dilluns, 24 de febrer del 2020

Sabies que...?



La primera assassina en sèrie. 


Tots a dia d'avui sabem de l'existència d'assassins en sèrie gràcies a les notícies o al diari, però, des de quan existeixen aquests assassins en sèrie? bé, primerament hem de saber, què és un assassí en sèrie?, se'l denomina així a aquella persona que assassina a tres o més persones en un interval de temps de tres mesos o més. Aquestes morts solen ser motivades per impulsos psicològics per a la pròpia satisfacció. I qui va ser la primera persona en convertir-se en una assassina en sèrie en tota la historia?, es diu que la primera persona denominada com a assassina en sèrie va ser una dona anomenada Locusta. 

Resultado de imagen de locusta

Per a conèixer la seva història hem de saber que Locusta, una esclava portada a Roma des de la Gàl·lia, va ser una dona tan experimentada en herbes medicinals com en plantes exòtiques i verinoses. 

El començament de la seva història varia depèn de que historiador ens l’expliqui, uns diuen que Locusta va ser comprada per Agripina i uns altres diuen que mentre ella estava detinguda a causa dels assassinats que havia comès, Agripina la va cridar per als seus serveis “especials”. La qüestió és que si o si acaba sota el servei d’Agripina creant un pla que consistia en que l’esclava havia de prepar un verí per al seu espòs Claudi i Britànic, el fill que ell va tenir amb una altra dona. 

L'objectiu de Agripina era que Neró, el seu fill amb Claudi, fos emperador i tenia clar que eliminaria a tot aquell que ho impedeixi. El seu pla va funcionar amb èxit, ja que Claudi va morir el 13 d'octubre l'any 54 d. C. a causa d'ingerir bolets verinosos i poc més tard va morir Britànic, mentre aquest es trobava en un grandiós banquet ofert per Neró, quan se li va lliurar un brou excessivament calent que en refrescar-lo amb aigua es va afegir el verí provocant la seva mort. 

La fi de Locusta va arribar amb el suïcidi de qui va passar a ser el seu amo, perquè Neró va decidir portarse-la per a així eliminar a tot aquell que no era del seu grat. 

I així va ser com després d'uns 400 assassinats aproximadament, comesos per la primera assassina de la història, va ser condemnada a morir per l'emperador Serbi Galba. El seu càstig va ser: ser lligada i violada públicament per una girafa ensinistrada, per a després ser devorada per els lleons i és que a pesar que la violació era un càstig recurrent en l'Antiga Roma, el de Locusta va ser el més atroç fins avui documentat.

dilluns, 17 de febrer del 2020

Sabies que...?

IRLANDA
Tot i que l’Imperi Romà no va arribar a conquerir mai el que actualment vindria a ser territori irlandés, aquest mantingué certa influència sobre Hibernia, el nom llatí d'Irlanda, especialment en la matèria comercial?
Gràcies a alguns documents trobats que remeten a un geògraf grec anomenat Estrabó, es pot saber que encara que els romans no fessin cap moviment militar cap a la illa (un general, Agricola, tenia plans, però aquests van anar retrasant-se i finalment mai es dugueren a terme), l'immens imperi l’hi tenia l'ull posat per la riquesa de les seves terres, de l’herba i, per tant, d’animals de cría, de qui podien extreure molts materials i productes com ara el cuir per a les sandàlies, cinturons i bosses o arnesos pels caballs. També exportaven altres productes com gra, bestiar, pells, or, plata, ferro i gossos de caça que eren pagats amb vi i elements decoratius com bracelets, collarets, algunes pedres precioses i peces de cristalleria, encara que algunes troballes arqueològiques han topat amb monedes pròpies de l’Imperi Romà a zones com Dublín o  at Bray i especialment a Drumanagh, un poblat situat a la costa est. Hibernia també va ser una font d’esclaus, que eren dirigits cap a les villae de ciutadans romans rics que necesitaven mà d’obra cultivant i cuidant la terra.

A més a més, també es sap que no tienen gaire bona imatge dels habitants irlandesos ja que Estrabó els descriu com uns ‘salvatges, caníbals que s’alimenten de la carn dels seus pares quan moren, tanmateix fan amb les seves esposes i filles’, probablement perquè la gran majoria de la població vivia en poblats i petites tribus i batallaven entre elles amb freqüència. De fet, tenien una tan mala imatge d’ells, que Agricola acostumava a dir que podia conquerir-los amb només una petita legió i un parell d’auxiliars.

Amb el temps, l'interès de l’Imperi en envair la illa va anar disminuint i es van conformar amb la cordial relació comercial que havien mantingut fins aleshores, però, el que ells no sabien, era que aquella illa freda, plena de bàrbars i de bona herba pel bestiar pasaria a la història com una de les zones on un dels majors imperis del món no va poder arribar a posar-hi l'urpa.

diumenge, 16 de febrer del 2020

Sabies que...?

ELS MÈTODES ANTICONCEPTIUS I L'AVORTAMENT A L'ANTIGA ROMA

El metge Sorano de Éfes, que va viure en temps de l'emperador Adrià  (76-138 d. C.), proposava alguns d'ells en la seva obra Ginecologia 1. 
  • El primer consistia en el fet que les dones havien d'introduir en el seu úter una mescla d'oli d'oliva, mel i resina de cedre que cap a de barrera per a evitar quedar-se embarassada.
  • Una altra opció, bastant eficaç segons Sorano, era la introduir-se una bola de llana en la vagina i empènyer-la fins a l'entrada del coll de l'úter, la bola havia d'estar xopada en vi o una altra substància gomosa per a bloquejar també l'úter.
  • L'últim d'ells proposat per Sorano era el coitus interruptus encara que molts altres experts ho rebutgessin, ell ho recomanava ja que segons ell  era la dona la que havia de retirar-se a temps, aguantar la respiració, posar-se a la gatzoneta i provocar-se esternuts ja que així evitava que el semen entrés en el seu úter i expulsava amb l'esternut als qual ho haguessin aconseguit.





