dimecres, 26 de setembre del 2018

GREEK EVERYWHERE!

Com cada curs, els alumnes de Grec 1 han buscat al seu voltant objectes que els recordin les formes de les lletres gregues. Aquí en teniu una sel.lacció:

Aroa López 5D

David Borreguero 5D

Carla Fernández 5D

Mar Fijo 5D

Alba Circujano 5D

dilluns, 24 de setembre del 2018

Atena

Atena i Odisseu

A la majoria de mites on apareix Odisseu també s’esmenta a Atena, sempre l’ajuda. I és sabut que Odisseu era l’heroi preferit d'Atena, igual que ella era la deessa per excel·lència de l’heroi. Però, per què? Hi ha varies teories que en parlen: es diu que és perquè Odisseu l’adorava i venerava més que a cap altre déu, però també es diu que Odisseu sempre apostava per ella per a guanyar i en ocasions va actuar en nom de la deessa. Una altre teoria es que, independentment de l’ajud d’Atena, sempre va ser astut, honest i lleial, qualitats directament relacionades amb ella. El clar exemple és comparar-lo amb Aquiles: aquest es movia per orgull, egocentrisme, ràbia, odi… Odisseu, en canvi, era més serè, usava la lògica i l'astúcia i el seu honor era impecable. Per tot això, es diu que Atena el tenia com a preferit i per això l’ajudava tant, i ell, li agraïa.

Atena i Aràcne

Aracne era una jove molt famosa per tenir una gran habilitat per a teixir. Com que aquesta habilitat és normalment atribuida a Atena, se li deia que Aracne l’havia heretat de la deessa. Però Aracne era molt orgullosa. Volia que el seu art fos gran per el seu propi merit, així que en un moment d’innocència va desafiar a la deessa. La jova va ser degudament advertida perquè fos educada, però es va limitar a ser insolent fins que Atena en va tenir prou. Aleshores va començar la batalla. La deessa va fer una magnífica obra d’art on sortien els dotze déus principals de l’Olimp i Aracne va representar amb el seu brodat varis adulteris  per part dels déus. Atena es va posar frenètica, doncs era una ofensa directa i amenaçadora. Va agafar una llança que va travessar el tapís i va colpejar a la jove. Ella, orgullosa com era, es va sentir tan humiliada que va penjar-se del coll amb una corda per a morir ofegada, però Atena no ho va permetre i abans de que morís la va transformar en una aranya, perquè pogués teixir tota la vida.

Atena a Troia

Les relacions entre Atena i la guerra de Troia son vàries. La principal es la del mite de Paris, motiu pel qual s’inicia una guerra. Però també cal destacar que Atena va participar molt activament a la guerra, sobretot per a ajudar a Odisseu i el bàndol grec.

Atena i Medusa

Medusa era una jove molt bonica. Passava els dies presumint del seu aspecte físic entre tots i tothom. Un dia va pujar al majestuós temple d’Atena i, en comptes de quedar fascinada com tothom, nomes va saber dir que no n’hi havia per tant i que ella era molt més bonica que Atena. La deessa ho va escoltar i per a castigar a Medusa va transformar-la en un monstre amb el cabell fet de  serps que xiulaven i va fer que tothom que la mires quedes convertit en pedra al veure quelcom tan horrible.

Resultat d'imatges de atena



diumenge, 23 de setembre del 2018

Apol.lo


Apol·lo

Apol·lo i Hermes

Hermes, fill de Zeus i Maia, missatger dels déus, guia dels morts i déu dels viatgers, del comerç i dels lladres, va néixer en una cova. Infant precoç, la seva mare el va embolicar en mantes perquè no s’escapés. No obstant això, Hermes va descobrir la forma de alliberar-se i va sortir de la cova. Va arribar a Tessalia, on Apollo estava passejant les vaques del rei Admet. Hermes robà tot el ramat, sacrificà dos animals, en menjà una part i amagà les altres en una cova. En tornar a Cil·lene trobà una tortuga, en buidà la closca i amb ella inventà la lira afegint-hi cordes confeccionades amb budells de vaca.
Gràcies a les seves dots endevinatòries, Apol.lo descobreix el lladre. Va escoltar la música produïda per la lira i va deixar a Hermes els seus animals a canvi de l'instrument.



