diumenge, 27 d’octubre del 2019

Romae populi movent.




Aquest estiu vaig anar a veure una actuació de teatre físic a les Santes de Mataró, Conseqüències de la companyia Moveo. Era el primer espectacle teatral sense diàleg al qual vaig assistir i encara que és cert que havia tractat aquest tipus d'interpretació en algun intensiu, em va cridar molt l’atenció (fins i tot em van fer sortir!). Uns mesos més tard em trobaria en aquella escola aprenent teatre físic i mim corporal dramàtic basat en la tècnica d’Etienne Decroux.


Fa poc vaig reflexionar sobre el nom de l’escola i de la companyia i      buscant per internet vaig trobar que Moveo és un verb en llatí de la segona conjugació que significa "moure, bellugar, traslladar". Però això no acaba aquí, perquè aquest mot ha derivat a d’altres com commovere (commoure), que significa posar en moviment, impulsar, excitar, i prové de com (cabdalment, per complet), que també significa junts (compare), i l’anteriorment mencionat moveo.

Això em va portar a una altra pregunta: existia el teatre a l’imperi romà? La resposta és sí. El seus orígens es troben en un teatre popular improvisat  dels etruscos i d’aquí sortirien personatges com el fanfarró, el pedant, el vell ridícul... Els dramaturgs van prendre dels grecs els arguments, l’estructura i els personatges. Els més importants són Plaute i Terenci. En aquella època el teatre era simplement una comèdia amb diàleg, però segles més tard, la dramatúrgia va agafar formes molt diferents i és aleshores quan ens trobem amb el teatre físic, un tipus de dramatúrgia que utilitza el cos com a eina principal però que conté un fil conductor. Es trobaria en un punt mig entre el teatre i la dansa (també trobada a l’antiga Roma amb el tripudium, s.VIII a.C.).


És per això que el que s’aprén avui en dia, com el teatre, el mim (mimus) o la dansa, també es practicava abans, però de maneres lleugerament diferents i amb uns altres objectius. I si parlem de nom de companyies que utilitzen el llatí per definir-se, la cia. Moveo no seria l’única, i és que és molt comú trobar referències llatines en el món artístic i de la dramatúrgia. Alguns exemples serien la cia. Morboria, i la cia. Proversus.


Addenda:
Conseqüències, cia. Moveo
Duració: 30-35 min.
Argument: Una obra irònica i alegre sobre la possibilitat d’estar perdut, desfasat, de tenir un temps de retràs i les conseqüències que deriven d’aquest estat.     
                 Trailer:

Enllaç de l'escola: https://www.moveo.cat/






diumenge, 20 d’octubre del 2019

ULISES 31

Ulises 31, és una sèrie de dibuixos animats / anime francesa-japonesa creada al 1981. La serie trasllada la història de la mitologia grega d'Ulisses al segle XXXI. El programa consta de 26 capítols de mitja hora de durada cadascun i va ser produït per Tòquio Movie Shinsha (Japó) i DiC Entertainment (França). A Espanya la sèrie va ser emesa per TVE en els anys 80, també va ser emesa en Minimax i en algunes cadenes autonòmiques en els 90, a Catalunya va ser emesa per TV3 i a Galícia per TVG.


En L'Odissea, Ulisses ha d'anar superant proves, conflictes i enganys dels déus i vèncer a éssers mitològics en un accidentat viatge de 10 anys en què va perdent a la seva tripulació però no el seu desig de tornar a casa. Finalment aconseguirà arribar a Itaca i evitarà perdre el seu tron ​​i que la seva dona, Penèlope, es casi amb algun dels conspiradors, dels quals es venja.

A la serie que comença al segle XXXI, de tornada a la terra, al comandament de la nau espacial Odiseus, Ulisses mata el Cíclop per salvar la vida del seu fill Telèmac, de Thermis i de Numaius; això desencadena la ira dels déus que condemnen a Ulisses a vagar pels mons desconeguts on serà sotmès a proves fins arribar al regne d'Hades, on podran trobar el camí per tornar a la Terra. L'argument dels capítols representa un dilema moral per Ulisses: sacrificar els seus i tornar a la terra o ajudar-los i renunciar a tornar a casa. És l'eterna lluita entre el destí fatal dels déus i la llibertat en l'univers. A més, els déus castiguen a tots els que desitgen conèixer els seus secrets.


