diàbolo li confessa tot a la mare d'aquest. Finalment, aquesta els descobreix in fraganti en el banquet que s'està celebrant a casa de Cleareta.

PERSONATGES

Líban: esclau (servus) de Demenet.

Demenet: és el vell (senex).

Diàbol: és el jove (adulescens), amant de Filena.

Cleareta: mitjancera, mare de Filena.

Lèonidas; esclau (servus) de Demenet.

Filena: cortesana (virgo), filla de Cleareta.

Argirip: jove (adulescens),  fill de Demenet, amant de Filena.

Artemona: muller (matrona) de Demenet.

Truculent

Truculent en català o Truculentus amb llatí va ser una obra del gran comediògraf Plaute, el qual destaca per transmetre el seu humor a la societat romana de l'època, concretament l'obra Truculent és del gènere fabula palliata el qual l'acció on transcorre la història es Grècia a més que els personatges no vesteixen la indumentaria romana sinò que van amb el "Pàl·lium" un vestit molt típic dels grecs

ARGUMENT

Truculent és una obra que se situa a un carrer d'Atenes entre les cases de Phronèsia que és la meretriu protagonista i Strabax el qual aquest és veí dels "burdels", la història simplement narra l'entorn de la meretriu amb els diferents clients que la van a visitar i les diferents relacions que tindrà, Phronèsia per a guanyar els diners fa una sèrie de trampes.

Phronèsia al llarg de la seva estança al burdel coneixera Diniarchus el qual és un client molt habitual de la meretriu però aquest a causa dels vicis es quedarà sense absolutament res. Un altre home que apareix a l'obra i que és prou important és Stratophanes, aquest és soldat i va viure un temps amb la meretriu però va anar amb l'exèrcit, però abans de marxar ell molt enamorat li va proposar a la protagonista de fer una família. Stratophanes un cop acaba la guerra decideix tornar a la ciutat i veu que Phronèsia manlleva un nadó i fa veure que és la mare, però en realitat no ho és.

Phronèsia es una meretriu que vol posar gelosia al soldat i ho aconsegueix, ja que fa veure que està més pendent de Diniarchus i després d'un tercer home anomenat Strabax, el veí.

A més cal destacar d'un altre personatge femení a l'obra la criada de la meretriu Astpahia el qual aquesta al llarg de l'obra sedueix molts homes però n'hi ha un especial que no pot seduir-lo aquest es Truculent, aquest el seu amo és Strabax i al llarg de la història intenta que el seu amo no caigui en els vicis de les prostitutes.

Per acabar l'argument de l'obra dir que es descobreix que el nadó que Phronèsia havia fet servir per a enganyar el soldat Stratophanes, és de Diniarchus  Aquest accepta casar-se amb la mare de la criatura i reclama a Phronèsia que li retorni. Al final , la meretriu, com sempre, aconsegueix allò que més li ve de gust : quedar-se el nadó fins que ja no el vulgui més.


PERSONATGES:

Al llarg de l'obra apareixen nou personatges

• Phronèsia, la prostituta protagonista.
• Astaphia, la criada de Phronèsia, que també exerceix la prostitució.
• Stratophanes, el soldat enamorat de Phronèsia.
• Truculent, l'esclau de Strabax.
• Strabax, veí de la casa de "barrets", es a dir dels prostíbuls
• Diniarchus.el client que va veure molt a Phronèsia
• Cyamus, el cuiner de Diniarchus.
• Callicles.
• Syra, esclava de Callicles.

El corc (en llatí, Curculius)

Argument:

L'acció té lloc a Epidaure. Fedrom i Planèsia estan enamorats, però la noia es troba en poder de l'alcavot Capadoci. Fedrom envia el seu paràsit Curculi a Caria perquè aconsegueixi diners per a comprar la noia. Però, un soldat anomenat Terapontígan també vol comprar-la i encarrega a un dels seus representants que realitzi l'operació quan ell l'avisi mitjançant una carta segellada. Curculi no aconsegueix els diners, però aconsegueix apoderar-se d'un anell del militar i segella una carta falsa amb la qual rescata la jove. Quan arriba Terapontígan, tot acaba bé perquè mitjançant l'anell reconeix que Planesia és la seva germana.

Estructura:

Es tracta d'una fabulla palliata, en què els personatges i l'ambientació són grecs. Els personatges arquetípics són Planèsia, una prostituta de bon cor (meretrix), que es troba en poder de Capadoci, un alcavot (leno), Fedrom, un adolescent no gaire llest (adulescens) i Curculi, un esclau (servus).

MILES GLORIOSUS: El soldat fanfarró.

Miles Gloriosus és una de les primeres obres de Plaute, autor llatí conegut per representar les seves obres de comèdia. Va ser estrenada el 205 aC, durant la Segona Guerra Púnica.

