Aquest estiu vaig anar a veure una actuació de teatre físic a les Santes de Mataró, Conseqüències de la companyia Moveo. Era el primer espectacle teatral sense diàleg al qual vaig assistir i encara que és cert que havia tractat aquest tipus d'interpretació en algun intensiu, em va cridar molt l’atenció (fins i tot em van fer sortir!). Uns mesos més tard em trobaria en aquella escola aprenent teatre físic i mim corporal dramàtic basat en la tècnica d’Etienne Decroux.
Fa poc vaig
reflexionar sobre el nom de l’escola i de la companyia i buscant per internet vaig trobar que Moveo
és un verb en llatí de la segona conjugació que significa "moure, bellugar,
traslladar". Però això no acaba aquí, perquè aquest mot ha derivat a d’altres
com commovere (commoure), que significa posar en moviment, impulsar, excitar,
i prové de com (cabdalment, per complet), que també significa junts (compare),
i l’anteriorment mencionat moveo.
Això em va portar a una altra pregunta:
existia el teatre a l’imperi romà? La resposta és sí. El seus orígens es troben
en un teatre popular improvisat dels
etruscos i d’aquí sortirien personatges com el fanfarró, el pedant, el vell
ridícul... Els dramaturgs van prendre dels grecs els arguments, l’estructura i
els personatges. Els més importants són Plaute i Terenci. En aquella època el
teatre era simplement una comèdia amb diàleg, però segles més tard, la dramatúrgia
va agafar formes molt diferents i és aleshores quan ens trobem amb el teatre
físic, un tipus de dramatúrgia que utilitza el cos com a eina principal però
que conté un fil conductor. Es trobaria en un punt mig entre el teatre i la
dansa (també trobada a l’antiga Roma amb el tripudium, s.VIII a.C.).
És per això que
el que s’aprén avui en dia, com el teatre, el mim (mimus) o la
dansa, també es practicava abans, però de maneres lleugerament diferents i amb
uns altres objectius. I si parlem de nom de companyies que utilitzen el llatí
per definir-se, la cia. Moveo no seria l’única, i és que és molt comú
trobar referències llatines en el món artístic i de la dramatúrgia. Alguns exemples
serien la cia. Morboria, i la cia. Proversus.
Addenda:
Conseqüències, cia.
Moveo
Duració: 30-35
min.
Argument: Una obra
irònica i alegre sobre la possibilitat d’estar perdut, desfasat, de tenir un
temps de retràs i les conseqüències que deriven d’aquest estat.
Trailer:
Trailer:
Enllaç de l'escola: https://www.moveo.cat/