Els personatges principals són:

-Ulisses - Personatge principal i capità del ODISEUS. Porta barba i cabell llarg. La seva dona és Penèlope.
-Telèmac - Fill d'Ulisses i segon de bord durant la major part del trajecte. És un preadolescent i és amic i protector d'Thais.
-Thais (coneguda com Themis, la deessa grega de la justícia, a França i a Llatinoamèrica) - Del planeta blanc Zotra, és una nena de pell blava, té ulls marrons i poders telepàtics. El seu germà Numaios roman hibernat juntament amb la resta de la tripulació. A Espanya apareix com Yumi.
-Nono - Petit robot menjador de femelles, company de Telèmac, al qual li va ser donat com a obsequi pel seu pare.
-Shirka - L'ordinador principal de l'ODISEUS. Té veu femenina.

En aquesta sèrie també es propugnen valors com solidaritat, noblesa, valentia, respecte, companyia, lleialtat i responsabilitat. Aquest fet queda transmés en molts episodis i en especial en l'últim "El Regne d'Hades" quan Ulisses es nega a abandonar als seus companys per salvar-se ell i poder així retornar a casa. Aquesta encertada decisió li permet superar la prova final d'Hades i que tot el que ha fet mereixés la pena. Va poder posar per tant rumb a la Terra i aconseguir, se suposa, perquè no ens expliquen l'arribada d'Ulisses al planeta ni la seva retrobament amb Penèlope, l'objectiu de tornar a la seva llar i mantenir el tron ​​terrestre.

                                                    Capítol final: El Regne d'Hades.

La boca de la Veritat:

La "bocca della Verità" , boca de la veritat, és una escultura d'una enorme mascara de marbre. Estava situada a la Plaça de la Bocca della Verità fins que al 1632 va ser traslladada a l'exterior d'una de les parets de la propera Església de Santa Maria in Cosmedin, lloc en el qual continua avui dia. Va ser trobada a les aigües del Tiber.
Es diu que la mascara mossegava la mà d'aquell que mentia, per tant, és molt comú veure força gent fent cua per fotografiar-se amb la mà dins de la Boca de la Veritat.


La llegendària escultura de la Boca de la Veritat és d'enormes dimensions. Amb un diàmetre de 1,75 metres, està dedicada al Déu del Mar, Neptú,  representat per un rostre masculí amb barba, amb els ulls, el nas i la boca perforats. Tampoc se sap del cert sobre la seva utilitat antiga: si era una font, la sortida d'aigua d'un compluvium, una claveguera, o la tapa d'un pou sagrat del temple de Mercuri. Altres diuen, que amb la presencia d'unes banyes degradades, podria ser Faune, déu dels boscos.

Segons explica una de les llegendes, un marit que desconfiava de la seva dona la va portar davant la Boca de la Veritat per comprovar la seva fidelitat. La dona va reaccionar fingint un desmai i el seu amant la va recollir en els seus braços. Després d'això, la dona va jurar davant la Boca de la Veritat que només havia estat entre els braços del seu marit i de l'home que acabava de recollir-la per convencer al seu marit.
                                           La meva família i jo, amb la boca de la Veritat.

A la pel·lícula "Vacaciones en Roma" , Gregory Peck va preparar una broma a Audrey Hepburn a l'escena que van rodar davant La Boca de la Veritat. La llegenda sobre aquest monument, que s'explica en la pel·lícula, explica que qui menteix perd la mà en introduir-la a la boca. Així, Peck, sense previ avís a l'actriu, fica la mà i l'amaga per sota de la seva màniga. Això provoca l'ensurt real d'Hepburn.

                                                       Imatge de l'escena de la pel·lícula.

dimecres, 16 d’octubre del 2019

Els colors a les llengües clàssiques

  Les llengües clàssiques, el grec i el llatí, també tenien mots que designaven colors. En llatí serien aquests:


En el cas de la llengua grega antiga, els colors que apareixen més sovint als textos són:  

λευκός (leukós): blanc
μέλας (mélas): negre
χλωρός (khlorós): verd
ἔρυθρος (érithros): vermell
κρόκος (krókos): groc
ἴον (ion): violeta
  
  En canvi, sobta el fet que no hi aparegui en cap text antic grec el color blau. En aquest article trobareu una explicació del per què.

diumenge, 13 d’octubre del 2019

Dionís, musa dels artistes al s. XXI


El grup sudcoreà BTS va incloure en el seu últim disc (Map Of The Soul: Persona) el tema Dionysus, inspirat en el deu grec del vi, amb una dura coreografia i un ball de referències a la divinitat.




