LLEIS DRACONIANES

 Dracó va ser un legislador d’Atenes , conegut per ser molt estricte.Va neixer a la década del 650 a. C i va morir a la década del 600 a. C.

Dracó va ser l’autor del primer codi legal d’atenes, que va establir l’any 621 a.C. 

El codi imposava la pena de mort per la majoria de delictes. Les lleis draconianes eren més notables per la seva duresa; es deia que estaven escrites amb sang,i no pas amb tinta. Soló, que era l’ arcont el 594 aC , posteriorment va revocar el codi de Dracó i va publicar noves lleis.

La majoria de les lleis de Dracó van quedar obsoletes després del 594 aC, però algunes, segons Andòcides, van romandre vigents fins al final de la guerra del Peloponès, com per exemple la llei que permetia al marit matar l'esposa si la sorprenia en adulteri.

Del seu codi es deriva l'adjectiu draconià, que significa extremadament i cruelment sever (per exemple, mesures draconianes: mesures extremadament i cruelment severes)

Actualment hi han lleis considerades draconianes, no només per ser estrictes sinó també per lo absurdes que són, alguns exemples poden ser:

A Singapur, si oblides baixar la tapa del vàter i et descobreixen pots ser consignat a les autoritats.

A China, estan prohibides les pel·lícules de viatges en el temps, perquè es considera una mala influencia per al públic.

A França és il·legal posar en nom de Napoleó a un porc.

BLANCA PINILLA

5E

L'Acròpolis d'Atenes

 L'Acròpolis d'Atenes, coneguda com “la roca sagrada”, és la joia de la Grècia clàssica i símbol de l'Edat d'or de l'antiga ciutat d'Atenes. L’Acròpolis tenia una doble funció: defensiva i com a seu dels principals llocs de culte. Va ser construïda entre el 447 i el 432 a.C  per Pèricles, un polític local amb la forta convicció de donar a Atenes la importància que es mereixia.

Al principi, els ciutadans no estaven gaire convençuts del projecte de Pericles, però com ell carregaria amb totes les despeses econòmiques, al final hi van accedir. 

La paraula Acròpolis significa, en grec, “ciutat alta”, ja que la seva ubicació en un lloc elevat no era casual. El motiu era que així els ciutadans podien estar més a prop dels déus quan resessin o fessin ofrenes.

Tot i que Pericles va ser qui va organitzar el projecte de l’acròpolis, la seva construcció no podia haver-se realitzat sense la participació d’escultors i arquitectes com Fidias, autor de l’escultura de la deessa Atenea Parthenós. La construcció de l’acròpolis es va iniciar sobre les ruïnes que van deixar els perses a les guerres mèdiques l’any 480 a.C, quan aquests van saquejar i destruir els edificis existents fins aquell moment a l’acròpolis. 

Al principi, a l’acròpolis s'hi van instal·lar els reis i els personatges notables de la ciutat. Però amb el temps, va esdevenir un santuari només reservat als déus.

Alguns dels edificis més importants que podem trobar a  l’acròpolis són:

-Els Propileus: És la porta d’entrada de l’Acròpolis. Presenta una façana dórica de sis columnes. L'edifici central també té unes columnes jòniques a banda i banda del passadís central. Es tracta, doncs, del primer edifici que coneixem amb columnates dòriques i jòniques visibles al mateix temps. 

-El Partenón: És un temple consagrat a la deessa Atenea, a qui el poble d'Atenes considera la seva protectora. Va ser construït al segle v aC i és el monument més antic dels ubicats a l'Acròpoli. El Partenó és un símbol de la democràcia Atenesa i durant un temps va ser el tresor de la Lliga de Delos. El Partenó es va convertir en una església cristiana i posteriorment en una mesquita. 

-L’Erecteion: També és un temple dedicat a Atenea, el seu nom és deu a Erecteu, descendent d'Atenea i rei d'Atenes. L’Erecteion es va aixecar per honrar els déus centrals de la religió grega. Allà es realitzaven ofrenes amb animals a aquests déus. El temple es caracteritza per les estàtues de les cariàtides que es troben a l’atri, unes sacerdotesses provients de l’illa de Caria.

-El temple d’Atenea Niké: És un temple jònic consagrat a la deessa Atenea i es situa al costat dels Propileus. El temple commemora la victòria dels grecs sobre els perses a la batalla de Salamina (448 aC) i el tractat de pau que va signar Càl·lias amb els perses l'any següent. El temple va ser en el seu origen un lloc de culte, a l’exterior es feien celebracions, ja que a l’interior es trobava l’estàtua de la deessa Atena. L'estàtua d’Atena que hi havia a dins del temple no tenia ales, a diferència de com era representada en altres temples, perquè no pogués volar i abandonar la ciutat.