Apol·lo i Delos

La mitologia diu que Posidó va fer emergir una illa flotant amb el seu trident i que Zeus la va lligar amb cadenes al fons del mar, per convertir-la en un lloc segur per a Leto al naixement dels seus fills, Apol·lo i Àrtemis. Fou un dels llocs on s'adorava aquest déu.

Apol·lo i Pitó

Pitó era una serp encarregada de protegir el temple de Temis (Delfos). Aterria els habitants de l’illa. A més a més, quan Hera va saber que Leto estava embarassada de Zeus, va ordenar a Pito perseguir a aquesta última i matar-la. Tres dies després del seu naixement, Apol·lo va matar Pitó, va guardar les seves cendres en un sarcòfag i va fundar, en honor seu, els Jocs Pítics. Apol·lo es va apoderar de l’oracle de Temis i la Pitia pronuncia els seus oracles. 


Apol·lo i Cassandra

Cassandra era filla del rei de Troia Príam i d´Hècuba. Havia rebut el do de la profecia del mateix Apol·lo, ja que el déu, enamorat d'ella li va prometre que l'ensenyaria a veure el futur si es lliurava a ell. Cassandra va acceptar el pacte i va rebre les lliçons del déu, però, una vegada va estar instruïda, el va refusar. Llavors Apol·lo li va escopir a la boca i va fer caure sobre ella la maledicció que mai ningú creuria en els seus pronòstics.




Apol·lo i  Asclepi

Apol lo va tenir una relació amb la princesa de Tesalia, Coronis. Embarassada, es va enamorar del princep Isquis. Molt enfadat, Apol.lo va matar-la juntament amb el seu amant. Quan el cos de Coronis anava a ser incinerat, Apol·lo salvà Asclepi de les flames i el portà a Quiró (el centaure) el qual ensenya al noi la medecina i la caça.   

Asclepi tenia grans coneixements de medecina i podia ressucitar els morts. Zeus tenia por que en evitar la mort de les persones, l'equilibri de l'univers es veuria afectat. En ressuscitar a Hipòlit (fill de l'heroi Teseu) Zeus es va enfuriar tant que va matar a Asclepi amb un gran raig. Apol·lo, furiós per la mort del seu fill, va venjar la seva mort matant als cíclops que havien fet aquell raig per a Zeus, mentre que Asclepi va ascendir als cels i es va convertir en una constel·lació.




 

Hermes

Hermes era el déu missatger de l'Olimp, fill de Zeus i de la plèiade Maia i pare d'Eudor. Era un déu important del comerç, els negocis i els beneficis. Algunes de les seves característiques són: les sandàlies, el casc i el caduceu.

APOL·LO I HERMES

Des del seu naixement ja es veia que era molt astut. La seva mare, Maia, el va deixar embolicat amb mantes per tal que no es fes mal quan es mogués. Però, aquest durant la nit es va desembolicar i va arribar a Tessàlia, a on el seu germà Apol·lo estava pasturant els ramats del rei Admet. Hermes va robar una part del ramat, per tal de no deixar cap pista se'n va anar caminant cap enrere amb els animals L'únic testimoni que hi havia era un senyor anomenat Batos.
Hermes portà els animals cap a Pilos, a on en sacrificà dos, després, amagà els altres animals i se'n tornà a la seva cova el mont Cilene. Quan estava a punt d'entrar a la cova es va trobar una tortuga, la qual va matar, la va buidar i en la seva closca lligà i  tensà cordes fetes amb els intestins dels animals que havia sacrificat.
Quan Apol·lo s'adona i preguntà a Batos sobre les vaques i aquest li explica tota la veritat. Ipso facto va cap a Cilene, i li reclamà a Maia pel què havia fet el seu fill i aquesta li negà tot. Apol·lo li preguntà a Zeus i aquest ordena al seu fill que tornés els animals, però, Apol·lo va quedar meravellat amb la música que feia Hermes amb la lira. Van fer un pacte i Apol·lo es quedà la lira i Hermes els animals.

HERMES I ODISSEU

Hermes apareix en l'Odissea quan aquest va cap l'illa de Calipso, per ordres de Zeus, a dir-li que ha de deixar anar a Odisseu. També, Hermes protegeix Odisseu dels beuratges màgics de Circe amb una planta.

