Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris sexe. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris sexe. Mostrar tots els missatges

dimarts, 18 de maig del 2021

L'HOMOSEXUALITAT A L'ANTIGA ROMA

 A l’hora de parlar de l’homsexualitat a l’antiga Roma hem de tenir present que el concepte que tenien els antics de l’homosexualitat no és el mateix del que tenim actualment. D’altra banda malgrat hi ha moltes fonts referents a aquest tema no són tantes com les que trobem quan parlem de l’homosexualitat a l’antiga Grècia. 

També cal tenir en compte no només la regió de la qual parlem sinó també l’época, ja que segons l’any va arribar a estar penada i pel contrari va haver-hi anys en que estava totalment acceptada dins la societat. 


Finalment afegir que en el món antic, tot i que també hi havia homes que mantenien relacions exclusivament amb homes, s’acostuma a parlar de bisexualitat.



Als inicis de la república romana les relacions homosexuals entre homes lliures eren castigades, fins al punt que es podia rebre pena de mort. Això ho dictava la Lex Scantinia, de la qual no es coneixen els termes exactes però també prohibia altres formes de contacte sexual com la pederàstia o el sexe anal.


Cap a mitjans i finals de la republica peró la visió grega va entrar “a la romana” i les visions respecte a l’homosexualitat van canviar. Es va començar a acceptar, sempre i quan la relació fos entre amo-esclau i el rol passiu l’adoptés l’esclau. 



Al segle I, Suetoni i Tàcit afirmen la generalització de matrimonis entre homes sense impediments, degut a que el matrimoni en la societat romana era un contracte privat. Avui dia, el matrimoni en parelles homosexuals està permès en alguns països, però desgraciadament, no en tots.



Pel que fa a la homosexualitat femenina no se’n parla tant, la dona era un ésser inferior i tenia una única funció: la de seguir amb l’espècie. Personalment però considero molt naif pensar que no existien actes lesbics entre les dones romanes, doncs eren considerades com a part de la vida privada i per tant no se’n parlava massa.



Curiositats:


Hi havia un carrer per a la prostitució homosexual amb homes especialitzats en el paper passiu i actiu.


El color verd era associat a aquest col·lectiu, d’aquí que se’ls conegués com a galbinati.


Hi havia certes provincies on aquesta pràctica era considerada un costum o tradició del lloc. 


dissabte, 15 de febrer del 2020

Sabies que...?


L'homosexualitat a l'Antiga Roma.




En aquests temps que corren és comú parlar de dos individus del mateix sexe que s’agraden i que están junts com a parella, però, sabies que era comú (més en homes que en dones) la pràctica de relacions sexuals entre persones del mateix sexe?

Es sap que el l’Antiga Roma hi havia una llei anomenada lex scantinia que regulava els “hàbits” homosexuals entre homes de l’imperi. Un home lliure ( cive romani ) era condemnat si mantenia una posició pasiva durant les relacions sexuals amb altre home, doncs es creia que els que eren pasius eren dèbils i això només era un paper que la dona podia assumir. Llavors els únics que podien tenir aquest rol eren els servi, ja que aquest no havien de mantenir una imatge viril i masculina. Utilitzar als esclaus per a satisfer les necessitat sexuals de l'amo era normal en aquella època, encara contra els desitjos de l'esclau, això si, era mal vist que l'amo fos penetrat ja que havia de demostrar que ell era superior.

La lex scantina va ser aprobada a mitjans de l’any 150 a. C, però encara que l’objectiu era regular aquestes relacions, el matrimoni entre persones del mateix sexe mai va ser bén vist pel senat Romà. 

En el període que va durar aquesta llei hi van haver joves esclaus (delicatus o catamita) que s’oferien per al plaer sexual d’un home més gran. Aquests nois es castraven
de joves per voluntat pròpia, per aixì semblar més “femenins” i per poder ser atractius per als homes lliures. Per sort, amb el anys es va prohibir tal acte amb la finalitat de que els homes lliures no castresin al seus esclaus en contra la seva voluntat amb fins purament sexuals.


Anys més tard aquesta llei va ser substituida per la lex lulia, que va prohibir definitivament les relacions homosexuals imposant càstigs tan greus com la pena de mort per a qui tingui un comportament lleullerament homosexual.

Resultado de imagen de la homosexualidad en la antigua roma
Resultado de imagen de la homosexualidad en la antigua roma

divendres, 8 de març del 2019

La infidelitat en l'antiga Roma




Des dels inicis de la humanitat hi ha hagut relacions i també infidelitats, però amb el pas del temps ha anat variant com es jutjaven aquestes i si feien falta càstigs per haver comès infidelitat.

Les penes aplicades en cas d'infidelitat en l'antiga Roma variaven enormement segons el sexe i la condició social de l'infractor.

Es podien distingir dues modalitats d'infidelitat: adulteri i stuprum:

- Adulteri: Infidelitat comesa dins del matrimoni.
- Stuprum: Comportament immoral de dones no casades.

La llibertat sexual del marit era total, podent mantenir relacions obertament fora del matrimoni, ja anés amb les seves esclaves, concubines, prostitutes, fins i tot, esclaus. Així que, només es considerava adúlter a aquell home que mantenia relacions sexuals amb una dona casada; a aquests com a càstig se'ls confiscava la meitat del seu patrimoni.