El líder de la banda, RM,
amb una recreació del Tirs
La cançó, que dura una mica més de 4 minuts, es mou en un estil influenciat per el rock que l'identifica entre els temes normalment més pop de la banda, encara que mantenint l'estil de BTS. Compta amb parts de rap i parts cantades, on cada un dels set membres llueix les seves habilitats, sobretot cal destacar la dificultat vocal d'aquesta peça. Amb una melodia enganxosa, Dionysus és una cançó plena de sorpreses digne de la divinitat. La lletra és un cant a la festa i a l'art amb especial inflexió sobre el vi i l'estat d'embriaguesa que provoca, i compta amb versos com "티르소스 (grippin’) 포도 (eatin’)" que es podria interpretar com "Agafant el Tirs, menjant raïm", fent al·lusió a la vara de la divinitat i a un dels elements amb el qual se'l relaciona més, el raïm. Justament el Tirs és un dels elements en el que el grup ha volgut, des del meu punt de vista, fer certa inflexió, doncs és al·legat diverses vegades durant la composició (per exemple al vers "A mic made with ivy and rough wood" comparant l'instrument amb un micròfon). El sentiment general extret de la peça és una comparació a la sensació de fer una performance en un escenari a la d'estar sota un estat d'embriaguesa, i que com si fóssin el déu Dionís, que regna sobre el vi, ells (BTS) regeixen sobre l'escenari (qui sap si, en època grega Dionís s'hagués enfadat per el fet de que un simple mortal gosés comparar-se amb un déu).

Les dos panteres enmarcant l'escenari
de l'estadi Rosebowl, als EUA

A més dels aspectes tècnics i musicals, la cançó també compta amb una coreografia d'un grau de dificultat elevat i moviments ràpids i precisos. El vestuari sol ser blanc o negre, i en alguna ocasió han comptat amb una espècie de túniques que fan referència al vestuari grec. A més, el líder de la banda, RM obre la peça rapejant després d'una breu introducció, i ho fa portant una al·legoria del Tirs a la mà, en forma de ceptre negre amb una pinya i unes fulles de d'heura de color platejat com les que la divinitat porta de corona. El decorat és especial, únic i clau per la coreografia, però en algunes ocasions en les que han interpretat aquesta peça durant els concerts del grup, hem pogut veure dos panteres negres, atributs del déu, en forma d'estàtues gegants mòbils envoltant l'escenari (aquí un vídeo del concert de Rosebowl, vigileu amb el volum de l'àudio).


La música, la lletra, la posada en escena, la coreografia, el vestuari i el joc de llums entre d'altres fan de Dionysus una cançó que val la pena escoltar i veure, no us ho perdeu!



Aclaració: les lletres de la banda són en coreà i en anglès, per això les cites són a vegades en anglès, en coreà o una combinació dels dos.






divendres, 11 d’octubre del 2019

Reviu Ilturo - Festival iberoromà

El cartell de l'edició d'aquest any

Els dies 12 i 13 d'octubre se celebrarà a Cabrera la XXII edició de "Reviu Ilturo- Festival iberoromà" (abans anomenat Fira Iberoromana), que compta amb documentals, concursos, desfilades i actes per a tota la família!

El festival, que el cap de setmana anterior ja s'havia celebrat centrant-se especialment en el passat ibèric del municipi, s'inspira aquest cap de setmana en l'època romana. L'objectiu és apropar i donar a conéixer el passat històric del poble, tant la de la civilització de la Làcia com la ibèrica, i fer-ho d'una manera entretinguda i divertida. La majoria d'actes ténen lloc a la plaça de la Fàbrica (just davant de l'Ajuntament) on s'hi podran veure recreacions d'oficis romans, tallers amb jocs de taula de l'època, etc. A més, Cabrera també ofereix diverses visites guiades, per exemple la recreació de la vida d'un legionari romà, la visita als jaciments de Can Modulell, o la de les termes de Ca l'Arnau. El poble sencer es posa de gala per l'ocasió penjant banderoles als fanals i decorant la plaça de la Fàbrica.
Decoració del poble

Un dels actes de la fira a la plaça de la Fàbrica
Us animo a que visiteu la fira aquest cap de setmana!



Per més informació podeu consultar la web de l'Ajuntament de Cabrera, que compta amb diversos articles sobre els actes.

el programa del festival