MECENAS

L´expressió "fer de mecenes", que té el significat de patrocinar nous artistes que necessiten suport econòmic, va ser acunyada en honor a Gai Mecenas, amic i conseller de l´emperador August. Quins foren els motius que el portaren a desenvolupar aquesta tasca? Trobareu les respostes al següent article del National Geographic.

http://www.nationalgeographic.com.es/historia/grandes-reportajes/mecenas-el-amigo-deaugusto-y-de-los-poetas_8269

TESEU

Egeu va ser un rei d'Atenes, fill de Pandíon i de Pília.

Pandíon havia estat expulsat d'Atenes pels fills de Mecíon, i es va refugiar a Mègara, on es va casar amb Pília, la filla del rei Pilas, i va acabar succeint el seu sogre al tro de la ciutat. A Mègara van tenir els seus quatre fills, Egeu, Pal·lant, Nisos i Licos. Quan Pandíon va morir, els seus fills van marxar contra Atenes, la van reconquerir i es van repartir el poder, però Egeu era el més gran i va obtenir la part més gran del territori, que incloïa la regió de l'Àtica.

Egeu es va casar primer amb Meta, la filla d'Hoples, Després amb Calcíope. D'aquests dos matrimonis no va tenir fills. Després va anar a consultar l'oracle de Delfos del que va rebre una resposta obscura: "No deslliguis tu, el més excel·lent dels homes, el tap que sobresurt de la bóta de vi abans d'haver arribat al punt més alt de la ciutat d'Atenes". Va tornar cap a la seva ciutat i pel camí va parar a Trozen, a la cort del rei Piteu, el fill de Pèlops. Quan aquest va sentir la resposta de l'oracle la va entendre de seguida. Va emborratxar Egeu i durant la nit el va ficar al llit de la seva filla Etra, la mateixa nit que Posidó s'uní també amb la jove. Quan va marxar, Egeu li va dir a Etra que si un dia tenia un fill no li digués el nom del seu pare, però va deixar sota una roca unes sandàlies i la seva espasa. Va dir a Etra que quan el noi fos prou gran per aixecar la pedra hi descobriria la manera de trobar el seu pare. Aquell noi va ser Teseu, que de vegades se'l fa fill de Posidó.

Teseu (en grec Θησεύς) fou un rei d'Atenes, fill d'Egeu (o de Posidó) i d'Etra. Teseu és un heroi fundador, com Perseu, Cadme o Hèracles, tots els quals van acabar sent identificats amb un antic ordre social i religiós. Així com Hèracles és l'heroi per excel·lència, Teseu és l'heroi de l'Àtica, considerat pels atenencs com el seu gran reformador. El seu nom prové de la mateixa arrel que θεσμός (institució, en grec). Teseu havia viscut una generació abans de la guerra de Troia, en la que hi van participar els seus dos fills, Demofont i Acamant.

Teseu i el minotaure:

Anys abans, Egeu havia mort Androgeu, fill de Minos (el rei de Creta), ja que sospitava que planejava una rebel·lió contra ell. Minos va viatjar a Atenes per a trobar el culpable de la mort del seu fill i, en no trobar-lo, assolà tota la regió i imposà un tribut especial a Atenes: cada nou anys, els atenencs havien d'enviar set nois i set noies a Creta, destinats a ser menjats pel Minotaure. Quan arribà l'hora de satisfer el tribut per tercer cop, els atenencs començaren a murmurar contra Egeu, de manera que Teseu s'oferí voluntari per anar a Creta. També es deia que Minos escollia personalment les víctimes, i que en aquella ocasió va reclamar Teseu. En partir, el vaixell de Teseu rebé dues veles: una blanca per si Teseu aconseguia matar el Minotaure, i una negra per si l'aventura no acabava bé. Entre les noies hi havia Eribea o Peribea, una filla d'Alcàtou. Algunes tradicions diuen que Teseu es va casar amb Peribea. Peribea va ser famosa sobretot per casar-se amb Telamó i ser mare d'Àiax.

