Reviu Ilturo - Festival iberoromà

El cartell de l'edició d'aquest any

Els dies 12 i 13 d'octubre se celebrarà a Cabrera la XXII edició de "Reviu Ilturo- Festival iberoromà" (abans anomenat Fira Iberoromana), que compta amb documentals, concursos, desfilades i actes per a tota la família!

El festival, que el cap de setmana anterior ja s'havia celebrat centrant-se especialment en el passat ibèric del municipi, s'inspira aquest cap de setmana en l'època romana. L'objectiu és apropar i donar a conéixer el passat històric del poble, tant la de la civilització de la Làcia com la ibèrica, i fer-ho d'una manera entretinguda i divertida. La majoria d'actes ténen lloc a la plaça de la Fàbrica (just davant de l'Ajuntament) on s'hi podran veure recreacions d'oficis romans, tallers amb jocs de taula de l'època, etc. A més, Cabrera també ofereix diverses visites guiades, per exemple la recreació de la vida d'un legionari romà, la visita als jaciments de Can Modulell, o la de les termes de Ca l'Arnau. El poble sencer es posa de gala per l'ocasió penjant banderoles als fanals i decorant la plaça de la Fàbrica.

Decoració del poble

Un dels actes de la fira a la plaça de la Fàbrica

Us animo a que visiteu la fira aquest cap de setmana!

Per més informació podeu consultar la web de l'Ajuntament de Cabrera, que compta amb diversos articles sobre els actes.

el programa del festival

17 de novembre: la caiguda de la dictadura dels Coronels

El 17N es commemora l'entrada de l'exèrcit a l'ocupada universitat d'Atenes. Va succeir en 1973 i el dissabte es va celebrar el 45è aniversari de la gesta dels universitaris atenesos.

Una junta de militars havia arribat al poder després d'un cop d'estat en 1967 i havia abolit la monarquia. El rei Konstantinos va fracassar en el seu intent de recuperar el tron i la família reial va haver d'exiliar-se. El mateix van fer polítics de partits que no combregaven amb el règim. 

Després de la II Guerra Mundial, quan els nazis ja han estat derrotats, es produeix la Guerra Civil. Simpatitzants de la ultradreta, molts d'ells col·laboracionistes durant l'ocupació, contra l'extrema esquerra, simpatitzant de les idees de la URSS. Podríem incloure tots aquests fets en el marc de la Guerra Freda. Els Estats Units van recolzar el cop perquè volien evitar costi el que costi l'arribada dels comunistes al poder.

Les manifestacions contra el règim van anar en augment. Els alumnes van ocupar la facultat de dret i després la politècnica. Van crear la seva pròpia ràdio universitària on es llançaven consignes contra la dictadura i es posava música d'artistes del moment. La cançó protesta, similar a l'espanyola del final del franquisme, es va convertir en un fenomen de masses i d'unió. Representants estudiantils van ser detinguts i torturats. Ningú estava disposat a suportar més abusos de poder. La situació era insostenible.

El desenllaç es va precipitar en pocs dies. La nit del 17 de novembre els militars van rebre l'ordre d'entrar a la universitat i d'obrir foc. Pel que sembla, també la policia va entrar al campus i va començar la massacre. La imatge del tanc aixafant la tanca donaria la volta al món anys després. Va ser captada sense permís de les autoritats, que havien prohibit qualsevol tipus d'enregistrament o fotografia. El tanc ja es va carregar a uns quants manifestants que protestaven al costat de la tanca. Van ser aixafats sense pietat. 

És estrany com després de tants anys no està clar encara el nombre concret de víctimes. La majoria van morir al campus, encara que també alguns van ser assassinats a fora, quan intentaven escapar. El règim va silenciar la massacre, encara que anava a suposar la fi de la dictadura.

Celebracions a l'Antiga Grècia

En les festes gregues s'exaltava la identitat i el patriotisme dels membres de la polis, i s'honoraven els seus déus i herois protectors.

En la majoria de les festes es feien processons, sacrificis i  competicions de temes musicals, literais o gimnàstics. 

