dilluns, 21 de gener del 2019

Les illes dels Benaurats

   Les illes dels Benaurats (en grec Makaron nesoi), també anomenades Illes Afortunades o Illes de la Benedicció, eren en les llegendes clàssiques el meravellós paradís en el qual els mortals que ho mereixien eren rebuts pels déus. Es pensava que aquestes illes estaven situades en l'Oceà Atlàntic, més enllà de les Columnes d'Hèrcules. Era el nom mític des del temps dels romans dels arxipèlags de Madeira, Canàries, Cap Verd i Açores. Totes aquestes illes des de llavors han estat batejades històricament com Illes Afortunades.

   En la mitologia grega, les Illes dels Benaventurats constituïen una part de l'inframón on les ànimes virtuoses gaudien d'un repòs perfecte després de la seva mort. La seva funció i les seves característiques eren similars a les dels Camps Elisis, que són, probablement, una representació tardana d'aquell suposat paradís. En canvi, el poeta Hesíode (segle VIII aC) diu que les Illes dels Benaurats era un lloc reservat només per a la quarta raça dels homes, els herois. Així ho relata a Els treballs i els dies:

La mort va embolcallar-los. Zeus, el Crònida, va atorgar-los una vida i un estatge lluny dels homes i els va instal·lar en els confins de la terra. Allà viuen, doncs, amb el cor lliure de neguits, a l’illa dels benaurats, al costat de l’Oceà d’onades profundes, feliços herois, als quals la terra feraç produeix una fruita dolça com la mel tres vegades l’any”.

  A les Illes Afortunades també se solia situar el Jardí de les Hespèrides (Έσπεριδες, “terra de l’ocàs”), consagrat a Hera. Al bell mig hi havia un arbre plegat de pomes daurades que concedien la immortalitat. Era custodiat per un grup de nimfes, les Hespèrides, i per un drac de cent caps anomenat Ladó. Aquestes pomes eren un regal de Gea, la deessa de la terra, a Hera en ocasió del seu matrimoni amb Zeus. Hèracles, en un el seu últim treball (el dotzè), aconseguí robar-ne una amb l’ajuda del tità Atlas, que era el pare de les nimfes Hespèrides (el mateix Atles les anà a collir mentre Hèracles sostenia la volta del cel en lloc seu).

Hespèrides


dimecres, 9 de gener del 2019

La vida d'un nen ric i un pobre

UN DIA QUALSEVOL PER UN NEN A L'ANTIGA ROMA
A l'Antiga Roma, els nens i nenes estudiaven a la schola fins als dotze anys ensenyats per el ludi magister, que era el mestre que tenien a l'educació elemental (la nostra primària), fossin pobres o rics.
Els nens pobres que anaven a l'schola eren afortunats. La societat que vivia a les ciutats, era capaç de llegir, ja que hi havia cartells, grafitis, eslògans electorals, cartells de combat de gladiadors i anuncis de vivendes en alquiler. Pel qual la gent que vivia al camp, com els camperols eren anafabets.

Però, la cosa canviava quan tenien els catorze anys. Els nens rics podien permetre's tenir la classe de lectura, literatura i retòrica.


Els nens pobres començaven a treballar abans, ja que els seus pares necessitaven ajuda al camp o al seu ofici; en canvi un nen ric podia arribar a estudiar per ser advocat, orador, negociant, etc...



UN NEN POBRE
Estudiava des de primària fins a secundària, després devien ajudar als seus pares al camp o a la seva feina.





















UN NEN RIC
Estudiava primària, secundària, el batxillerat o cicles 
que avui dia coneixem i l'Universitat on aprenia des de 
llegir i escriure fins a geografia, història, física, religió, 
etc... Després, estudiava per arribar a ser polític i altres càrrecs 
importants a l' Antiga Roma.