En arribar a Creta, Teseu proposà a Minos que, si aconseguia matar el monstre, els catorze joves quedarien lliures i Minos acceptà. Ariadna, filla de Minos, s'havia enamorat de Teseu i, a canvi de la promesa que es casaria amb ella i la trauria de Creta, es decidí a ajudar-lo. Li donà un cabdell de fil que li havia donat l'inventor Dèdal (constructor del Laberint) perquè, després de matar el Minotaure, pogués sortir del Laberint on estava tancat el monstre. Segons una altra versió, en lloc d'un cabdell de fil Ariadna li va donar una corona lluminosa, regal que l'hi havia fet Dionís. Amb la llum d'aquesta corona Teseu hauria pogut trobar la sortida del laberint. Després de matar el Minotaure en un combat cos a cos (ja que els joves havien d'entrar desarmats al Laberint), Teseu aconseguí sortir del Laberint gràcies al cabdell d'Ariadna, i fugí amb ella i els altres joves després d'enfonsar les naus cretenques per evitar la persecució. La versió més coneguda diu que Teseu va arribar a Naxos una tarda per tal de fer-hi escala. Ariadna s'adormí i quan es va fer de dia va trobar-se sola a la platja i va veure la nau de Teseu perdent-se en l'horitzó. Algunes versions afirmen que Teseu abandonà Ariadna perquè estimava una altra dona, mentre que d'altres diuen que ho havia fet per ordre de Dionís, que s'havia enamorat d'Ariadna. Altres versions expliquen que el déu l'havia raptat durant la nit, o que Atena o Hermes haurien ordenat a Teseu que l'abandonés. La noia es va casar després amb Dionís, que la va portar al país dels déus. Teseu i Ariadna - Parc del Laberint d’Horta - Barcelona Arbre genealògic:

ἹΧΘΥΣ, o el símbol del peix

De tots és sabut que durant els primers temps el cristianisme va ser àmpliament perseguit i castigat a l´antiga Roma, fins al punt que els primers cristians havien d´amagar-se en coves si no volien acabar com a menjar de les feres de l´amfiteatre. Enmig d´aquesta forta repressió, van fer servir com a símbol de la seva fe i per tal de reconèixer-se entre ells, el peix. El peix apareix sovint a la Bíblia, en diferents passatges, vinculat a la fe i l´evangeli. En un dels seus miracles, Jesús va multiplicar el pa i els peixos (Joan, 21, 9) , i no és casual que molts dels apòstols es dedicaven a fer de pescadors. La paraula peix en grec, que és la llengua del Nou Testament, és ἰχθύς ( ijthís), però a més també és l´acrònim de Ἱησους Χριστός Θεου Υἱός Σώτηρ, que en grec vol dir "Jesucrist, fill de Déu, Salvador". 

A partir del segle IV, amb l´acceptació del cristianisme com a religió oficial de l´Imperi, poc a poc el símbol va anar perdent la seva raó de ser i va acabant desapareixent. En conservem moltes mostres, però, a les catacumbes, en frescos i diferents mosaics.

PERSEU

Dànae a la torre

Acrisi, rei d'Argos, volia saber el seu futur i va fer-li una consulta a l'oracle. L'oracle deia que la seva filla donaria a llum a un nen i aquest seria el responsable de la seva mort.

Per evitar-ho Acrisi va tancar a la seva filla en una torre molt alta i així, cap home podria veure-la ni apropar-se a ella. I així va ser cap home es va acostar a Dánae, però Zeus es va enamorar d'ella i ell si que podia veure-la i estar amb ella. 

Zeus en forma de pluja d'or

Per poder estar amb ella es va convertir en pluja d'or que va traspassar el sostre i un cop dins va engendrar un dels herois més famosos:Perseu.

Al cap d'un temps, el rei va saber que la seva filla havia donat a llum a un nen. No va creure que el seu pare fos Zeus i la va tancar a ella i al nadó en un cofre i els va llançar al mar. El cofre, però, va arribar a l'illa de Sérifos, on un pescador, Dictis, els va salvar.

