dimecres, 30 de setembre del 2020

Àrtemis, líder Feminista i emprenedora del moviment lèsbic

En l'edat Grega Àrtemis era una deessa grega, defensora dels drets humans de les joves dones. 

Àrtemis era, a l'igual que les seves nimfes, verge i va decidir ser soltera per sempre; ni es va embolicar amb déus, que podia fer-ho, ni amb mortals, només amb nimfes verges ... d’aquí que la mitologia posi en sospita que Àrtemis fos lesbiana.

Es creu que la majoria de les nimfes que estaven amb Àrtemis van poder ser bisexuals o lesbianes. Sovint se les representa banyant-se juntes amb Àrtemis, per desgràcia la major part de les seves històries es van perdre al ser derrotades les Amazones. Encara que algunes poques sobreviuen, com la història de la nimfa Calisto i Àrtemis.


Calisto era una nimfa del seguici d'Artemis, però no era qualsevol, era la seva preferida. Calisto, era molt bella, i el Déu de l'Olimp, Zeus, anava a idear qualsevol maniobra per poder tenir-la. Abans de res, tenia en compte, que si es presentava com a home, no anava a tenir chances, llavors decideix transformar-se en una dona per poder acostar-s'hi. Però no es transformaria en qualsevol dona, perquè l'objectiu era seduir-la. Havia de ser una dona a la qual Calisto no pogués resistir als seus encants. Zeus, molt intel·ligentment, va decidir transformar-se en Àrtemis.

Una tarda, Zeus (transformat a Àrtemis) l'enganya, l'aparta del grup i la sedueix. Calisto es lliura, pensant que és Artemisa. La nimfa no dubta, fins que és penetrada i surt a llum el cos masculí de Zeus.

Espantada i avergonyida, Calisto torna al grup amb les altres nimfes, però sense saber que havia quedat embarassada.

Passat el temps, mentre totes es banyaven nues en un riu després d'una àrdua cacera, la panxa de Calisto va evidenciar el seu embaràs. Àrtemis la va acusar de no complir amb el pacte de castedat. No era més una verge i va haver d'abandonar el grup.

        Zeus i Calisto de Federico Cervelli

Altres fonts afirmen que Àrtemis podria ser una de les primeres representants del moviment Feminista. És la deessa amb l'arc de plata i les fletxes, tret que representa el propòsit i la determinació d'aquestes dones. Per això, és, alhora, l'arquetip de la "activista", la dona indomable i indomada, perquè és conscient que alguna cosa ha de canviar, creu que aquesta transformació és possible i necessària i decideix fer allò pel que se sent cridada a fer. És diu que aquest arquetip es va expressar, per exemple, en 1848 a Seneca Falls, durant la primera convenció sobre els drets de les dones als Estats Units, que va ser el principi del Moviment Sufragista de les Dones; que temps després, la "germanor" d'Artemis es va posar de manifest en la dècada dels 60 i 70, amb la lluita per la igualtat de drets. 

A demés,  es van lliurar per primera vegada els premis Artemisa a dones destacades de la història. 

Durant la conferència que va brindar el passat 4 de novembre de 2017 en un auditori al barri porteño de Belgrano, Bolen va relacionar aquest arquetip amb el moviment Ni Una Menys, arran de la recerca de generar canvis i aconseguir justícia. "Artemis representa qualitats idealitzades pel moviment feminista: realització i competència, independència dels homes i opinions masculines, i preocupació per les dones i joves, escollides com a víctimes indefenses -explica Bolen-.  Segons ella, els interessos d'Artemisa són similars als interessos de el moviment feminista.


dimarts, 29 de setembre del 2020

Dionís descobreix el vi (i l'amor)


Segurament totes hem sentit parlar de Dionís (Διόνυσος), també conegut com Liber o Bacus pels romans, déu olímpic del vi, la vegetació, el plaer, la festa, el teatre i el frenesí salvatge. Hem sentit a parlar del seu doble naixement, primer de Sèmele i després de Zeus (es creu que el seu nom té relació amb Zeus, Dio, i el lloc de naixement, Nisos. També podria significar “dues vegades nascut”); hem sentit a parlar del seu ensenyant Quiró o de Silè, el seu íntim company i seguidor, així com del seu seguici format per sàtirs (divinitats masculines de muntanya amb part del cos de cabra i penis erecte), i mènades (nimfes de muntanya que van criar al déu). Però el que segurament no coneixem és el mite que explica com va descobrir la manera de produir vi a partir del raïm. Aquest va ser recollit pel poema èpic “Les dionisíaques” de Nonnos de Panòpolis en el segle V dC. 