-El teatre de Dionís: va ser el teatre més gran de l'antiga Grècia, situat al peu de l'Acròpoli d'Atenes, vora del edifici sagrat Tèmenos de Dionís. Dedicat, com el seu nom indica, al déu del vi i del teatre, fou construït durant el segle IV aC.

ANA FERNÁNDEZ

5E

Mite Fundacional d'Atenes

 Atenes, la ciutat més important de la Grècia antiga i bressol de la civilització occidental, va originar-se molt més abans que el seu nom quan un grup de llogarets van agrupar-se per fundar-la.

El nom de la ciutat, en canvi, té un significat molt més mitològic que tingué lloc al 3.000 a.C

El patronatge d’aquesta ciutat va estar molt disputat a l'Olimp. Per aquest mateix motiu es va convocar un concurs de divinitats que decidiria quina divinitat s’encarregaria de la protecció de la ciutat.

L’àrbitre va estar el mateix Zeus, qui va establir un seguit de normes. Cada aspirant donaria un premi a la ciutat. D'entre tots els déus i deesses només dos van sortit finalistes; Atenea, la deessa de la saviesa i la civilització i Posidó, déu dels mars i les aigües.

A l'última fase, celebrada a l'alt de l'Acròpoli de la ciutat, Posidó clavà el seu trident i feu brotar aigua creant així una font d’aigua, però hagué un petit detall que no va tenir en compte; l’aigua d’aquesta era salada i va fer malbé els cultius dels atenesos. Desprès, al torn d’Atenea, va sorprendre als ciutadans amb or líquid: una olivera com a símbol de pau, de progrés i de força. D'aquesta surgi el fruit esencial de la dieta mediterrània que a més, fou cura de molts mals i que encengué els canelobres.

Aquest fruit, considerat sagrat, ocupà un lloc privilegiat en l’Acròpoli fins l'any 480 a.C quan els perses van envair la ciutat i el van cremar, fet que els atenesos van considerar un mal presagi. Pel contrari, dies més tard, les branques tornaran a créixer de nou  a l’arbre sagrat.

L'olivera i l'oli van adquirir un paper fonamental a la història de Grècia. Les monedes portaven representada a la deessa Atenea amb un casc ornamentat amb una corona d'olivera, els atletes s’ungien l’oli pel cos per mantenir la flexibilitat als seus músculs i els guanyadors rebien una corona de branques d'olivera. A més, va tenir nombrosos usos per a la medicina antiga i finalment, va esdevenir un símbol sagrat amb fins religiosos.

En la següent imatge, es pot visualitzar a Atenea amb la seva llança i a Posidó amb el seu trident. Al centre es veu l’olivera i a banda i banda de cada finalista hi són tots els altres participants pel patronatge de la ciutat. 

Nerea Fernández

5E

La festivitat de la Panatenees

 

Representació de les Panatenees

Les Panatenees van ser el festival més gran de l'Àtica en honor a Atena, protectora de la ciutat. També és coneguda com a Jocs Panatenaics.

Segons els escriptors existien dues menes de festivals, i aquests eren:

• La Gran Panatenea: es celebrava cada 4 anys
• Petita Panatenea: es celebrava cada any (per aquesta concepció dual la festa és habitualment esmentada en plural: les Panatenees)

 Es celebrava en un dia discutit, el dia de la Bendídia (20 de thargelion) o el 28, 20 o el 17 d'hecatombaeon. Aquest festival no durava un sol dia, però sempre ni havia un que era especialment solemne ja que s'hi feia una processó que passava per la Via Panatenàica. El festival podia durar fins a 12 dies, que solien ser del 17 al 28 d'hecatombaeon.

La solemnitat principal era la processó al temple d'Atena Pòlies, que es feia normalment el darrer dia. La majoria de la població hi participava a peu seguint la processó o en carro. Fins i tot els presoners gaudien de llibertat durant la festa.

Segons la llegenda va ser instituït per Eurictoni. Fins al temps de Teseu es va dir festival d'Atena, però quan Teseu va unificar l'Àtica va esdevenir festival comú de totes les ciutats, per això es va acabar dient "Panatenea".  

Durant les celebracions s'hi feien sacrificis de braus i d'altres animals, àpats, carreres de cavalls i de carros, concursos gimnàstics i també musicals, i la lampadefòria (per les torxes, ja que es feien de nit) on els rapsodes recitaven els poemes d'Homer a la Gran Panatenea. El poble participava en diversos actes culturals i els filòsofs discutien. 

Al lloc d'Atenes on se celebraven les competicions atlètiques dels jocs panatenaics va ser construït, en ocasió dels primers Jocs Olímpics de l'era moderna, l'Estadi Panathinaikó.

Els guanyadors dels concursos guanyaven un pom de flors adornat amb branques d'olivera i també durant els festivals s'hi podien veure tota mena de danses. El primer guanyador del concurs musical fou Frinis. En temps de Pèricles es van introduïr els concursos musicals que es feien a l'odèon.