El rei de l'illa, Polidectes, es va enamorar de Dànae, però ella no el corresponia i posava com excusa que havia de criar al seu fill petit. Quan el nen va créixer, per desfer-se d'ell, Polidectes va encomanar-li una tasca molt difícil; que consistia en portar-li el cap tallat d'una de les gorgones, Medusa. Perseu doncs, va marxar guiat per Hermes i  Atena . 

Perseu tallant el cap a Medusa

Hi havia tres gorgones, tenien urpes de lleó, ullals de senglar, ales d'or i el cos protegit per escates de drac; Medusa era l'única mortal de les tres gorgones. Era una noia molt bella, fins que Posidó la va violar en el temple d'Atena, i la deesa, molt enfadada, va transformar el seu bonic cabell en serps, i convertia en pedra qualsevol que la mirés. 

Per poder vèncer a Medusa, Hermes va deixar a Perseu les seves sandàlies alades, una espasa molt esmolada i el casc d'Hades, que el feia invisible quan el portava. A més, Atena va donar-li el seu escut brillant. 

Perseu amb el cap de Medusa

Va arribar fins on estaven les gorgones i es va protegir amb l'escut d'Atena per evitar mirar a Medusa. L'escut, a més, com era tant brillant va funcionar de mirall, Medusa es va veure reflectida en ell i es va convertir en pedra. Perseu va tallar-li el cap sense mirar-la ja que encara morta mantenia el seu poder. De la sang de Medusa va sortir un cavall blanc amb ales anomenat Pegàs.

Medusa a l'escut d'Atena

Va empendre el viatge de tornada, i en passar per Etiòpia, Perseu va trobar una noia molt bonica que estava encadenada a una roca al costat del mar. La noia era Andròmeda, filla del rei Cefeu i la reina Cassiopea, havia de pagar amb la seva vida la sopèrbia de la seva mare, que afirmava ser la més bonica de totes les nereides. Les deeses marines es van ofendre molt i, com a càstig, van enviar un drac marí. El monstre només desapereixeria quan li oferissin la filla de Cassiopea com a sacrifici. Els etíops es van veure obligats a encadenar a Andròmeda perquè el drac marí la devorés. Perseu se la va trobar i va quedar enamorat al veure a la noia, va prometre al rei Cefeu que mataria al monstre si ella li donava la seva mà. El rei va acceptar, i Perseu sobre el seu cavall alat, Pegàs, va lliberar a Andròmeda. Però la noia ja estava promesa amb el seu tiet, que no estava disposat a renunciar a ella. Perseu doncs, per lliberar-se d'ell, va recòrrer al cap de Medusa.
Perseu va tornar a Sérifos amb Andròmeda, on va tornar a Hermes les seves armes i va entregar a Atena el cap de Medusa, que el va col·locar al mig del seu escut. A partir d'aleshores, qualseol enemic d'Atena quedava petrificat quan veia l'escut de la deesa.

Constel·lacions

Un dia Perseu anà a uns Jocs que se celebraven a Argos per provar la seva habilitat en el llançament del disc. Acrisi, encara el rei, presidia els Jocs sense saber que un dels participants era el seu nét. En llançar el disc, Perseu va relliscar i el disc es va desviar cap a la tribuna amb tan mala sort que encertà el cap d'Acrisi i el matà instantàniament. Finalment l'oracle s'havia acomplert. Perseu succeí el seu avi en el regne d'Argos, on visqué feliç al costat d'Andròmeda. Quan moriren tots dos, els déus els convertiren en sengles constel·lacions. Els déus els van col·locar al cel prop de Cefeu i de Cassiopeia perquè tots sabessin i recordessin la valentia de Perseu.