Una celebració molt coneguda a l'Antiga Grècia era l'Apatúria. Eren festes que es celebraven en honor a la deessa Afrodita o Atena. Fou una festa principalment dels jònics(habitants de Jònia uns territoris situats a l'Àsia Menor) que es feia a Atenes i durava tres dies del mes Pianepsion (octubre-novembre). Els participants es deien fraties, i en la festa es feien sacrificis i banquets. Al darrer dia els pares que tenien fills nounats el presentaven i declaraven el seu naixement legítim i els inscrivien, i per cadascun es sacrificava un animal; els fills més grans recitaven poesies i els que destacaven rebien premis.

Altre celebració coneguda és l'Àccia que foren unes festes celebrades en honor al déu Apol·lo que tenien lloc a la Nicòpolis "la ciutat de la victòria" on es feien danses, lluites navals, curses de cavalls, jocs i concursos musicals. Els guanyadors eren premiats amb una fulla de llorer.



Restes de la Nicòpolis.
.


Però tot i així la celebració més coneguda de l'Antiga Grècia són els Jocs Olímpics, que foren una sèrie de competicions atlètiques celebrades a la ciutat d'Olímpia entre les diferents polis de l'Antiga Grècia. Es tracta d'un esdeveniment festiu, on a més de celebrar-se una sèrie de proves esportives, es retien diferents homenatges  a les deïtats de l'època. En les proves competien els representants de cada ciutat, que havien de ser homes lliures i ciutadans grecs. Aquests s'enfrontaven en diferentes modalitats de curses atlètiques i curses de carres i altres proves que foren construïdes al llarg dels anys: lluita lliure, pentatló antic, salt de llargada, llançament de javelina i llençament de disc.

Magna Celebratio a Badalona

   El proper cap de setmana, del 27 d´abril al 30, es celebrarà a Badalona, l´antiga Baetulo, la Magna Celebratio, un festival romà que ja arriba a la seva 13a edició. Conferències, espectacles, recreacions històriques, tallers, visites a les restes arqueològiques, tastets de cuina... Tot això i molt més hi trobareu per fer-vos sentir com si estiguéssiu a l´època dels nostres avantpassats romans. 

   Aprofiteu l´ocasió per fer-hi una visita amb els vostres amics, família, etc. i gaudiu de totes les activitats que s´hi ofereixen.

En aquest enllaç hi tribareu més informació:

Magna Celebratio de Badalona

La festivitat de la Panatenees

 

Representació de les Panatenees

Les Panatenees van ser el festival més gran de l'Àtica en honor a Atena, protectora de la ciutat. També és coneguda com a Jocs Panatenaics.

Segons els escriptors existien dues menes de festivals, i aquests eren:

• La Gran Panatenea: es celebrava cada 4 anys
• Petita Panatenea: es celebrava cada any (per aquesta concepció dual la festa és habitualment esmentada en plural: les Panatenees)

 Es celebrava en un dia discutit, el dia de la Bendídia (20 de thargelion) o el 28, 20 o el 17 d'hecatombaeon. Aquest festival no durava un sol dia, però sempre ni havia un que era especialment solemne ja que s'hi feia una processó que passava per la Via Panatenàica. El festival podia durar fins a 12 dies, que solien ser del 17 al 28 d'hecatombaeon.

La solemnitat principal era la processó al temple d'Atena Pòlies, que es feia normalment el darrer dia. La majoria de la població hi participava a peu seguint la processó o en carro. Fins i tot els presoners gaudien de llibertat durant la festa.

Segons la llegenda va ser instituït per Eurictoni. Fins al temps de Teseu es va dir festival d'Atena, però quan Teseu va unificar l'Àtica va esdevenir festival comú de totes les ciutats, per això es va acabar dient "Panatenea".  

Durant les celebracions s'hi feien sacrificis de braus i d'altres animals, àpats, carreres de cavalls i de carros, concursos gimnàstics i també musicals, i la lampadefòria (per les torxes, ja que es feien de nit) on els rapsodes recitaven els poemes d'Homer a la Gran Panatenea. El poble participava en diversos actes culturals i els filòsofs discutien. 

Al lloc d'Atenes on se celebraven les competicions atlètiques dels jocs panatenaics va ser construït, en ocasió dels primers Jocs Olímpics de l'era moderna, l'Estadi Panathinaikó.

