Hipòlita: reina de les amazones

 

La reina de les Amazones Otrera va concebre quatre filles: Melanipa, Antíope, Pentesilea i una quarta Hipòlita, filla d'Ares (déu de la guerra) qui li va concedir a ella el seu cinturó màgic. Hipòlita, per tant, és una reina amazona, la qual va tenir un fill: Hipòlit.

 

El cinturó d'Hipòlita:

Hipòlita posseïa el cinturó màgic d'Ares com a símbol de la seva superioritat sobre les altres Amazones i és per aquesta raó que Admet volia obtenir-lo, per poder destacar sobre les altres. El novè treball d'Heracles va ser obtenir aquest cinturó, a petició d´Admet, la filla d´Euristeo. Hi ha diverses versions sobre els fets:

En la primera versió, Hipólita al veure a Hèrcules queda enamorada completament i accedeix a lliurar-li el cinturó sense cap objecció.

En una altra versió, es diu que Hèrcules va segrestar Melanipa (germana de la reina), i va exigir el cinturó com rescat. Garantint la vida i llibertat de la seva germana. Situació que va empitjorar amb la intervenció d'Hera (enemiga d'Hèrcules) que es va fer passar per Amazona i va difondre el rumor de que Hèrcules hi era per atacar-les i fins i tot emportar-se a la reina.

 

Atac a Atena:

Després de que Heracles obtingués el cinturó, Teseu, un dels seus companys, va segrestar a Antíope, una altra germana d'Hipòlita. Per rescatar Antíope, les amazones van atacar Atenes, però van fracassar. Hipòlita va poder escapar cap a Mègara, on va morir de pena. Es contava que hi havia el seu sepulcre, amb forma d'escut d'amazona.

En algunes versions, Teseu es casa amb Hipólita i tenen un fill anomenat Hipòlit. Teseu acabarà casant-se amb Fedra, bé després d'haver abandonat a la seva anterior dona, o bé després de la mort d'aquesta en el part. En la versió en la qual Teseu està casat amb Hipólita i l'abandona, ella intenta venjar-se portant a les amazones a les noces de Teseu i Fedra amb la intenció de matar a tots, encara que fracassa al ser assassinada, o bé pels homes de Teseu o per l'amazona Pentesilea.

 

Curiositat:

Les Amazones, estaven situades al voltant del mar Negre. Es destacaven pel que fa a la guerra, era una tribu de dones que van adoptar les tasques virils i al seu torn s´extirpaven el pit dret per poder disparar amb comoditat; només n´extirpaven un ja que si arribaven a tenir descendència només criaven a les femelles i les alletaven amb el pit esquerre.

 

Eva Rodríguez

Atalanta

Atalanta, filla de Iasos (rei d’Arcàdia) i la nimfa Clímene, va ser una heroïna grega que va aconseguir obtenir el respecte de tots els habitants que la van conèixer, tot i haver-se rebel·lat contra el sistema patriarcal i les seves normes.
Aquesta heroïna és reconeguda, sobretot, pel seu talent en la cacera. De fet, ella va ser la única dona que va participar en el viatge dels Argonautes a la recerca del velló d’or.
Quan va créixer i es va convertir en una dona àgil i bella, va decidir no casar-se mai i consagrar la seva vida a la deessa Àrtemis. En una ocasió es va trobar amb Híleu i Reco, dos centaures que la van voler violar però van fracassar degut a les habilitats d’Atalanta, que els va matar amb l’ajut de les seves fletxes.
La seva intenció de mantenir-se verge es va dificultar ja que un oracle va dir que un cop casada, Atalanta es convertiria en un animal. Per a evitar el destí, Atalanta va dir que es casaria amb l’home que la guanyés en una carrera. 
Sempre que feia la carrera contra un d’aquests homes, tot i deixar-los avantatge l’heroïna els atrapava i els matava. No va ser així amb Hipòmenes, que degut a un pacte fet amb la deessa Afrodita, tenia tres pomes d’or que anava tirant al terra perquè Atalanta les recollís i així va ser com va guanyar ell la carrera. 
Com que no va pagar el pacte fet amb Afrodita amb un sacrifici, aquesta els va fer venir una passió irresistible quan estaven al santuari de Cibéle, fet que va ser castigat per aquesta, convertint la parella en lleons, acomplint l’oracle. 
                          

Cíbele va castigar-los també, fent-los portar el seu carro. (Figura de la deessa Cíbele a Madrid).

Berta Ruiz Nievas

La reina Dido

Dido 

Fundadora i reina llegendària de Cartago, dona intel·ligent i moderna. Els autors com l'il·lustre Virgili, la van immortalitzar per sempre a traves del seu amor impossible amb el heroi Enees, serà la base del futur conflicte entre els romans i els cartaginesos...

                                             Enees informa Dido sobre la caiguda de Troia

La seva història

Dido, també coneguda amb el nom d'Elissa (que era una deessa), era filla del rei Mattan I i princesa de Tir (Fenícia). La seva vida se situa a l'entorn del 800 aC.

Quan va morir el seu pare, és el seu germà Pigmalió que el va succeir com a rei malgrat que el Mattan mort havia disposat que deixava la sobirania repartida equitativament entre Dido i Pigmalió. Ella es va casar amb el seu oncle Acerbes que era sacerdot del Merqart (equivalent tiri de l'Hèracles). Aquest tenia un gran tresor. Gelòs, Pigmalió va fer matar el marit de la seva germana. Després d'això, Dido es va escapar de Tir al capdavant d'un grup de seguidors i van atracar a la regió del nord d'Àfrica, l'actual Tunísia. A la costa, el rei local, Iarbas, li va vendre tanta terra com pogués abastar la pell d'un toro. Astuta, Dido va tallar la pell del bou a tires i aixi va poder aconseguir una gran parcel·la de territori. Es deia que per això la ciutadella cartaginesa era anomenada Birsa (Pell). Segons els historiadors, Iarbas, amb el suport dels consells cartaginesos, va pressionar Dido perquè es casés amb ell. Però ella, que ja havia jurat que mai es tornaria a casar, es va llançar a les flames d'una pira.

El seu mite

Enees, després de la caiguda de Troia, buscava el lloc ideal per fundar la seva pàtria. Durant el seu viatge, va atracar a Àfrica i va veure que es construïa la ciutat de Cartago. Dido el va acollir, escoltar la seva història, se'n va enamorar apassionadament i van fer l'amor en una cova amb la certesa que s'havia compromès irrevocablement a casar-se. Enees va aprofitar aquest període per reparar les naus i donar descans als seus homes. Però quan va començar realment a considerar de quedar-se a Cartago i casar-se amb Dido, Júpiter va enviar Mercuri per a qué li digués que el seu destí era a Itàlia i no a Àfrica. Aleshores, malgrat les súpliques de la dona, Enees abandona Cartago amb les naus. Dido va manar que s'aixequés una pira amb l'intenció de destruir tot el que li feia pensar en el seu amant. Però quan es va encendre el foc, es va llançar a les flames després de clavar-se l'espasa que Enees li havia donat. Amb aquesta última acció, jurà venjança.

És d'aquesta manera que els romans explicaven la base del conflicte amb Cartago.