Arbre genealògic:

Hèracles

Hèracles és fill d’Alcmena i de Zeus. Això va passar perquè ella era tan atractiva, que Zeus es va enamorar. Va adoptar la forma d’Amfitrió, que era l’espòs d’Alcmena, i van engendrar a Hèracles.  El mateix dia, Amfitrió va fer que Alcmena engendrés a Íficles també.  Tothom volia saber qui era el fill d’origen diví, cosa que es va resoldre quan Hera, la dona de Zeus, va voler matar als dos nadons, ja que un era fruit d’una infidelitat contra ella. Aleshores, va enviar dues serps monstruoses que Hèracles va escanyar mentre que Íficles plorava. Abans d’això, Zeus, pensant en Hèracles va prometre que aquell que nasqués primer de la família de Perseu regnaria a Argos, i Hera, va ordenar a Ilitia (deessa dels parts), que retardés el naixement d’Hèracles i avancés el del seu cosí, Euristeu, llavors el fill de Zeus va acabant sent súbdit d’Euristeu.

Hèracles i les serps.

A la seva joventut, Hèracles va matar al seu mestre de música Linos perquè aquest sempre l’estava renyant. Amfitrió, el pare adoptiu del noi, el va enviar al camp perquè no tingués més atacs de còlera.  Un dia va caçar al Lleó de Citeró, i quan tornava amb la seva caça, es va trobar als emissaris del rei Ergí d’Orcomen, que havia derrotat als tebans i els havia posat un tribut que havien de pagar cada any. Hèracles els va atacar, i els va enviar de tornada amb les orelles i el nas tallat i posat als seus colls dient que era tot el tribut que anaven a rebre. Per tant, Creont, li va recompensar donant-li la mà de la seva filla Mègara, amb la qual es va casar i va tenir tres fills. Però Hera el va fer embogir i aquest va matar a la seva dona i als seus fills. Com a càstig, va haver de fer tots els encàrrecs que li manés el seu cosí Euristeu, els quals estaven inspirats per Hera. Aquests encàrrecs són els dotze treballs d’Hèracles, que són:

1.       Matar al lleó de Nemea:  Per poder matar-lo  el va escanyar amb les mans i desprès es va vestir amb la seva pell.

2.       Matar a l’hidra de Lerna: Quan Hèracles tallava els caps de l’hidra li tornaven a sortir, per tant va demanar ajuda al seu nebot Iolau. Per tant, Hèracles anava tallant els caps de l’hidra i Iolau anava cremant-li els colls amb una teia cremant per tal de que no li tornessin a sortir i així va acabar morta.

Hèracles i Iolau matant a l'hidra.

3.       Capturar la cérvola de Cerinia: Consistia a atrapar la daina i portar-la viva a Micenes. Hèracles va estar tot un any sense poder atrapar-la. Finalment, l'animal va caure fatigat i assedegat a la vora del mont Artemísion. Hèracles la va ferir lleugerament amb una fletxa, que es va clavar entre el tendó i l'os. Desprès es va trobar amb Àrtemis i Apol·lo, que volien prendre-li l'animal perquè els pertanyia. Hèracles va donar les culpes a Euristeu, i van acabar tornant-li la cérvola.

4.       Capturar el senglar d’Erimant: Hèracles el va encadenar i el va porta viu a Micenes.

5.       Netejar  els estables d’Augies en un sol dia: Va desviar el llit fluvial dels rius Alfeu i Peneu portant-los a través dels estables per un canal que ell havia cavat i així es van emportar tots els excrements dels animals.

6.       Matar als ocells del llac Estínfal: Va fer sonar un cascavell que li havia donat Atena en un cim d’una muntanya i els ocells es van espantar i no van tornar al llac.

Hèracles matant els ocells abans de rebre el cascavell d'Atenea.

7.       Capturar el bou de Creta: Hèracles va pujar al llom de l’animal i el va portar fins a Micenes, encara que desprès aquest bou va quedar en llibertat perquè la deessa Hera no el volia acceptar ja que era molt agresiu.

8.       Robar les eugues de Diòmedes: Hèracles les va robar, es va enfrontar contra l’amo de les eugues i just en el moment en el que s’enfrontaven tots dos, les eugues es van deixar anar i quan Hèracles va matar al senyor d’aquestes, el va llançar a les seves pròpies eugues i elles se’l van menjar. De sobte es van tornar manses i Hèracles les va poder portar fins a Micenes.