Els guanyadors dels concursos guanyaven un pom de flors adornat amb branques d'olivera i també durant els festivals s'hi podien veure tota mena de danses. El primer guanyador del concurs musical fou Frinis. En temps de Pèricles es van introduïr els concursos musicals que es feien a l'odèon.

Το Πάσχα

  En pocs dies s´iniciarà a Grècia la Setmana Santa o Pascua, coneguda com Το Πάσχα. Aquesta és la festivitat religiosa més important de l´esglèsia ortodoxa grega. Les celebracions arrencaran el diumenge 9 d´abril, Diumenge de Rams (Κυριακή των Βαίων) i culminaran el dissabte 15 a la nit amb la celebració de la resurrecció de Crist.

  Com que són moltes les activitats que es fan i una mica diferents de les nostres, que seguim el ritus catòlic, us deixem aquí un enllaç a un article d´un espanyol que va tenir l´oportunitat de viure in situ totes aquestes celebracions.

J. M. Hernández, Mi gran pascua griega, 2015

El dia de la Independència a Grècia

   El 25 de març es celebra cada any el dia de la Independència a Grècia. Aquest dia desfilades militars a les ciutats més importants del país rememoren l´inici de l´alliberament de Grècia del jou turc. Durant 400 anys Grècia va estar sotmesa a l´Imperi otomà fins l´any 1821, en què l´arcabisbe de Patras, Germanós, va alçar la bandera grega i va jurar davant de tothom "llibertat o mort" (Έλευθερία ή Θάνατος), que ha esdevingut l´eslògan nacional del poble hel.lè.

   Les gran potències europees, Gran Bretanya, França i Rússia, van recolçar militarment la guerra. Intel.lectuals europeus, com el poeta anglès lord Byron, es van implicar enormement en el conflicte. El 1827 la flota francesa va derrotar a la turca a la batalla de Navarino, que va significar el desenllaç inminent de la guerra.

   Com deiem, aquest dia és festiu i es celebren nombroses activitats arreu del país: desfilades, concerts, danses populars... A més, les famílies es reuneixen per dinar plegats. El plat típic d´aquest dia és el bacallà acompanyat d´una salsa d´all, la skordaliá.

"Sin embargo, si queremos llevar más lejos nuestro examen, nos damos cuenta de que el sentido secreto del destino griego fue constantemente la transmutación de la esclavitud en libertad. En efecto, a través de todos los sucesos de la historia griega, aparentemente contradictorios, se descubre una armonía interna, un elemento estable e inmutable que ha constituído la esencia de esta raza: es la lucha por la libertad".

(Nikos Kazantzakis, El hombre helénico)

OI APOKRIΕΣ, el Carnaval a Grècia

Arriba el Carnaval, i també a Grècia. Els Apokries, que és el nom que rep aquesta celebració al país hel.lè, enguany se celebraran del 6 fins al 27 de febrer, que es Dilluns de Purificació (Καθαρά Δευτέρα). A continuació us deixem un extracte del blog La pasión griega, on s´expliquen els diferents actes que tindran lloc aquests dies.

   El Carnaval, fiesta pagana donde las haya, se celebra en Grecia durante las tres semanas que preceden a la Cuaresma (Η Σαρακοστή). Hunden sus raíces en los tiempos de la Antigüedad, cuando tenían lugar las celebraciones en honor de Dionisos, dios del vino y de la fiesta, inspirador de la locura ritual y el éxtasis. Eran fiestas que se celebraban al final del invierno, cuando la primavera comenzaba a manifestarse en los primeros brotes de los árboles frutales. Los danzantes cubrían sus rostros con máscaras e iban ataviados con disfraces de vivos colores a fin de ahuyentar a los malos espíritus que pretendían malograr los incipientes frutos de la naturaleza. La fiesta también llegaba a pueblos y ciudades en donde los disfrazados, aprovechando el anonimato que les proporcionaba su atuendo, recorrían las calles profiriendo frases provocadoras y atrevidas gesticulaciones. Con el paso de los siglos, muchas de estas ceremonias se han perdido, pero algunas han perdurado y han sido incorporadas a la tradición cristiana con un significado diferente.