També hi havia altres mètodes anticonceptius, com ara:
  • Les infusions d'herbes calentes també s'usaven amb aquestes finalitats. Les plantes medicinals més usades eren la rude, la murta, la mirra,  les llavors de salze i moltes altres més que segons els més savis del moment tenien propietats anticonceptives.
  • També s'utilitzaven amulets com a anticonceptius, sobretot entre les classes més baixes de la societat romana. Alguns d'ells es fabricaven amb una determinada aranya que, era envolta en pell de cérvol. La dona havia de penjar-s'ho al coll abans que sortís el sol.
  • Un altre mètode era utilitzar budells o bufetes d'animals per a crear una crosta al voltant del penis, aquesta també es podia crear amb ungüents o pomades que una vegada seques creaven la crosta i mataven l'esperma ja que no podia accedir al coll de l'úter. Aquest mètode seria bastant semblant als actuals preservatius masculins.




L'avortament no solia ser molt habitual pel perill que suposava per a la dona, però no estava prohibit.

Els romans es referien a l'avortament amb diferents noms: «abortum», «abortio» i «aborsus» i si era voluntari ho anomenaven «abigere partum».
Es considerava que el fetus no era res més que «pars viscerum matris» (de les vísceres de la mare), per la qual cosa ningú la reprovaria per això.
Si la dona que es practicava l'avortament era soltera ningú es preocupava però per contra si estava casada, el pater familias havia de donar la seva aprovació.






Sabies que...?

LA PROSTITUCIÓ A L´ANTIGA GRÈCIA

Resultat d'imatges per a "prostitucion antigua grecia"A l'Antiga Grecia, la prostitució era molt comuna, ja que com els matrimonis es feien per negocis i poder, feia que els homes busquèssin plaer fora del matrimoni. I per això la prostitució era de lo més normal i estava acceptada per la societat.
Resultat d'imatges per a "prostitucion antigua grecia"
Hi havia diferents tipus de prostitutes segons el lloc on treballessin. En els bordells, es trobaven les prostitutes de més baixa condició anomenades pornai, i eren les que atenien a mariners o ciutadans pobres. Eren considerades dones de classe baixa vestides amb prendes de roba de colors llamatius molt maquillades i els seus serveis eren molt barats. 

Després estaven les hetarias o prostitutes de luxe, que demanaven molts diners a canvi dels seus serveis. Eren esclaves extrangeres molt inteligents i amb una gran bellesa, i formaven part dels anomenats simposia que eren festes per a homes.

A més de ser dones totalment independents, van arribar a ser molt importants a la seva época. Fins i tot van haver-hi prostitutes que van casar-se amb filòsofs importants i eren molt valorades i escoltades.
Resultat d'imatges per a "prostitucion antigua grecia"










Sabies que...?

LES MASCOTES A L'ANTIGA ROMA


Com molts de nosaltres, els romans també tenien animals de companyia, i la mascota més comuna va ser el gos. 
Durant el segle I a.C les famílies més riques es van acostumar a tenir un gos com a vigilant de la casa(domus). I per això s'han trobat alguns mosaics a les entrades de les domus amb el missatge de "cave canem" per advertir als intrussos.


Per altre banda els més pobres no es podien permetre tenir gossos i tenien oques, ja que eren més econòmiques, feien soroll i aixì alertaven a la familia i ademés proporcionaven ous per a menjar.

Més tard, en el segle I d.C, van começar a populitzar-se els ocells i els gats com a mascotes domèstiques dels nens per a divertir-se.
Resultat d'imatges per a "mascotes antigua roma"
Els gossos no sempre eren forts i amb ullals punxeguts amb l'única intenció de fer de guardians, sinó que les famílies de més classe tenien un gos simplement com a mascota, per divertir els nens, per protegir a les famílies de puces i del fred i com a mostra de poder i riquesa. Se'ls anomenava canis catelli.

Amb el pas del temps, els gossos no només eren guardians sinó que van començar a participar en  guerres (canes pugnances) i a fer espectacles amb altres animals com lleons o óssos, gràcies a la seva força i rapidesa i proporcionaven entreteniment a la població. Se'ls proporcionava entrenament igual que als gladiadors i s'escollien als més forts.

En algunes guerres s'utilitzaven per a enviar un missatge que s'escrivia en un paper i se'ls hi introduïa a l'estòmac i després es matava per treure-li la informació.

Els exèrcits també portaven gats a les guerres per a que es mengessin als ratolins. Llavors el gat es va convertir en un símbol de victòria.

Respecte els noms, alguns poetes fan referència a que solien posar noms curts i que fesin referència a les seves característiques com per exemple: Ferox(ferotge), Lupa(lloba), Leuco(blanc), Celer(ràpid), etc.

En conclusió, els animals van ser molt estimats i utilitzats en l' Antiga Roma, però tenien una visió diferent de la nostra sobre el terme mascota, ja que ells els utilitzaven per a treballar i protegir, i en canvi, actualment, la majoria de gent els té com a companyia.


Aquesta imatge mostra la làpida de la gosseta Helena i diu:"A l'Helena, filla adoptiva, ànima incomparable i digna."