9.       Robar el cinturó d’Hipòlita: Hipòlita li vol donar el cinturó a Hèracles, però Hera propaga el rumor de que Hèracles havia raptat a la reina. Llavors les amazones ataquen la nau d’Hèracles, ell es pensa que la promesa d’Hipòlita ha sigut una mentida i la mata traient-li el cinturó.

10.   Robar el bestiar de Gerió: Hèracles mata als guardes del bestiar (un gos de dos caps i el pastor Euritió) emportant-se el bestiar. Durant el seu viatge a Micenes intenten robar-li molts cops el bestiar però finalment aconsegueix portar-li a Euristeu.  

11.   Robar les pomes d’or del jardí de les Hespèries: Hèracles havia de portar les pomes d’or a Euristeu, però aquestes es trobaven al jardí de les Hespèrides i només li era permès al  gegant Atlant treure els fruits d’aquest jardí. Hèracles li va demanar ajuda, va agafar les pomes i quan el gegant no mirava, va fugir amb les pomes i les va portar a Micenes.

12.   Capturar al gos Cèrber i treure’l dels inferns: Euristeu volia que Hèracles portés viu el gos Cèrber, que és propietat d’Hades. Hèracles va aconseguir que Hades i el gos donessin un tomb per la Terra i quan van arribar a Micenes, Euristeu es va amagar.

Després dels dotze treballs, es va enamorar d´ Íole, filla del rei d’Ecalia. El seu pare no li va voler donar la mà de la seva filla perquè tenia por que Hèracles li pogués matar. Èurit, el pare d’Íole, va organitzar una competició de tir amb arc, i qui guanyés es casaria amb la seva filla, però en veure que anava guanyant Hèracles, va trencar la seva promesa. Ífit va recolzar a Hèracles amb la injustícia que havia fet el seu pare, i per tant, quan se li van perdre les eugues, Hèracles li va ajudar a buscar-les. Al cap del temps, Ífit va seguir les petjades fins a casa d’Hèracles i va veure que ell les tenia, perquè l’heroi les havia comprat a un lladre. Ell no va voler retornar-li les eugues, i va acabant matant-lo. Va tornar a ser castigat, va haver de servir a Òmfale, amb la qual al final es va acabar casant i va acabar tenint dos fills.

Poc abans de morir, Hèracles es va casar amb Deianira. Un dia van travessar el riu Evè, on el centaure Nesos es va oferir per portar a l’altra banda a Deianira. Hèracles va acceptar, i ell va anar nedant. Hèracles va arribar sense problemes però en veure que Nesos s’intentava aprofitar de la seva dona, ell el va ferir amb una sageta. Nesos, moribund, va demanar a Deianira que recollís la seva sang en una àmfora i que aquesta sang la podria fer servir quan ella cregués que estava perdent l’amor del seu marit per tal de recuperar-lo. Aleshores, quan va passar un temps, Deianira va tenir por de perdre l’amor, llavors va agafar la sang de Nesos, la va vessar sobre una túnica i se la va donar a Hèracles. Aquest se la va posar, i va començar a devorar-li la carn, aleshores ell va llançar-se al foc per poder alliberar-se.

Hèracles matant a Nesos.

Però Hèracles no va morir, el foc va fer-li desaparèixer la seva part humana, i Zeus el va fer pujar a l’Olimp com a premi per tots els sofriments. Va rebre la immortalitat i es va casar amb la deessa de la joventut, Hebe.

Arbre genealògic:

Bel·lerofontes

 Bel·lerofontes era un príncep i heroi mític de Corint que va haver d'exiliar-se per haver matat accidentalment un home. Era el fill de Posidó i de Eurínome, encara que els seus pares humans eren Glauc i Erimedes. El seu nom autèntic era "Hiopònou", però era més conegut com a "matador de Bèl·ler". No tenia un poder específic, però a través de mitjans de transport externs podia fer les seves gestes.

El fet d'haver causat la mort d'algú era una de les pitjors coses que podia arribar a fer un grec. Bel·lerofontes va matar accidentalment un home, per això va haver de dirigir-se cap a Tirint, perquè Pretos, rei de la ciutat, el pogués purificar amb cerimònies religioses i finalment el va acollir al seu palau.  