Imatge relacionada
En el cas que una dona casada cometés adulteri era considerat un dels pitjors crims que una dona podia cometre, ja que era un atemptat contra la idea de la pudicitia, que no només afecta al seu honor sinó al de tota la seva família. A més, en cas d'haver-hi fills o embarassos pel mig, l'assumpte es complicava en gran manera, ja que la infidelitat sembrava d'incertesa la legitimitat d'aquests fills, produint-se la tan temuda 'commixtio sanguinis', és a dir, la mescla de sang amb un individu aliè a la família, fet considerat un insult a la tradició familiar. Es contemplava fins i tot la mort de la dona com a càstig per adulteri, especialment en casos on la dona era enxampada in fragranti. Però no totes les dames eren castigades, calia tenir un alt estatus social per a rebre càstig. En qualsevol cas, davant aquest tipus de faltes greus se solia convocar un "tribunal domèstic" per a jutjar la causa dins de l'àmbit familiar permetent escoltar altres opinions i evitant possibles sentències en calent.


A la Roma republicana l'adulteri era considerat un delicte privat, un delicta, un conflicte entre dos particulars que es resolia dins de l'àmbit familiar, per la qual cosa no es requeria la intervenció de l'Estat, ja que el pare o el marit de l'esposa serien els que imposessin el càstig a l'adúltera.

En el període imperial és quan el delicte de la infidelitat era jutjat per l'Estat. En aquest període es van crear diferents lleis que buscaven regular el crim d'adulteri, que buscaven era fomentar la natalitat de les classes patrícies, ja que les dones adúlteres normalment recorrien a diferents remeis abortius per a no quedar-se embarassades.

dilluns, 22 de gener del 2018

L' homosexualitat a Roma

   Entenem per homosexualitat l'atracció sexual que una persona sent cap a una altra del mateix sexe, és a dir, un home que sent atracció cap a un altre home, o una dona que sent atracció cap a una altra dona. Sabem que durant la història aquestes desviacions del comportament ''normal'' han estat sempre perseguides, aquestes persones ocultaven els seus desitjos per no ser jutjats, tant amb insults com amb la mort. És trist el fet que, per estimar una persona es tingui que amagar els seus sentiments per ser acceptat, inclús avui dia per molt modernitzats que ens creiem encara hi hagin persones homofòbiques, en ple segle XXI. Però,  com era l'homosexualitat a l'antiga Roma?
Resultado de imagen de homsexualidad en roma

 Només cal un acostament a les fonts literàries per adonar-nos que la societat romana va tenir en tot moment tabús sexuals, pràctiques permeses i pràctiques prohibides, tant socialment com legalment. La vida sexual romana va estar marcada per unes normes i uns límits que, com passa en tota societat, no sempre van estar definits de forma nítida i no tots els individus van respectar i cumplir.
El primer element que cal tenir en compte és que la sexualitat romana va ser molt diferent de la grega, tot i que en massa ocasions s'hagin volgut analitzar els dos en conjunt. De fet, parlar de sexualitat grega resulta també una generalització, ja que cada ciutat-estat tenia els seus propis costums, i la manera d'entendre el sexe va ser molt diferent en ciutats com, per exemple, Atenes o Esparta. Per descomptat, les influències que Roma va rebre del món grec van ser àmplies i profundes, i el tema de la sexualitat no va ser una excepció.
Les pràctiques sexuals a la seva disposició eren varies, però comptava amb una clara limitació: a les seves pràctiques havien de limitar-se a exercir com a penetrador, mai com penetrat. A Roma, tan deplorable era fer una fel·lació a un home com practicar sexe oral a una dona.
Mai a la Roma clàssica un home hauria rebut la reprovació dels seus semblants pel fet de practicar sexe amb un altre home, sempre que fos ell la part activa. De fet, era una pràctica habitual en la guerra que els legionaris violessin analment als soldats derrotats, tant per demostrar la seva virilitat com per humiliar els vençuts, així doncs sabem que la part passiva sempre la representaven esclaus o estrangers. 


Resultado de imagen de homsexualidad en roma

 El càstig per a aquells ciutadans romans lliures que fossin sorpresos prenent la part passiva en una relació amb un altre home va variar al llarg dels segles. En tot moment va ser objecte de la reprovació social, l'insult i la vergonya, però en ocasions les lleis també van perseguir aquestes pràctiques. Es coneix una lex Iulia, aprovada durant el curt període de poder gairebé absolut de Juli Cèsar, després de la guerra civil, que condemnava a la pèrdua dels drets de ciutadania a tots aquells dels quals es demostrés que s'havien lliurat sexualment a un altre home. Cal citar la Lex Scantinia, segons la qual a Roma es va perseguir a aquells homes que assumissin la part passiva de la relació, però mai l'homosexualitat en el seu conjunt, no només condemnava a aquell ciutadà romà que exercís la part passiva en una relació sexual, sinó també a aquell que atemptés contra l'honor i la dignitas d'un ciutadà romà prenent part activa en una relació amb aquest. 

Finalment, podem dir en conjunt que la sexualitat de l'home romà només tenia dues limitacions: que no adoptés ell mateix la part passiva de la relació i que no escollís com a objecte de la seva passió penetradora a un altre ciutadà romà. Fora d'aquests límits, a Roma mai es va donar una visió negativa de les pràctiques homosexuals. De fet, es considerava que el ciutadà romà que penetrava a altres homes, ja fos a la guerra, ja fos en un altre context com la prostitució, reforçava la seva virilitat.