La palabra griega απόκριες (Carnavales) procede de la expresión αποχή από κρέας, que significa abstención de la carne. Los Carnavales comienzan sesenta días antes de la Pascua y, como ya hemos dicho, tienen una duración de tres semanas:

Primera semana (comienza el Triodio) 6 al 12 de febrero

El período de Carnaval es también llamado Τριώδιο (Triodio), palabra que proviene de tres odas (τρεις ώδες) en referencia a los tres himnos que es costumbre cantar en la iglesia. El carnaval comienza con la apertura de este Libro de los Himnos.

Segunda semana (Κρεατινή ο semana de la carne) 13 al 19 de febrero

Durante la segunda semana del Carnaval, se come carne todos los días, incluso el miércoles y el viernes, tradicionales jornadas de ayuno. El jueves de esta segunda semana es denominado Τσικνοπέμπτη. Este nombre procede de las palabras τσίκνα (tsikna, que es el aroma que despide la carne casi quemada) y Πέμπτη (jueves), pues en este día se asa la carne hasta que, casi quemada, desprende un olor característico. Este es un día de fiesta y de celebración. Algunas familias, principalmente en las ciudades, acuden a comer la carne a restaurantes y tabernas, donde también se escucha música en vivo y se baila. En algunos pueblos, sobre todo en el Peloponeso, se procede a la matanza del cerdo y se elaboran sabrosos platos y embutidos con su carne. En este día aparecen los primeros enmascarados y también, en muchos pueblos y ciudades, los primeros hombres disfrazados de mujer.

Tercera semana (Τυρινή ο semana del queso) 20 al 26 de febrero

En esta semana, también llamada en algunos lugares semana blanca, comienza la prohibición de comer carne, norma que deberá respetarse hasta el final de la Pascua. La alimentación se compone principalmente de huevos y productos lácteos, una excelente fuente de proteínas. Entre las mujeres existía la tradición de no lavarse el cabello durante esta semana, pues, si lo hacían, creían que éste se volvería blanco.

El último día de esta semana se denomina Κυριακή της Τυρινής. Es el día del gran desfile de Carnaval. También es el último día en que la Iglesia Ortodoxa permite la celebración de bodas. Nadie podrá casarse durante los cuarenta días siguientes, es decir, durante los días de Cuaresma. Sin embargo, existe una vieja tradición que dice que casarse durante este último día de Carnaval comporta, inevitablemente, vivir un infortunado matrimonio.

Lunes de Purificación (Καθαρά Δευτέρα) 27 de febrero

Este día, que este año será el , marca el final de los Carnavales y el comienzo de la Cuaresma. En esta jornada festiva, considerada también como el comienzo de la primavera, se observa la tradición de ir al campo o a la playa y hacer volar vistosas cometas. Se suele comer marisco, calamares, mejillones, pimientos verdes, aceitunas y la famosa ταραμοσαλάτα (taramosalata), ensalada preparada a base de huevas de pescado (todos ellos productos libres de sangre). También típico en este día es consumir el λαγάνα (pan ácimo).

El carnaval más conocido de Grecia es, sin duda, el que se celebra en la ciudad de Patras, en el Peloponeso. Pero alcanzan también gran renombre los que se festejan en Xanzi, Naúsa, Rézimno, Kosani, Corfú y los de Rendi y Mosjato en Atenas.

(Font: www. lapasiongriega.blogspot.com)

San Valentí, a Atenes?

S´acosta el dia de San Valentí, el patró dels enamorats. Buscant informació sobre aquest sant he trobat, curiosament, que les seves restes estan en una esglèsia ortodoxa d´Atenes. La història de com van arribar-hi és increïble. Aquí us deixo l´enllaç:

http://lapasiongriega.blogspot.com/2011/02/san-valentin-de-atenas.html

Les Saturnalia i el Carnestoltes

No falta molt perquè arribi la setmana més desenfrenada i esbojarrada de l'any dins el nostre calendari. El carnestoltes, com moltes de les nostres celebracions i tradicions, té els seus orígens en el món clàssic. Així doncs l'imperi Romà també celebraven les Saturnalia en honor a Saturn, déu de l'agricultura, que han anat evolucionant fins a arribar a ser el nostre carnestoltes. 