La dona de Pretos es va voler venjar, va explicar mentides al seu marit i va aconseguir convencer-lo  que va ser Bel·lerofontes qui havia intentat passar una nit amb ella.

Pretos no podia matar a Bel·lerofontes, a part havia sigut ell qui l'havia purificat.

Així que el que va fer va ser enviar l'heroi a Lícia. El pare d´Estenebea va rebre una carta on deia que l'havia de matar. Així que el que va fer va ser enviar l'heroi a lluitar contra Quimera, que era un monstre que tenia la part del davant de lleó, la del darrere de serp i sobre el llom un cap de cabra que llançava foc.

Finalment Bel·lerofontes va matar a Quimera amb l'ajuda del seu cavall alat, Pegàs. Jòbat es va adonar que els déus el protegien. Així que Jòbat li va donar una de les seves filles, Filonoe, com a esposa i va ser hereu del regne.

La vida d'aquest heroi no va tenir un final feliç ja que intentant arribar a l'Olimp amb el seu cavall, va ser ferit per Zeus, que el va ferir amb un llamp per la seva insolència. Va morir com a càstig per voler arribar a l'Olimp amb aquest.

Una pinzellada d'etimologia

La llengua grega ens ha donat un munt de paraules en forma de cultismes o per via del llatí que utilitzem de forma quotidiana o en disciplines especialitzades però sovint en desconeixem l'origen. Vegem-ne cinc exemples:

Glotofàgia: De "γλῶττα" (glõtta, llengua) i "φάγω"(phágō, menjar). És el procés socio-polític mitjançant el qual la llengua d'una determinada cultura desapareix parcial o totalment víctima de la influència d'una altra cultura. 

És doncs un procés fruït d'una situació de diglòssia en què una llengua té una situació favorable a l'altra, la qual acaba absorbint, o més fidelment a l'etimologia, menjant. 

Arqueologia: De  "ἀρχαῖος" (arkhaĩos, antic) i "λóγος" (lógos, estudi). És la ciència que estudia l'evolució de les societats des de l'antiguitat mitjançant les restes materials deixades per les persones. 

Així doncs, és fàcil deduir que els grecs l'entenien com a l'estudi de les coses antigues, τὰ ἀρχαῖα, especialment aquelles conservades físicament. 

Estigma: De "στíγμα" (stígma, marca amb ferro roent). És la desaprovació social que pateix una persona que té creences o pràctiques considerades contràries a les normes culturals establertes. 

No és casual que en un origen aquest mot tingués el significat de marca feta a la pell amb ferro roent, com es feia amb les bèsties o els esclaus, ja què ens els dos casos és una senyal infamant i degradant per a les persones. 

Poesia: De "ποíησις" (poíēsis, acció, creació). La poesia, actualment, és l'art d'expressar amb la paraula una idea, un sentiment, etc. amb un valor propi però també universal, mitjançant unes normes mètriques.

A Grècia però tenia un significat força més ampli: "ποíησις", al seu torn provinent del verb "ποιέω" (poiéō, fer, crear), era tot allò fruït d'un procés creatiu, de manera que incloïa no només el què nosaltres coneixem ara com a poesia, sinó també la música, el teatre, l'artesania, etc.

Hemeroteca: De "ἡμέρα" (hēméra, dia) i "θήκη" (thḗkē, dipòsit). És un magatzem on es guarden i col·leccionen publicacions periòdiques, com les revistes o els diaris.

En aquest cas doncs, "ἡμέρα" fa referència no pas als dies mateixos, que no són col·leccionables, sinó a allò que es publica diàriament, i per extensió periòdicament.

Síbaris, la colònia grega d´Itàlia

Síbaris fou una colònia grega fundada al sud d´Itàlia cap a l´any 720 aC. Els seus habitants, els sibarites, eren famosos per la seva manera de viure, envoltada de luxe i glamour. Tant és així que actualment anomenem sibarita la persona que gaudeix amb tota mena de refinaments i comoditats. 

