Postals de Nadal II

Més postals de Nadal, de les alumnes de Llatí de 4t d´ESO:

Postals de Nadal

   Bon Any a tots i totes! Esperem que hàgiu passat unes bones festes i que comenceu l´any nou amb bon peu! Aquí us deixem algunes postals nadalenques dels alumnes de Grec 1:

EL NADAL A GRÈCIA

   Grècia té uns costums molt peculiars pel que fa al Nadal. A Grècia, com aquí, els “dies de festa” inclouen el període entre Nadal, Cap d’Any i Epifania, el 6 de gener. El nom grec del Nadal és Χριστούγεννα (Christoúgenna), que literalment significa “el naixement de Crist”. Per dir “Bon Nadal”, els grecs diuen Καλά Χριστούγεννα i també diuen Καλές γιορτές, que vol dir "Bones Festes".

  Com a altres indrets del món (per exemple a casa nostra), la invasió destructiva de les influències nadalenques forasteres són evidents, però els grecs es vanten que el seu Nadal no és dels mes comercialitzats. La gent posa avets, però el més tradicional és decorar una petita embarcació (το καράβι), com escau a una civilització marinera. Els vaixells de Nadal són fets de paper o fusta i es decoren amb llums i tota mena d’ornaments. Normalment es col·loquen prop de la porta exterior o a la llar de foc, i simbolitzen una càrrega completa de riqueses que ha d’arribar a casa. 

   Durant les festes es canten les nadales, en grec τα καλάντα (ta kalánda), que solen venir de l’època bizantina. Al matí de la vigília de Nadal els nens van de casa en casa a cantar kalánda acompanyats pel dring dels triangles, i a canvi, reben dolços i diners. Les kalánda es canten en les vigílies de Nadal, Cap d’Any i Epifania , i són diferents per a cada dia de festa. Cliqueu aquí si voleu sentir una nadala en grec.

   En teoria, al món ortodox Nadal arriba després de 40 dies de dejuni de qualsevol tipus de carn, productes lactis o ous. Tot i que això no ho deu seguir gaire gent, l’àpat de Nadal és esperat amb gran expectació. I així, després d´anar a l’església, la família es reuneix per al gran dinar de Nadal. Cada taula de Nadal inclou pans de χριστόψωμο (christópsomo, el “Pa de Crist”) i ja sigui un gall dindi rostit sencer amb un farciment d’arròs, carn picada, les panses,  castanyes, o el més tradicional rostit de porc ( ja sigui un llom, espatlla o fins i tot un garrí sencer), així com altres delícies gregues. La festa tradicional grega Nadal no estaria completa sense els deliciosos kourambiédes i melomakárona per a les postres! Cliqueu aquí si voleu veure la recepta per a fer aquestes delicioses galetes.

   Després de Nadal, els nens esperen amb impaciència el dia d’Any Nou (Protochroniá), que és quan el Sant Basili (Áyios Vasílis) ofereix els seus regals. Aquest dia també es menja un tortell que es coneix amb el nom de basilópita: qui troba la moneda que hi ha amagada a dins del tortell tindrà un any ple de salut i riquesa!

Το καράβι (to karábi)

   A continuació, teniu unes felicitacions nadalenques de les alumnes de Grec de 1r de Batx. escrites en grec modern. Si voleu saber què hi diu, els hi podeu deixar un comentari i us respondran. 

FELIX NATIVITAS!

Els alumnes de 4t d´ESo d´Introducció al Llatí han escrit unes felicitacions nadalenques. Esperem que us agradin. Us desigem a tots i totes molt bon Nadal i feliç Any Nou!

ELS ORÍGENS DEL NADAL

   La celebració del Nadal avui està estretament lligada a la religió cristiana, però té les arrels en cultes pagans d’Orient i d’Egipte que el món romà va anar integrant. Tothom sap que als Evangelis no s’especifica la data exacta del naixement de Jesucrist, i que el fet que se celebri el 25 de desembre respon a una convenció posterior. L’Església catòlica va adoptar molts elements de les religions paganes que formaven part del bagatge cultural comú. Aquesta va ser una via per difondre el cristianisme sense alterar gaire els costums de la societat.

   Des del segle II dC, el Nadal es començà a celebrar el 6 de gener, data en què a Egipte se celebrava el naixement del sol. Però al segle IV dC, el papa Juli I determinà que Nadal fos el 25 de desembre, diada del déu Mitra. Mitra va ser una divinitat d´origen persa, identificada amb el sol, que normalment era representat com un jove bell, acompanyat d´un bou. El culte a Mitra va ser introduït a Roma i va tenir molta acceptació entre els soldats de l´exèrcit romà. El més curiós és que el déu Mitra té moltes similituds amb Jesús de Natzaret: va néixer en una cova; fou adorat per pastors; la seva mare era una verge; després de morir, va pujar al cel; el seu sacrifici tenia com a fi redimir la humanitat dels seus pecats; etc.

   La celelabració del naixement de Mitra a més coincidia amb els Saturnalia romans, unes festes importantíssimes dedicades al déu Saturn, que se celebraven durant la setmana del solstici d’hivern, entre el 17 i el 23 de desembre. Durant aquests dies, els romans feien grans banquets, als quals hi asistia tothom; les cases s´adornaven amb plantes, s´encenien espelmes, es feien àpats familiars, s´intercanviaven regals i els esclaus seien a taula mentre els seus amos els hi servien el menjar. 

   Un cop acabats els Saturnalia, els romans celebraven el dia 25 la festivitat del Sol Invictus, coneguda com Dies Natalis Solis Invicti. De la paraula Natalis prové el mot Nadal, o Natale en italià, Natal en portuguès, etc. 

   Finalment, aquesta data, el 25 de desembre, fou adoptada per tots el països d’Occident. A Orient, algunes Esglésies acabaren acceptant-la; d’altres, com l’armènia, encara avui prefereixen el 6 de gener per celebrar el naixement de Jesucrist. 

Déu Mitra

Saturnalia romans