Aquesta comèdia és del subgènere fabula palliata, és a dir, inspirada i adaptada al llatí de la Comèdia Nova Grega, concretament de l’obra Alazon, comèdia ara perduda. Miles Gloriosus té lloc a Efes (ciutat grega) i se’ns presenta amb un pròleg protagonitzat per un dels seus personatges, Pelestrió. Aquest ens introdueix a l’obra i ens fa una mena de resum de l’argument. L’obra està dividida en cinc actes amb un nombre determinat de personatges.  

Argument: A la ciutat d'Efes, Pirgopolinices, un soldat poruc, fanfarró i enamoradís rapta a Filocomàsia, l’amant del jove atenès Plèusicles. El soldat rep com a regal d’uns pirates a Palestrió, esclau de Plèusicles. Per poder veure la seva enamorada, Plèusicles viatja a Efes i s'instal·la a casa del vell Periplectòmen, veí de Pirgopolinices. Amb l’ajuda de Palestrió, Filocomàsia i Plèusicles aconsegueixen trobar-se a través d’un forat que han fet entre les dues cases. Algunes persones afirmen haver vist la noia a casa del vell i llavors Palestrió, el criat astut de l’obra, s’inventa una germana bessona de la noia que pot aparèixer i desaparèixer a través del forat que comunica les dues cases. A més a més, el criat fa creure a Pirgopolinices que la dona del vell Periplectòmen viu enamorada d’ell. Això li fa perdre l’interès per Filocomàsia, a qui deixa marxar (després de ser aconsellat per Palestrió) amb un mariner que ha vingut de part de la mare malalta de la noia però que en realitat és el mateix Plèusicles disfressat. El protagonista decideix alliberar a Palestrió per agrair-li pels seus serveis. Quan el soldat torna i entra a casa del vell, aquest l’agafa, l'acusa d'adúlter i fa que el seu cuiner el castigui. Quan surt de la casa del vell, el seu esclau Escèler li explica que ha vist Filocomàsia i Plèusicles fent-se petons. Finalment, s’adona que ha estat enganyat per Palestrió.

Personatges:

- Pirgopolínices ('L'arrasador de moltes torres' o 'Conqueridor de Ciutadelles'): el soldat protagonista.

- Lucrió: criat de Pirgopolínices.

- Esceledre: esclau de Pirgopolínices.

- Plèusicles (més o menys, 'El navegant'): jove atenès.

- Palestrió ( 'El lluitador'): l’esclau que embolica els problemes.

- Filocomàsia: estimada de Plèusicles i raptada per Pirgopolínices.

- Periplectomen ('El que teixeix embolics'): vell que viu al costat de l'esclau.

- Acrotelèucia: cortesana i dona del vell.

- Milfidipa: criada d'Acrotelèutia.

- Carió: cuiner de Periplectomen.

- Esclavet: jove de Periplectomen.

- Artotrog ('L'endrapador de pa'): el paràsit, personatge que només busca omplir el seu estòmag.

Mostellaria (La comèdia del fantasma)

Argument:

Filòlaques és un jove adinerat atenenc que gasta grans quantitats de diners en celebrar festes amb els seus amics, aprofitant-se dels tres anys d'absència del seu pare Teopròpides, qui ha de viatjar per motius de negocis. 

Poc després de demanar un préstec per alliberar Filemàcia, una prostituta de la qual el noi està enamorat, Filòlaques torna a celebrar una festa a casa seva, quan de sobte el seu esclau, Tiranió, li diu que el seu pare ha tornat a Atenes i que no trigarà gaire a arribar. Davant l'angoixa provocada per la inesperada notícia, l'esclau proposa tancar Filòlaques dins la casa junt amb els seus amics i Filemàcia, i fer creure a Teopròpides que la casa va ser deshabitada perquè hi havien detectat la presència d'esperits.

Tot i que en un principi, Teopròpides creu el que li diu l'esclau, comença a sospitar quan Misarguidires, el prestador que havia donat diners a Filòlaques per comprar la cortesana, reclama els seus diners. Tiranió torna a tergiversar la realitat i li diu al seu amo que Filòlaques havia demanat el préstec per comprar la casa del costat. Impulsat per l'entusiasme que li provoca creure que per fi el seu fill s'està fent càrrec de l'economia familiar, Teopròpides paga el deute amb el prestador i demana entrar a veure la casa del veí. En conseqüència, l'esclau ha de mentir de nou al propietari de la casa veïna, en Simó, a qui fa creure que el seu amo vol veure el pati per copiar l'estil.  

Finalment, Teopròpides descobreix els enganys de Tiranió i enfadat es disposa a aplicar un càstig al seu fill i al seu esclau, a aquest últim li diu que el penjarà i el crucificarà, però, tot acaba bé quan Cal·lidàmates, un amic de Filòlaques aconsegueix convèncer al mercader de no aplicar cap càstig ni al seu fill ni al seu esclau, a canvi de pagar ell mateix els deutes que tingui Filòlaques.