HERMES I ARGOS

Argos era l'encarregat de vigilar a Ió, l'amant de Zeus metamorfosada en vedella. Gràcies els seus múltiples ulls la podia vigilar nit i dia. Però Zeus envià Hermes perquè l'alliberés.
Hi ha diverses versions sobre la manera que va matar Argos. Algunes diuen que li llençà una pedra des de lluny que el matà. Altres, que, disfressat de pastor el va distreure força estona explicant contes i tocant la seva flauta de Pan fins que Argos s'adormí del tot, i llavors el degollà. I altres que el va sumir en un somni màgic amb la seva vareta divina.

HERMES I DIONÍS

Dionís és el fill de Zeus i Sèmele, una mortal. Zeus tenia una aventura amb Sèleme i quan Hera es va ssebentar va anar a parlar amb Sèleme i li va demanara que deixès en pau el seu marit. Aquesta s'hi va negar i Hera enfadada li va dir que  demanés a Zeus veure la seva forma original. Aquesta li fa cas ,però Zeus intenta persuadir-la perquè canviï d'opinió.
No ho aconsegueix i li mostrà la seva forma original i l'acaba matant.
Zeus li treu el fetus i se'l cosí a la cuixa.  Al cap de sis mesos neix Dionís. Acabat de néixer va ser confiat a Hermes per protegir el nadó d'Hera.

HERMES I AFRODITA

Hermes i Afrodita van tenir una aventura i d'aquesta aventura va néixer un fill el qual van anomenar Hermafrodit, que és la unió dels seus noms en grec.









Afrodita

Afrodita, també anomenada "la sorgida de l'escuma", és la deessa de l'amor, la bellesa i la fecunditat. Va néixer del mar després que Cronos llancés els genitals d'Urà i els llancés al mar. D'allà va néixer una bella dona incomparable amb cap deessa o mortal existent, tal era la seva bellesa que l'Olimp l'adorava com a cap altra. 

Afrodita i Dione


Segons la mitologia grega, a l'época del titans, Afrodita surt representada al cinquè llibre de la Ilíada com la filla de Dione. Aquesta era un antiga deessa grega, que es diu que era una de les esposes de Zeus i que el seu nom deriva de la forma femenina del genitiu Δίως (de Zeus). Cal no confondre-la amb la nimfa Dione i altres personatges mitològics del mateix nom.



Afrodita i Xipre



Segons la mitologia grega, Afrodita va nèixer a les costes de Xipre, més concretament a Petra tou Romiou. En aquesta platja situada entre Limassol i Pafos sobresurt una gran roca del mar, on es diu que els visitants deixen els seus missatges d'amor sobre les plantes, donant les gràcies per haver trobat l'amor que tant desitjaven. Es diu que si nades al voltant de la gran roca, la deessa t'atorgarà bellessa  eterna.



Afrodita i Hefest



No tots els déus de l'Olimp eren sinònim de perfecció i aquest era el cas d'Hefest. Era un home lleig i geperut, fill de Zeus i Hera. Els seus pares estaven molt descontents per haver portat aquella criatura al món, així que van decidir tirar-lo de l'Olimp fins a la Terra. 


Va caure a l'illa de Lemnos, on va ser agafat i criat per les deesses Tetis i Eurínome. Quan Hefest va crèixer va desenvolupar grans dots per crear, i com estava tan agraït a Tetis per haver-lo criat, va decidir crear-li les més belles joies. Un dia mentre Tetis passejava lluint les seves joies es va trobar amb Hera, que es va quedar molt sorpresa al veure el preciós fermall que tenia, però més sorpresa es va quedar al saber qui era l'autor d'aquella obra d'art.  Hera arrepentida de la seva desició, va oferir-li a Hefest tornar a l'Olimp on tothom podria veure el seu talent. I Hefest va acceptar.

Però els seus pares seguien sentint-se culpables així que van decidir casar-lo amb la deessa més bella de tot l'Olimp, Afrodita. Aquesta no va estar d'acord, però no va tenir un altre remei que acceptar. 
Hefest sempre li oferia molts regals, un d'ells és el famós cinturó que quan se'l posava es tornava completament resistible per Afrodita. Però tot i així, Afrodita no era feliç en el seu matrimoni i sempre mantenia relacions amb el déu Ares.
Un dia Hefest, que sopitava d'Afrodia, va decidir posar una xarxa sobre el llit. Al dia següent tots dos amants estaven atrapats i  Hefest va decidir ridiculitzar-los públicament. I tot i que Hefest va pensar en deixar a Afrodita mai ho va fer. La seva lletjor no era comparable amb la seva bellesa interior. 