El mite parla del primer amor de Dionís pel sàtir Àmpel. Aquest jove, fill de la deessa de la lluna Selene i del déu del sol Hèlios, vivia a Lídia (o Frígia, no se sap amb certitud) i era d’una bellesa increïble, alhora que una mica imprudent. El déu estava tan enamorat que va organitzar tot tipus de competicions esportives en les que es deixava guanyar i, alhora, Àmpel fanfarronejava apujant-se sobre lleons, ossos, tigres, etc. 
Un dia, Dionís va tenir la visió d’un drac amb banyes que matava un cérvol, fet que anticipava la mort del seu amant. I així va ser: Àmpel es va muntar sobre un toro, tal com Ate (l’Error) li havia recomanat, disfressat d’un sàtir jove. La seva equivocació va ser burlar-se de Selene, dient que portava l’animal per les banyes amb més enginy que la seva mare al portar la banyuda lluna. Aquesta va escollir un càstig del mateix manual sàdic d'Hera enviant un tàbac a picar el toro, fet que va provocar que l’animal ferit es llencés al terra i banyegués Àmpel fins treure-li el cap. 

Dionís va intentar salvar el jove moribund amb ambrosia (suavitat de la qual és atribuïda al vi), però no ho va aconseguir. A pesar d’Eros, qui va consolar al déu amb històries d’altres grans amants barons com la de Càlam i Carp, Dionís va commoure Àtropos, una de les tres moires (personificacions del destí que controlen “el fil de la vida”). Aquesta va fer que Àmpel sortís de l’Hades per transformar-se en una planta trepadora enroscada i retorçada, mentre les gotes de sang es solidificaven i creixien fins arribar a formar abundants baies que brillaven amb la saó i el lustre que tant estimava l’olímpic. El seu amant s’havia convertit en vi (paraula que en grec antic és ἄμπελος). Amb aquest va produir Dionís la primera verema. 

Poc després va viatjar al llarg de tot el món estenent la viticultura, donant lloc a les primeres borratxeres, ressaques i fins i tot al primer coma etílic per part del rei Estafilí. En el seu honor, el raïm entès com “racimo de uvas” es va dir σταφυλή; en honor a la seva dona Methe, la borratxera es va anomenar μέθη; i pel fill Botris, βότρυς va significar raïm, fent referència a la “uva”.

 

Bacchus cum Ampelo de Giovanni Domenico Campiglia


Com va dir Russell: “En la embriaguesa física o espiritual recobren una intensitat de sentiment que la prudència ha destruït. Troben el món ple de delícia i bellesa.” Delícia i bellesa que jo, personalment, atribuiria a Àmpel, primer amant de Dionís.


REIGOSA ROSELL, Denís

dilluns, 28 de setembre del 2020

HERMES DÉU GREC DE BARCELONA

 HERMES EL DÉU GREC DE BARCELONA


Sabies que l'edifici del Banc d'Espanya al Carrer del Portal de l'Àngel acull gairebé quaranta escultures del déu grec Hermes? T'has fixat que a la part alta del Museu de Cera de Barcelona, hi ha un grup escultòric amb una representació del déu Hermes?


D'acord amb la mitologia grega els dos germans Heracles i Hermes van iniciar un llarg viatge acompanyant Jasó i els Argonautes a la recerca del velló d'or. El total de la tripulació incloïa nou barques, una de les quals es va perdre pel camí i va aparèixer just on ara s'aixeca la muntanya de Montjuïc. El lloc els va agradar tant que van decidir fundar una ciutat i donar-li el nom de Barca nona, en referència a la seva novena barca extraviada. 





L'escultura de la foto correspon a el conjunt "Barcelona" de l'escultor Frederic Marès fent referència a la llegenda de la fundació de la ciutat. La podreu trobar a la Plaça Catalunya. 





COM POTS RECONÈIXER AL DÉU HERMES?


