Indumentaria grega

Les dones gregues solien vestir-se amb una túnica o peple molt senzill. Era un gran rectangle de tela que es lligava sobre les espatlles amb un, en el cas del dòric, o diversos fermalls, en el cas del jònic. Després s'ajustava amb un cinturó, que a més servia també per tancar l'obertura lateral de la tela.
Si feia fred o havien de sortir al carrer, es col·locaven sobre l'anomenat himation, un gran drap que feia de capa.

El vestit de l'home grec antic no s'ajustava al cos sinó que era solt, habitualment era un rectangle de tela que envoltava el cos i se subjectava mitjançant un cordó, fermall o simplement li feien alguns punts de costura. Constava de dues peces, la interior anomenat quitó i l'exterior anomenat himation els homes no feien servir roba interior sota de la túnica.
El quitó podia ser dòric o jònic, el dòric constava en un rectangle de tela que envoltava lliurement el cos i el cenyia un cinturó o fermall.
El calçat utilitzat eren les sandàlies, soles de cuir que se subjectaven al peu i al turmell mitjançant tires de cuir.

A Grècia, els nens i les nenes, quan deixaven de portar bolquers, no utilitzaven roba interior, sinó que vestien amb les següents peces:
Quitó: una peça curta i sense cinturó, fabricada amb lli o amb llana. Era una peça rectangular que solia estar cosida d'una banda, subjectada a les espatlles per fíbules (unes peces metàl·liques semblants a agulles).
Himation: era un mantell de llana d'una sola peça, que se subjectava al quitó. Normalment, els nens anaven sense quintón, nus, descalços i amb el cap rapat, ja que en Esparta era l'única roba que es permetia portar els nens.
Les nenes: vestien amb un quitó llarg i cenyit amb un cinturó; i en Esparta, tot i que anaven vestides, portaven un simple himation o quitó curt, obert pel costat.

Els complements que utilitzaven els romans

Els romans es vestien d'una manera diferent a la nostra, però.. els complements que utilitzaven els antics romans són com els que fem servir avui dia? Avui ho veurem!

L'aparició de les joies en la época romana va ser un element que va marcar l´estatus de la gent.

Els romans consideraven joies tot allò que duia metalls o pedres precioses.

Hi havien diferent tipus de joies. La bullae que era un penjoll utilitzat per els nois fins l'edat adulta i que depenent de l´economia de la familia podia ser de bronze, marfil o cuir.

Les dones romanes solien portar moltes més joies que els homes com ara, per exemple, anells (anulus) que el portaven tant homes com dones i el portaven en el dit índex. Aquest anell els servia de segell, com podria ser una firma nostra.

També portaven arracades (inaures), agulles (acus), agulles de pit (fibulae) que eren les peces que duien per poder subjectar els vestits, braçalets (armillae) que els més habituals eren en forma d´aro o acabats en forma d´animal o amb un nus d´hercules, collarets (monilla o torques) els collarets poden arribar a ser cadenes gruixudes d'or al colls o als turmells (periscelis), amb el pas del temps es van començar a fer servir monedes per els collars.

Molts cops optaven per portar un barret al cap, el petasus o bé una diadema, vitta, mitra..

INDUMENTÀRIA FEMENINA

A Roma, tant els vestits femenins o masculins eren molt similars. La primera peça de roba que es posava la dona era la túnica. A manera de sostenidor, s'estrenyia el pit sobre la túnica amb una espècie de cordó. Sobre la túnica es posava la stola, la qual aquesta, es començava a portar després de casar-se. En sortir de casa, sobre la stola, la dona es posava la palla, una espècie de mantell que cobria les espatlles i finalitzava a la cintura. S'utilitza quan estan en públic, o també per protegir-se del sol.

Com a roba interior, les dones solien aixecar els pits amb una ascia pectoralis, a part d'utilitzar les cotilles actuals, fabricades amb tires de cuir que cobrien el tors subjectant i reafirmant.

Una curiositat de les dones és el pentinat, que es feien la ratlla i es recollien els cabells en un monyo. Les trenes també eren comuns. A l'Alt Imperi va canviar la forma de pentinar-se, portaven el monyo, que encara es conservava, però al front reculaven un floc de cabells en forma de rivet.

