Afrodita, també anomenada "la sorgida de l'escuma", és la deessa de l'amor, la bellesa i la fecunditat. Va néixer del mar després que Cronos llancés els genitals d'Urà i els llancés al mar. D'allà va néixer una bella dona incomparable amb cap deessa o mortal existent, tal era la seva bellesa que l'Olimp l'adorava com a cap altra.
Afrodita i Dione
Segons la mitologia grega, a l'época del titans, Afrodita surt representada al cinquè llibre de la Ilíada com la filla de Dione. Aquesta era un antiga deessa grega, que es diu que era una de les esposes de Zeus i que el seu nom deriva de la forma femenina del genitiu Δίως (de Zeus). Cal no confondre-la amb la nimfa Dione i altres personatges mitològics del mateix nom.
Afrodita i Xipre
Segons la mitologia grega, Afrodita va nèixer a les costes de Xipre, més concretament a Petra tou Romiou. En aquesta platja situada entre Limassol i Pafos sobresurt una gran roca del mar, on es diu que els visitants deixen els seus missatges d'amor sobre les plantes, donant les gràcies per haver trobat l'amor que tant desitjaven. Es diu que si nades al voltant de la gran roca, la deessa t'atorgarà bellessa eterna.
Afrodita i Hefest
No tots els déus de l'Olimp eren sinònim de perfecció i aquest era el cas d'Hefest. Era un home lleig i geperut, fill de Zeus i Hera. Els seus pares estaven molt descontents per haver portat aquella criatura al món, així que van decidir tirar-lo de l'Olimp fins a la Terra.
Va caure a l'illa de Lemnos, on va ser agafat i criat per les deesses Tetis i Eurínome. Quan Hefest va crèixer va desenvolupar grans dots per crear, i com estava tan agraït a Tetis per haver-lo criat, va decidir crear-li les més belles joies. Un dia mentre Tetis passejava lluint les seves joies es va trobar amb Hera, que es va quedar molt sorpresa al veure el preciós fermall que tenia, però més sorpresa es va quedar al saber qui era l'autor d'aquella obra d'art. Hera arrepentida de la seva desició, va oferir-li a Hefest tornar a l'Olimp on tothom podria veure el seu talent. I Hefest va acceptar.
Però els seus pares seguien sentint-se culpables així que van decidir casar-lo amb la deessa més bella de tot l'Olimp, Afrodita. Aquesta no va estar d'acord, però no va tenir un altre remei que acceptar.
Hefest sempre li oferia molts regals, un d'ells és el famós cinturó que quan se'l posava es tornava completament resistible per Afrodita. Però tot i així, Afrodita no era feliç en el seu matrimoni i sempre mantenia relacions amb el déu Ares.
Un dia Hefest, que sopitava d'Afrodia, va decidir posar una xarxa sobre el llit. Al dia següent tots dos amants estaven atrapats i Hefest va decidir ridiculitzar-los públicament. I tot i que Hefest va pensar en deixar a Afrodita mai ho va fer. La seva lletjor no era comparable amb la seva bellesa interior.
Afrodita i Adonis
La història d'Adonis comença uns quants anys abans del seu naixement. El rei de Xipre havia tingut una filla i aquest proclamava als quatre vents que era l'ésser més bell del món. A la deessa Afrodita no li va caure gens bé aquesta afirmació i com a motiu de venjança li va enviar una maledicció que faria que el rei i la seva filla, la princesa, mantinguessin relacions incestuoses. Després de quedar embarassada del seu propi pare, la jove va fugir perseguida per aquest. La deessa sentint-se culpable per la seva decisió, va convertir la princesa en un arbre de mirra, del qual nou mesos després va néixer un bell nen mortal, Adonis.
Després d'estar pensant què fer amb el nen, Afrodita va decidir ocultar-lo en un petit cofre portant-lo a Persèfone, esposa d'Hades i reina de l'Avern. Li va encarregar que cuidés d'aquell cofre sense mai veure el seu contingut, ja que Afrodita en el fons havia quedat impressionada amb el nen i en créixer volia que només fos d'ella. Amb el pas del temps la curiositat va poder més que la deessa dels morts i guiada pels seus instints va obrir el cofre trobant al bell nen i enamorant-se d'ell immediatament. Els anys van passar i el nen es va fer un home fort, i va esdevenir caçador.
Persèfonse i Afordita van entrar en una disputa per la possessió del jove. Per Afrodita, Perséfone, havia trencat el compromís de mai obrir el cofre, per aquest motiu les dues van portar el cas davant de Zeus, on va decretar que Adonis hauria de pasar 4 mesos amb Afrodita a la terra, 4 a l'Avern amb Persèfone i 4 mesos amb qui ell desitgés perquè després pogués triar.
Afrodita sempre aconsellava al seu jove amant que anés amb compte en les seves caceres, ja que no suportaria mai perdre´l. En una d'aquestes caceres Adonis va sortir a la recerca d'un enorme senglar, que va resultar ser Ares, qui s'havia assabentat del romanç i gelós va decidir posar-li fi amb la mort d'Adonis. Explica el mite, que de la unió de les llàgrimes d'Afrodita i la sang d'Adonis van brollar belles flors vermelles.
Per Perséfone, la mort d'Adonis va ser una benedicció, ja que va descendir a l'inframón i ara ella podria gaudir per l'eternitat de la seva companyia. Afrodita va tornar a recórrer a Zeus per demanar estar amb el seu jove estimat. Zeus va dictaminar que Adonis passaria des d'aquest moment 6 mesos amb cada deessa. D'aquesta manera Adonis va aconseguir la immortalitat, considerant-se un Déu gràcies a això.
Afrodita i Anquises
El jove Anquises, príncep de Troia, estava a la muntanya Ida quan va veure acostar-se a una bella noia. Ella anava vestida com una reina, adornada de joies que brillaven més que l'or i la plata. I ell va decidir saludar-la i ella li va dir que anava de pas cap a les terres de l'Helespont i Frígia, d'on era princesa.
Anquises va quedar enamorat de la bellesa de la noia i la va convidar a entrar a la seva cabana i al contemplar-la nua s'enamorà més d'ella. Els dos amants van estar espandint el seu amor durant tota la nit en un llit de pells, i quan en el matí següent, Anquises va despertar, la bella jove li va revelar qui ella era, en realitat, la deessa Afrodita, i que havia de mantenir secret que s'havia ficat al llit amb ella. Va passar el temps i Anquises, en ocasió d'una borratxera entre amics, va presumir que s'havia ficat al llit amb la deessa Afrodita, i al moment Zeus, enfadat, va tirar un fulminant raig contra l'indiscret jove, però Afrodita el va desviar perquè no toqués a Anquises, encara que li va passar tan de prop que va quedar malmès i debilitat per sempre.
D'aquesta nit d'amor entre Anquises i Afrodita va néixer el gran heroi Enees.
Finalment, s'explica que, després devdeslligar una tempesta per ocultar-lo, els déus van transportar l'heroi Enees al cel i el van asseure en el tron dels immortals.
Els temes, mites i personatges clàssics continuen molt presents en manifestacions artístiques del nostre entorn quotidià, fins i tot en algunes que a priori no ens esperaríem. Aquest és el cas d’algunes cançons pop força conegudes, més o menys actuals, que citen o parlen d’algun element clàssic.