Tres són els elements identificatius d'Hermes:


-el casc alat (si bé és cert que, a vegades, les ales neixen d'entre el seu pèl);


-el caduceu que li va donar el seu germà Apol·lo a canvi d'una lira feta amb closca de tortuga, enamorat del seu so;


-les talarias o sabates alades que li donen velocitat en els desplaçaments.




 

EXCURSIONS DE BARCELONA


Per saber on es poden trobar representacions d'Hermes s'han de tenir en compte les funcions atribuïdes a aquest Déu qui, depenent de l'època, va tenir atribuïdes unes qualitats o unes altres.


En la mitologia grega era l'ambaixador dels déus, l'encarregat de transmetre el coneixement diví al món terrenal. A l'antic Egipte, Hermes era conegut com Thot i era el déu de la saviesa, l'inventor del llenguatge i el protector de les arts i les ciències. Durant el domini de l'imperi romà, Mercuri va ser el déu de el comerç, dels viatgers i dels lladres.


Aquest últim "rol" és el més representat a la ciutat de Barcelona, precisament perquè la burgesia catalana de mitjans segle XIX fins a mitjans de l'XX, va adoptar la seva imatge com el símbol de el comerç i del progrés industrial.




En conseqüència té un lloc privilegiat en edificis o carrers relacionades amb:


-les activitats financeres (bancs: el motiu que hi hagi una representació del déu Hermes al Museu de Cera és perquè aquest edifici era l'antiga seu de la Banca de Barcelona. 




-els intercanvis comercials (llotges, bosses, mercats), cases d'antics burgesos (Rambla Catalunya o el Passeig de Gràcia són dos focus molt importants de representacions “hermètiques")





-Les indústries (fàbriques).




Hermes pot aparèixer sol o acompanyat per la deessa de la Fortuna (amb la banya de l'abundància) o de la Indústria (dona amb una roda dentada o amb un timó). 

diumenge, 27 de setembre del 2020

Allò que no sabies d'Atena

A més de ser la deessa de la saviesa aplicada, una de les peculiaritats d'Atena és que junt amb Àrtemis i Hèstia era una de les tres "deesses verges" que mai van tenir cap fill propi. Tot i que Zeus volia que s'aparellés amb algun déu, Atena va refusar dient que ella mai es casaria.

Tot i així però, Atena va criar un fill, i no va ser com la Verge Maria que es va quedar embarassada sent verge, sinó que el nen era adoptat. Més concretament, es tracta d'Erictoni, fill d'Hefest.

El mite explica que Atena va visitar Hefest al seu taller buscant armes noves, però que aquest va quedar encisat per la deessa i va intentar seduir-la. Atena va rebutjar el seu amor i el déu, enfadat, la va perseguir amb intenció de violar-la. Atena va resistir i durant la lluita, semen d'Hefest li va caure a la cuixa. Ella, amb fàstic, va agafar un drap de llana i se'l va netejar, tirant el drap al terra on la terra, Gea, va quedar fecundada i va crear Erictoni. Atena va quedar-se amb el nen i va decidir criar-lo en secret tot i que no fos fill seu.

Gea entrega Erictoni a Atena


Així doncs, va guardar el nen en una capsa i la va confiar a les filles del rei d'Atenes, Cècrops, tot dient-els-hi que no l'obrissin. Tot i així, encuriosides, no van fer cas de l'advertència i en obrir el cabàs van quedar espantades per la criatura custodiada per dues serps (en altres versions el cos del nen acabava amb cua de serp). Espantades, les noies van embogir i es van tirar daltabaix de l'Acròpolis atenesa, així morint. En algunes versions del mite, el nen s'escapa del cabàs transformat en serp i es refugia darrere l'escut d'Atena (seria per tant doncs la serp que s'enrotlla al voltant de la llança de l'estàtua d'Atena del Partenó).

La Découverte d'Érichthonios par les filles de Cécrops
quadre de Willem van Herp 

En arribar a l'adultesa, Erictoni es va convertir en rei d'Atenes i a ell se li atribueix la creació de les Panatenees (festivitats d'Atena que se celebraven al Partenó) així com també es creu que va inventar la quadriga.

En morir, Zeus el va transformar en una constel·lació: la constel·lació del Cotxer (Auriga).

dilluns, 21 de setembre del 2020

Lletres i objectes

 Com cada curs, els alumnes de 1r de Grec, que tot just acaben d´aprendre l´alfabet, ja veuen lletres per tot arreu.