Aquesta era una setmana on hi regnava el descontrol i el permís per fer tot allò que durant la resta de l'any no estava permès. Amb això volien recrear l'edat d'or de la humanitat, on Saturn hi governava i no existien les diferències socials, hi regnava la pau i sempre hi havia menjar per tothom. El primer dia s'escollia entre cada comunitat un rei de la festa, Rex Saturnaliorum, que regnava durant la setmana. S'organitzaven banquets, jocs d'atzar (que estaven prohibits durant la resta de l'any) i balls que solien acabar en orgies. A part d'això, era habitual que els rols d'esclau i amo fossin intercanviats.

Saturnalia

Durant els set dies, la distància entre la realitat i la ficció es feia més curta, cadascú es disfressava i es posava màscares d'allò que li agradaria ser i junt amb els canvis de rols donaven un respir festiu a una societat plena de jerarquies, normes i prejudicis. Era una espècie de desfogament consentit i controlat, per després tornar a la quotidianitat i obeir les normes.

En l'imperi Romà eren celebrades del 17 de desembre al 23 del mateix mes. Però amb l'arribada del cristianisme es va canviar al Febrer, ja que no consideraven correcte la proximitat de les dates amb les del Nadal, una festa sagrada dins el cristianisme. Aquesta és una de les diferències que té amb el nostre carnestoltes, les dates de celebració.

Una semblança entre les Saturnalia i el carnestoltes la trobem en què les dues celebracions consisteixen a sortir de la rutina i per uns quants dies poder fer un seguit de coses que en dies ordinaris no podries realitzar. I tot i que han passat dos mil anys, des del meu punt de vista, no ha canviat molt el fet que aquesta setmana existia per després tornar a tenir a tothom controlat i acatant les normes.

Mireia Argelés Ruiz 

6è D

La tradició Grega de trencar plats

Aquest costum de trencar plats a les festes (tradició "kefi"), te el seu origen a les festes de casament i es realitza quan algú balla "zebékiko" (una mena de dansa tradicional ballada en casaments).

Un membre de la família dels casats és el primer a trencar un plat a la pista de ball, i després es seguit per la resta de convidats.

Els plats trencats simbolitzen bona sort i felicitat i llarga vida per al matrimoni. També representa que els esperits malignes s'allunyin, i és per això que ho fan en actuacions i àpats amb familiars i amics.

Posteriorment es va portar a d´altres festes i, fins i tot, bars i restaurants.

Actualment els establiments necessiten una llicència perquè els clients puguin trencar els plats, ja que hi ha hagut varis aldarulls.

EL NADAL A GRÈCIA

   Grècia té uns costums molt peculiars pel que fa al Nadal. A Grècia, com aquí, els “dies de festa” inclouen el període entre Nadal, Cap d’Any i Epifania, el 6 de gener. El nom grec del Nadal és Χριστούγεννα (Christoúgenna), que literalment significa “el naixement de Crist”. Per dir “Bon Nadal”, els grecs diuen Καλά Χριστούγεννα i també diuen Καλές γιορτές, que vol dir "Bones Festes".

  Com a altres indrets del món (per exemple a casa nostra), la invasió destructiva de les influències nadalenques forasteres són evidents, però els grecs es vanten que el seu Nadal no és dels mes comercialitzats. La gent posa avets, però el més tradicional és decorar una petita embarcació (το καράβι), com escau a una civilització marinera. Els vaixells de Nadal són fets de paper o fusta i es decoren amb llums i tota mena d’ornaments. Normalment es col·loquen prop de la porta exterior o a la llar de foc, i simbolitzen una càrrega completa de riqueses que ha d’arribar a casa. 

   Durant les festes es canten les nadales, en grec τα καλάντα (ta kalánda), que solen venir de l’època bizantina. Al matí de la vigília de Nadal els nens van de casa en casa a cantar kalánda acompanyats pel dring dels triangles, i a canvi, reben dolços i diners. Les kalánda es canten en les vigílies de Nadal, Cap d’Any i Epifania , i són diferents per a cada dia de festa. Cliqueu aquí si voleu sentir una nadala en grec.

