La Il.líada

Avui a classe de Grec hem parlat sobre els poemes homèrics, especialment sobre la Il.líada, i h´hem llegit també algun fragment. No cal insistir en la importància d´aquest poema, origen i referència per a la literatura occidental, i encara avui dia font d´inspiració per a artistes de totes les disciplines. 

Aquí us deixo un poema d´un altre gran poeta grec, Konstantinos Kavafis (1863-1933), considerat un dels poetes més importants del segle XX. En aquest poema, Kavafis fa servir la guerra de Troia com a pretext per a parlar d´alguna cosa molt més àmplia i atemporal. 

TROIANS

Són els nostres, esforços de desventurats,
són els nostres esforços com els dels Troians.
Així que una mica d’èxit ens arriba,
així que ens redrecem una mica,
ja comencem a tenir coratge i belles esperances.

Però sempre surt alguna cosa que ens detura.
Aquil·les al fossat es dreça davant nostre
i a grans crits ens intimida.

Són els nostres esforços com els dels Troians.
creiem ardits que amb decisió i audàcia
canviarem l’animositat de la fortuna
i restem a fora per tal de combatre.

Més quan arriba el moment crític,
La decisió i l’audàcia ens abandonen;
la nostra ànima es torba, es paralitza;
i correm tot el llarg de les muralles
cercant la nostra salvació en la fuga.

No obstant és certa la nostra caiguda.
A dalt, als murs, ja s’inicia el plany.
Els records i els sentiments dels nostres dies ploren.

Amargament Príam i Hècuba ploren per nosaltres.

                                                    (Trad.: Alexis Solà)

Quin creieu que és el significat del poema? A qui anomena Kavafis "els troians"?