Com és possible que una ciutat tan pròspera fou destruïda? Les claus les trobaràs en el següent article de National Geografhic.

http://www.nationalgeographic.com.es/historia/grandes-reportajes/sibaris-la-ciudad-del-lujo_7377

L´ORIGEN DEL MEU NOM

Sabeu que molts dels nostres noms provenen del llatí i del grec? Martí, Júlia, Carla, Alba, Fèlix, Àlex, Irene, Sandra, etc, en són uns quants exemples. Els alumnes de quart han fet un petit treball d´investigació: havien d´esbrinar quin és l´origen del seu nom propi. Aquí en teniu els resultat:

Andrea Suxo, 4t B

Aisatu Keita, 4t C

Núria González, 4t A

Martí Berenguer Cot, 4t A

Claudia Hernández, 4t A

Ainhoa Ramos, 4t C

Alba Plaza, 4t C

Carla Soltero, 4t B

Jan Ruíz-Zorrilla, 4t B

Carla Filali, 4t B

Alba Flores, 4t C

Valentina Ortíz, 4t C

AFRODITA

El dia que Afrodita va plorar d’amor

Afrodita o Venus, deessa de la fertilitat, amor, sexualitat i bellesa; estava casada amb el lleig d’Hefest a contracor i usualment el seu marit era víctima d’enganys amb Ares, el déu de la guerra. I d’aquesta infidelitat d’Afrodita amb Ares va néixer Eros que amb les seves fletxes podia fer enamorar a qui volgués.

Cert dia, la deessa de l’amor estava jugant amb el seu fill Eros, quan de sobte es va punxar accidentalment amb una de les seves fletxes. La ferida que la fletxa li havia provocat era més profunda del que Afrodita pensava i per elecció de les Moires, les deesses del destí, Adonis va ser la primera persona que va veure i va enamorar-se’n bojament.

Adonis era un mortal, per conèixer el seu origen hem de retrocedir una mica en el temps. Quan el rei de Xipre va tenir la seva filla va fer saber a tothom que la princesa era l’ésser més bell mai vist. Quan aquesta notícia va arribar a les orelles d’Afrodita, es va omplir de ràbia i la va castigar fent que el rei i la princesa mantinguessin relacions sexuals. Però la dotzena nit de dormir en el mateix llit, el pare va adonar-se del que estava fent i ple de ràbia va perseguir-la per matar-la i així poder oblidar aquell imperdonable pecat. Aleshores, Afrodita en veure a la princesa intentant escapar es va compadir d’ella i la va convertir en una Mirra, arbre del qual nou mesos més tard va néixer Adonis, un simple mortal. Adonis es va criar amb Perséfone i quan ja es va fer gran passava un terç de l’any amb Perséfone, un altre terç amb Afrodita i la resta d’any era Adonis qui podia escollir amb qui estar-se.

La deessa de l’amor enamorada d’Adonis, el seduïa cada dia i va portar aquell amor a esquenes d’Hefest i d’Ares. Però un dia Afrodita va tenir un presentiment de que la mort del seu estimat estava a prop i el va advertir del perillós que era sortir a caçar i que les bèsties es podien girar en la seva contra. Adonis sense fer-li cas i sense por al perill que el bosc amagava va sortir amb els seus gossos a caçar. Ja caçant dins de l’exuberant bosc, els gossos van fer sortir del seu niu un porc senglar que va ser travessat per una fletxa d’Adonis. Però el porc va resultar ser Ares que enfadat pel seu amor amb Afrodita va voler posar-li fi a la seva vida i com si la fletxa no l’hagués ni tocat va correr cap Adonis i li va mossegar a la ingle i el va portar a la mort.

Afrodita encara que no estava pas aprop va sentir la mort del seu amant i va córrer a buscar-lo. Quan el va trobar estès a terra sense ànima, va plorar com mai havia plorat. De la unió de les llàgrimes de Venus i a sang d’Adonis van brollar uns flors vermelles.

Fonts: http://supercurioso.com/el-amor-que-desafio-a-los-dioses-afrodita-y-adonis/

https://es.wikipedia.org/wiki/Afrodita#Afrodita_y_Psique

Mireia Argelés Ruiz

6è D