   En teoria, al món ortodox Nadal arriba després de 40 dies de dejuni de qualsevol tipus de carn, productes lactis o ous. Tot i que això no ho deu seguir gaire gent, l’àpat de Nadal és esperat amb gran expectació. I així, després d´anar a l’església, la família es reuneix per al gran dinar de Nadal. Cada taula de Nadal inclou pans de χριστόψωμο (christópsomo, el “Pa de Crist”) i ja sigui un gall dindi rostit sencer amb un farciment d’arròs, carn picada, les panses,  castanyes, o el més tradicional rostit de porc ( ja sigui un llom, espatlla o fins i tot un garrí sencer), així com altres delícies gregues. La festa tradicional grega Nadal no estaria completa sense els deliciosos kourambiédes i melomakárona per a les postres! Cliqueu aquí si voleu veure la recepta per a fer aquestes delicioses galetes.

   Després de Nadal, els nens esperen amb impaciència el dia d’Any Nou (Protochroniá), que és quan el Sant Basili (Áyios Vasílis) ofereix els seus regals. Aquest dia també es menja un tortell que es coneix amb el nom de basilópita: qui troba la moneda que hi ha amagada a dins del tortell tindrà un any ple de salut i riquesa!

Το καράβι (to karábi)

   A continuació, teniu unes felicitacions nadalenques de les alumnes de Grec de 1r de Batx. escrites en grec modern. Si voleu saber què hi diu, els hi podeu deixar un comentari i us respondran. 

FELIX NATIVITAS!

Els alumnes de 4t d´ESo d´Introducció al Llatí han escrit unes felicitacions nadalenques. Esperem que us agradin. Us desigem a tots i totes molt bon Nadal i feliç Any Nou!

ELS ORÍGENS DEL NADAL

   La celebració del Nadal avui està estretament lligada a la religió cristiana, però té les arrels en cultes pagans d’Orient i d’Egipte que el món romà va anar integrant. Tothom sap que als Evangelis no s’especifica la data exacta del naixement de Jesucrist, i que el fet que se celebri el 25 de desembre respon a una convenció posterior. L’Església catòlica va adoptar molts elements de les religions paganes que formaven part del bagatge cultural comú. Aquesta va ser una via per difondre el cristianisme sense alterar gaire els costums de la societat.

   Des del segle II dC, el Nadal es començà a celebrar el 6 de gener, data en què a Egipte se celebrava el naixement del sol. Però al segle IV dC, el papa Juli I determinà que Nadal fos el 25 de desembre, diada del déu Mitra. Mitra va ser una divinitat d´origen persa, identificada amb el sol, que normalment era representat com un jove bell, acompanyat d´un bou. El culte a Mitra va ser introduït a Roma i va tenir molta acceptació entre els soldats de l´exèrcit romà. El més curiós és que el déu Mitra té moltes similituds amb Jesús de Natzaret: va néixer en una cova; fou adorat per pastors; la seva mare era una verge; després de morir, va pujar al cel; el seu sacrifici tenia com a fi redimir la humanitat dels seus pecats; etc.

   La celelabració del naixement de Mitra a més coincidia amb els Saturnalia romans, unes festes importantíssimes dedicades al déu Saturn, que se celebraven durant la setmana del solstici d’hivern, entre el 17 i el 23 de desembre. Durant aquests dies, els romans feien grans banquets, als quals hi asistia tothom; les cases s´adornaven amb plantes, s´encenien espelmes, es feien àpats familiars, s´intercanviaven regals i els esclaus seien a taula mentre els seus amos els hi servien el menjar. 

   Un cop acabats els Saturnalia, els romans celebraven el dia 25 la festivitat del Sol Invictus, coneguda com Dies Natalis Solis Invicti. De la paraula Natalis prové el mot Nadal, o Natale en italià, Natal en portuguès, etc. 

   Finalment, aquesta data, el 25 de desembre, fou adoptada per tots el països d’Occident. A Orient, algunes Esglésies acabaren acceptant-la; d’altres, com l’armènia, encara avui prefereixen el 6 de gener per celebrar el naixement de Jesucrist. 

Déu Mitra

Saturnalia romans