Les sabates que utilitzaven especialment eren les sandalium, un tipus de sandàlia baixa. 

Encara que a casa utilitzaven els socci, un calçat que li cobria  completament el peu.

La roba romana

La nostra manera de viure comparteix similituds amb la dels romans antics, la roba que usaven també compartirà alguna similitud amb l´actual?

Començant per la roba interior o indumenta que va ser usada pels romans a imatge dels perses i dels pobles bàrbars del nord. Consistia en subligaculum, són els calçotets actuals, subucula, la nostra samarreta interior i la mamillare, els sostenidors d´avui dia.

Els punts forts de la vestimenta romana eren la toga i la túnica.

De toga n´hi havien diversos tipus;

• Picta; enriquida amb brodats d´or que usaven els cònsols i els pretors.
• Pretexta; adornada amb una franja de color porpra. La portaven els fills de les famílies benestants, senadors, magistrats.
• Viril; era la que tenien els fills dels ciutadans romans, començaven a usar-la sobre els 16 anys, era llisa i sense cap tipus d´ornament.
  
  

Només els ciutadans romans estaven autoritzats a portar-la, tant rics com pobres, però les diferències eren evidents en la qualitat dels materials i el color, eren clars indicadors de posició social. Es va convertir en un autèntic emblema de cultura romana, el seu origen és de la civilització etrusca.

Les primeres togues eren molt senzilles, amb el pas del temps i el simbolisme que va guanyar aquesta peça es va convertir en una vestimenta opulenta, incòmoda.

Abans la vestien tant homes com dones, amb el pas del temps va ser exclusivament per a homes.

 

La túnica podia ser usada tant els ciutadans com els no ciutadans de Roma. Podia ser llarga (tunica talaris) o curta, tenir mànigues (túnica manucata) o no i estar formada per una o diverses peces de roba; es posava pel cap i se cenyia al cos per la cintura.En ocasions incorporava pantalons encara que el seu ús era molt menor ja que es considerava de mal gust. Es va usar molt al llarg de l’Edat Mitjana.

 

Els antics romans no eren molt aficionats a l’ús de barrets (excepte els sacerdots, per exemple) no obstant això existien diversos tipus de barrets, com el cucullus (gorra de viatge) o el petasus, per protegir-se del sol.

Als peus, els romans usaven sandàlies o solea i només alguns ciutadans reconeguts portaven calceus o sabata tancada (pròpia de senadors i magistrats). Els nobles i alguns soldats calçaven campagnus, és a dir unes botes.

La roba interior a l'Antiga Roma

   Anteriorment ja hem vist com la indumentària romana no va ser molt diferent de la roba que vestim avui dia. Avui en parlarem més a fons, concretament de la roba interior. 
   Alguna vegada us heu preguntat si en portaven roba interior? Bé, ara n'obtindreu la resposta. Evidentment sí que en portaven, però homes i dones portaven diferents peces, com passa en l'actualitat. 

• Els homes portaven una mena de calçotets o pantalons curts, anomenats subligaculum.

Subligaculum

• Les dones portaven una peça de roba per aguantar el pit, anomenada fascia pectoralis o strophium. Aquest sostenidor es feia servir per ressaltar el pit. La part d´abaix era una peça molt semblant a la de l’home. Era una mena de calça però encara més prima. 

Fascia pectoralis o strophium

• L'altre tipus de sostenidor de moda a l'Antiga Roma era una peça anomenada mamillare. Era una banda que cobria i pressionava els pits. D'una banda subjectava el pit i, de l'altra, evitava que creixessin aconseguint així la mida desitjada. 

Mamillare

• Cal destacar que les dones de l'alta societat utilitzaven una espècie de malla realitzada amb fils d'or o plata per subjectar els pits en les grans ocasions. Els mugrons o arèoles eren pintades amb tons daurats, platejats o vermellosos.

• També, sovint feien servir de roba interior un vestit solt sense mànigues, similar a una túnica molt senzilla, anomenada strictoria o subucula. 

Strictoria o subucula