Personatges:

Teopròpides (senex): mercader atenès i pare de Filòlaques.

Filòlaques (adulescens): el fill de Teopròpides.

Tranió (sevus): esclau de Teopròpides.

Filemàcia (meretix): cortesana comprada per Filòlaques i de qui el jove està enamorat.

Cal·lidàmates (adulescens): amic de Filòlaques.

Simó (senex): veí de Teopròpides.

Misarguirides: prestador.

Stichus, Plaute

Stichus es una de les comèdies de Plaute mes conegudes, però es tambe, justament, una de les que menys elements tipics de Plaute te, com ara l'engany al senex o les amanaces a l'esclau o l'adulescens enamorat de la virgo.

L'obra està inspirada en una de Menandre, un dels grans escriptors grecs i l'inspiracio de Plaute, però aquesta te un final diferent.

Argument:

Panegiris i Pàmfila, les dues filles d'Antifó, estan casades amb dos homes de pocs recursos que van haver de marxar a l'estranger a buscar fortuna. Antifont intenta casar-les en segones noces amb dos homes de més profit que els anteriors, però la menor, Pàmfila, convenç Panegiris per a esperar-los. Acaben tornant els seus marits amb una gran fortuna de l'estranger i són rebuts amb gran adulació per part de tothom.

L'obra acaba amb una festa en què Stichus i Sangarí, dos esclaus, s'enamoren de la mateixa meretriu. Al final, l'esclau Stichus dóna beure al flautista que toca en la festa (i acompanya la representació de l'obra).

Personatges:

Pàmfila i Panegiris: filles d'Antifo i esposes de Pamfilip i Epignom (germans entre ells), respectivament.
Gelàssim: paràsit.
Antifo: pare de les joves i sennex de l'obra.
Esclaus: 
De Panegiris- Crococi i Pinaci
De Pamfilip: Sangari
De Pàmfila: Estefania (la flautista)
D'Epignom: Stichus

Menaechmi, Els bessons

Resum

Els Bessons tracta de dos germans bessons anomenats Menecme i Sòsicles. El pare dels joves se'n va de viatge de negocis i  s'endú només un dels bessons (Sòsicles), però el noi és raptat i després venut a un negociant que viu a Epidamnos. Aquest l’adopta com a fill.

Quan Sòsicles es fa gran, es posa a buscar al germà perdut, i quan arriba on viu el seu bessó, comencen a ocórrer fets estranys i una sèrie de malentesos i embolics, el misteri dels quals no resoldran fins al final de l’obra, quan finalment es troben els dos germans gràcies als seus esclaus.

Personatges

El pròleg

Menecme i Sòsicles: adulescentes

Moscus: senex

Erotica: virgo

Messeni: servus

Raspallet: paràsit

EL PETIT CARTAGINÈS (POENULUS)

El Poenulus és una comèdia llatina composta per Tit Maci Plaute, probablement entre els anys 195 i 189 a. C. Aquesta comèdia és especialment conegut en l'actualitat per contenir passatges redactats en idioma púnic o cartaginès. Es tracta d'un dels pocs testimonis escrits en aquesta llengua que se'ns han conservat. Probablement ho fes per poder divertir a la seva audiència amb el so estrany d'una llengua que no s'assemblava res al llatí. Dins d'aquesta obra surten personatges molt diferents que donen un to d'humor a l'obra. Per començar tenim el jove (adulescens), Agorastocles; L'esclau del jove, Milfion (servus); L'alcavot, Lico i els sueus esclaus, Adelfàsia, Anteràstil i Sincerasto;  Gidenine, la dida (matrona); Colibisco, el capatàs; Antamènides, el soldat (miles) i Hanon, el cartaginés.

L'obra transcorre en un carrer de la ciutat grega de Calidon, en Etòlia, davant de les cases d'Agorastocles i Lico, i davant el temple de Venus. I explica l'història d' Agorastocles, un jove cartaginès que va ser raptat quan tenia set anys i que va acabar sent alliberat i adoptat per un vell misogin, que el va nomenar el seu hereu. Al costat d'ell viuen dues germanes, Adelfasia i Anterástile, que també van ser raptades de nenes, però que van córrer pitjor sort, ja que van ser comprades per un alcavot, Lico, per convertir-les en prostitutes.
Agorastocles s'enamorà d'una de les dues germanes, d'Adelfasia, però Lico mortifica als dos enamorats i impedeix la seva unió. Per això, el jove idea un pla amb ajuda del seu esclau Milfion, per comprometre a Lico en un robatori d'or. Finalment, però, no serà necessari recórrer a aquest pla perquè a la ciutat arriba el cartaginès Hanon, que descobreix que Agorastocles és el seu nebot i reconeix les dues germanes com a les seves pròpies filles, a les que creia perdudes per sempre. Gràcies a aquest fet inesperat, Agorastocles i Adelfàsia poden casar-se, mentre el vell Lico es converteix en el gran perdedor de la historia.