Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris urbanisme. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris urbanisme. Mostrar tots els missatges

dimarts, 14 de febrer del 2017

Etimologies del llatí: La ciutat


  • Ciutat: Prové de la paraula civitas, que era com els romans li deien a la ciutadania romana. Aquesta paraula està formada pel sufix -tat (-tat= qualitat, com en afinitat, dignitat, serenitat...) sobre la paraula civis que vol dir ciutadà. Els ciutadans (cives) es diferenciaven d’altres homes lliures com els peregrini o estrangers, ja que tenien alguns drets i obligacions. Altres molts derivats en són: ciutadania, ciutadà, civil, cívic, civilització...

  • Institut: Prové de la paraula institutum, que vol dir facilitat o hàbit. Però aquesta paraula prové d’ institutus  que és el participi de instituere, on s’ajunten el prefix in- (cap a dins d’alguna cosa) i el verb statuere (vol dir estacionar, parar, col·locar). L’arrel de statuere canvia de -stat- a -stit-, per apofonia (alternança de grups fixos de vocals que passen dins d’una mateixa arrel o sufix). A l’època romana és cert que o la paraula es feia servir com a verb o es feia servir com a mètode per descriure una cosa senzilla, però després, a partir del segle XII es va començar a utilitzar com a ordre religiosa, fins a l’actualitat, que arriba a voler dir centre d’ensenyança secundaria.  Altres molts derivats en són: institució, institucional, institutriu, institucionalitzar...

  • Port: Prové  de la paraula portus, que a l’època romana ja tenia el mateix significat que té ara. Els romans consideraven que el portus era el lloc on es transportaven mercaderies provinents del mar, encara que realment tampoc era necessari que fos un lloc a prop del mar, també podia estar en una ciutat on no hi hagués mar, i tan sols era un punt en concret. Ara mateix, no només té aquest significat, sinó que en té d’altres com el d’hàbit, o el de la manera de portar el cos, és a dir, la manera de caminar. Altres mots derivats en són: oportunitat, inoportú, aportar...

  • Ajuntament: Prové del verb “ajuntar”, i aquest, de la paraula “junt”, finalment, el mot prové de junctus , que aquest mateix prové del verb jungere, que vol dir ajuntar. Antigament, el significat del verb es feia servir per explicar la unió sexual de les espècies animals, però més endavant, quan va arribar l’Edat Medieval, es va començar a utilitzar el seu significat com a òrgan municipal, és a dir, una institució que governa la menor unitat governamental d’un Estat (ciutat o poble). Altres mots derivats en són: junciforme, junt, juntament, ...

  • Edifici: Prové de la paraula aedificium, que ja a l’antiga Roma volia dir edifici, però aquesta paraula té una arrel, la qual és aedes, que al començament significava llar, xemeneia, estança en la que es fa foc, però després va començar a voler dir estança, habitatge o casa. Actualment, el significat de la paraula no només és una construcció destinada a l’habitatge, sinó també tenien altres usos com un teatre, un temple, un palau,... Altres mots derivats en són: edificar, edicle,...

  • Supermercat: Prové de dues paraules; la primera és super, que és una preposició que vol dir a sobre, després, més, però aquesta prové del grec ὑπερ- (hyper- = sobre, a sobre). En canvi, l’altra paraula de la qual està composta, que és -mercat, sí que prové totalment del llatí. El mot prové de mercatus, i aquest del verb mercari, que vol dir comprar, i del mot merx, que vol dir mercaderia. Aquestes paraules estan relacionades amb el déu Mercuri, ja que és el déu del comerç i del gra. Com a anècdota, es va començar a celebrar la Mercuràlia el 14 de Maig, on tots els comerciants romans feien els rituals de devoció a Mercuri demanant al déu amb súpliques perquè allunyés de si mateix i de les seves pertinences, la culpa procedent de tots els enganys que feia als seus clients i proveïdors.  Altres mots de merx en són: comerç, mercaderia... Aquesta arrel també va donar el verb merces, que vol dir merèixer, d’on van derivar les paraules: mercè i mercenari.

  • Carnisseria: La paraula deriva del mot “carn”, que aquest prové del substantiu carne, que vol dir exactament el mateix que el significat actual, ja que no ha mutat durant 1800 anys. Com a curiositat, pels romans no només tenia un significat, sinó que també era un mot que incitava la lascívia.  Altres mots derivats en són: carn, carnaval, carnívor, carnós...

  • Rotonda: Aquesta paraula originalment prové del llatí rotundus, que vol dir rodó. Encara que nosaltres vam agafar l’hàbit de dir-li “rotonda” per l’italià, concretament de la paraula rotonda. Altres mots derivats en són: rotund, rodó, roda, ...

dilluns, 23 de gener del 2017

El hammam

El hammam, o bany àrab o turc, era un edifici destinat a la higiene personal. Allà, fent servir el vapor de l´aigua calenta, es netejaven en profunditat. A més, era un lloc de trobada social. En aquest sentit, són hereus de les termes romanes (thermae).
Primer es desvestien i es posaven un tros de tela lligat a la cintura, que també els hi servia com a tovallola. També es calçaven uns esclops de fusta, que els protegien de la intensa escalfor que desprenia el terra. A continuació, passaven a la sala tèbia, ubicada la part central, on es relaxaven una estona abans de passar a la sala calenta. Aquesta sala era la més important. Allà, s´estiraven sobre una gran pedra calenta i suaven una llarga estona  mentre els empleats dels banys els friccionaven enèrgicament per tal d´estimular-ne encara més la sudoració. Després el banyista era ensabonat de cap a peus i esbandit amb aigua ben calenta. Després, tornaven a la sala tèbia per a reposar una estona abans de tornar a la sala calenta, on s´esbandien aquest cop amb aigua ben freda. Per últim, tornaven a la sala tèbia on rebien massatges amb olis i perfums. Després, xerraven llarga estona amb els amics que hi trobaven i, fins i tot, prenien alguna cosa o sopaven plegats. 
Quan les condicions ho permetien, feien servir aigües termals. Si no, escalfaven l´aigua amb un forn de llenya. L´ambient al hammam era molt acollidor. La il.luminació s´aconseguia mitjançant petits forats al sostre amb forma d´estrella, coberts amb vidres de colors que tenyien la llum que hi entrava.
A l´estat Espanyol es conserva un gran nombre de restes de hammam, especialment al sud de la península. Un dels millors exemples el trobem a Jaen, als banys del palau del comte de Villardompardo. Daten del segle XI i tenen una extensió de 500 metres quadrats.
A Granada també hi trobem els banys coneguts aom el Bañuelo, que es consideren els banys més antics de tota la península.

Banys del palau de Villardompardo, a Jaen

El Bañuelo, Granada

Detall del sostre

Bany turc, Istanbul