Afrodita i Adonis


La història d'Adonis comença uns quants anys abans del seu naixement. El rei de Xipre havia tingut una filla i aquest proclamava als quatre vents que era l'ésser més bell del món. A la deessa Afrodita no li va caure gens bé aquesta afirmació i com a motiu de venjança li va enviar una maledicció que faria que el rei i la seva filla, la princesa, mantinguessin relacions incestuoses. Després de quedar embarassada del seu propi pare, la jove va fugir perseguida per aquest. La deessa sentint-se culpable per la seva decisió, va convertir la princesa en un arbre de mirra, del qual nou mesos després va néixer un bell nen mortal, Adonis.
Després d'estar pensant què fer amb el nen, Afrodita va decidir ocultar-lo en un petit cofre portant-lo a Persèfone, esposa d'Hades i reina de l'Avern. Li va encarregar que cuidés d'aquell cofre sense mai veure el seu contingut, ja que Afrodita en el fons havia quedat impressionada amb el nen i en créixer volia que només fos d'ella. Amb el pas del temps la curiositat va poder més que la deessa dels morts i guiada pels seus instints va obrir el cofre trobant al bell nen i enamorant-se d'ell immediatament. Els anys van passar i el nen es va fer un home fort, i va esdevenir caçador.



Persèfonse i Afordita van entrar en una disputa per la possessió del jove. Per Afrodita, Perséfone, havia trencat el compromís de mai obrir el cofre, per aquest motiu les dues van portar el cas davant de Zeus, on va decretar que Adonis hauria de pasar 4 mesos amb Afrodita a la terra, 4 a l'Avern amb Persèfone i 4 mesos amb qui ell desitgés perquè després pogués triar. 


Afrodita sempre aconsellava al seu jove amant que anés amb compte en les seves caceres, ja que no suportaria mai perdre´l. En una d'aquestes caceres Adonis va sortir a la recerca d'un enorme senglar, que va resultar ser Ares, qui s'havia assabentat del romanç i gelós va decidir posar-li fi amb la mort d'Adonis. Explica el mite, que de la unió de les llàgrimes d'Afrodita i la sang d'Adonis van brollar belles flors vermelles.

Per Perséfone, la mort d'Adonis va ser una benedicció, ja que va descendir a l'inframón i ara ella podria gaudir per l'eternitat de la seva companyia. Afrodita va tornar a recórrer a Zeus per demanar estar amb el seu jove estimat. Zeus va dictaminar que Adonis passaria des d'aquest moment 6 mesos amb cada deessa. D'aquesta manera Adonis va aconseguir la immortalitat, considerant-se un Déu gràcies a això.


Afrodita i Anquises



El jove Anquises, príncep de Troia, estava a la muntanya Ida quan va veure acostar-se a una bella noia. Ella anava vestida com una reina, adornada de joies que brillaven més que l'or i la plata. I ell va decidir saludar-la i ella li va dir que anava de pas cap a les terres de l'Helespont i Frígia, d'on era princesa.



Anquises va quedar enamorat de la bellesa de la noia i la va convidar a entrar a la seva cabana i al contemplar-la nua s'enamorà més d'ella. Els dos amants van estar espandint el seu amor durant tota la nit en un llit de pells, i quan en el matí següent, Anquises va despertar, la bella jove li va revelar qui ella era, en realitat, la deessa Afrodita, i que havia de mantenir secret que s'havia ficat al llit amb ella. Va passar el temps i Anquises, en ocasió d'una borratxera entre amics, va presumir que s'havia ficat al llit amb la deessa Afrodita, i al moment Zeus, enfadat, va tirar un fulminant raig contra l'indiscret jove, però Afrodita el va desviar perquè no toqués a Anquises, encara que li va passar tan de prop que va quedar malmès i debilitat per sempre.
D'aquesta nit d'amor entre Anquises i Afrodita va néixer el gran heroi Enees.

Finalment, s'explica que, després devdeslligar una tempesta per ocultar-lo, els déus van transportar l'heroi Enees al cel i el van asseure en el tron ​​dels immortals.








divendres, 21 de setembre del 2018

BENVINGUTS AL CURS 18-19

Salvete! Χαῖρετε!

Benvinguts al nou curs!!

Us desitgem que les vacances hagin estat llargues, profitoses i molt relaxants. Esperem que tingueu un bon curs, que aprengueu moltes coses noves, que disfruteu i que aconseguiu tots els vostres objectius.

Salutacions

Yolanda