El hammam

El hammam, o bany àrab o turc, era un edifici destinat a la higiene personal. Allà, fent servir el vapor de l´aigua calenta, es netejaven en profunditat. A més, era un lloc de trobada social. En aquest sentit, són hereus de les termes romanes (thermae).

Primer es desvestien i es posaven un tros de tela lligat a la cintura, que també els hi servia com a tovallola. També es calçaven uns esclops de fusta, que els protegien de la intensa escalfor que desprenia el terra. A continuació, passaven a la sala tèbia, ubicada la part central, on es relaxaven una estona abans de passar a la sala calenta. Aquesta sala era la més important. Allà, s´estiraven sobre una gran pedra calenta i suaven una llarga estona  mentre els empleats dels banys els friccionaven enèrgicament per tal d´estimular-ne encara més la sudoració. Després el banyista era ensabonat de cap a peus i esbandit amb aigua ben calenta. Després, tornaven a la sala tèbia per a reposar una estona abans de tornar a la sala calenta, on s´esbandien aquest cop amb aigua ben freda. Per últim, tornaven a la sala tèbia on rebien massatges amb olis i perfums. Després, xerraven llarga estona amb els amics que hi trobaven i, fins i tot, prenien alguna cosa o sopaven plegats. 

Quan les condicions ho permetien, feien servir aigües termals. Si no, escalfaven l´aigua amb un forn de llenya. L´ambient al hammam era molt acollidor. La il.luminació s´aconseguia mitjançant petits forats al sostre amb forma d´estrella, coberts amb vidres de colors que tenyien la llum que hi entrava.

A l´estat Espanyol es conserva un gran nombre de restes de hammam, especialment al sud de la península. Un dels millors exemples el trobem a Jaen, als banys del palau del comte de Villardompardo. Daten del segle XI i tenen una extensió de 500 metres quadrats.
A Granada també hi trobem els banys coneguts aom el Bañuelo, que es consideren els banys més antics de tota la península.

Banys del palau de Villardompardo, a Jaen

El Bañuelo, Granada

Detall del sostre

Bany turc, Istanbul