Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris literatura. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris literatura. Mostrar tots els missatges

dijous, 11 d’abril del 2019

VIATGE A ITACA

VIATGE A ITACA

La història d'Ulisses pot ser en si mateixa molt bonica, fantàstica, plena d'aventures, amb tots els ingredients necessaris per a una gran novel·la, i tal és així que l'Odissea és sens dubte una de les millors novel·les de tots els temps i una referència bibliogràfica imprescindible. És difícil trobar algú que no conegui la història d'Ulisses i Penèlope, la Guerra de Troia, l'episodi del pal i el cant de les sirenes ... Però el veritable significat d'Ítaca és una cosa molt més íntim i senzill, un esperit que Kavafis, mil·lennis després de la història d'Ítaca, va saber reflectir perfectament en el meravellós poema que podreu llegir al final d'aquest post.
Ítaca és el camí, Ítaca és la vida mateixa. La VIDA és el millor que tenim i moltes vegades la deixem passar sense pena ni glòria, permetem que la rutina i els dies grisos ens anul·lin i ens oblidem del que veritablement té importància. El concepte d'Ítaca encarna el concepte de la saviesa, del que aprenem al llarg del nostre camí i la nostra existència, del que anem acumulant a poc a poc a la motxilla de les nostres vivències i els nostres records, allò que sempre portem amb nosaltres mateixos .

Kavafis va ser capaç de realitzar un poema senzillament preciós, perquè parlar de la història mítica d'Ulisses però interpretant-la des del veritable sentit de la vida. Les seves paraules han traspassat mil·lennis, de la Grècia antiga als nostres dies, fent que tots dos mons es donin la mà i es mirin cara a cara. Ha sabut transmetre'ns a través del seu poema el significat de les Ítaques, el significat de les vides, de les coses bones i dolentes que ens van succeint i que ens fa aprendre, caure, aixecar-nos i seguir cap endavant mirant al futur amb els ulls ben oberts però sense oblidar el passat que ens ha fet com avui som. Però el més important de tot és viure l'avui, fer que cadascun dels nostres presents siguin viscuts intensament, com si el món s'hagués d'acabar demà. Si vivim cada dia amb il·lusió, si som capaços de gaudir de cada moment, d'aconseguir treure la part positiva que totes les coses tenen, al final de les nostres vides, quan per fi arribem a les costes de l'Ítaca anhelada podrem mirar enrere i sentir-nos satisfets i orgullosos de tot el que hem fet, tant el bo com el dolent. Ningú podrà dir-nos que no hem viscut i el que és pitjor, nosaltres mateixos no podrem tirar-nos en cara que hem deixat passar la vida. Perquè un es sol donar compte de les coses quan és massa tard, quan finalment dalt cansat a les costes d'Ítaca, quan ja no hi ha marxa enrere perquè el fet, fet està, i el que no hem fet no podrem tornar a tenir l'oportunitat de repetir-ho. Per això la "Itaca" de Kavafis és una autèntica oda a la vida i a nosaltres mateixos, i si no ens aprenem el text de memòria, com a mínim hauríem de portar sempre el sentit de les seves paraules dins de nosaltres mateixos i no oblidar el significat real de la vida i el significat d'Itaca.

dimecres, 10 d’abril del 2019

La comèdia dels ases

La comèdia dels ases o Asinaria , en llatí, és una comèdia escrita per Plaute. És una de les peces més emblemàtiques escrites per Plaute. En aquesta frase trobem el famós llatinisme Lupus est homo homo homini, non homo, quom qualis sit non novi.  Aquesta obra pertany al genère de la fabula palliata, és a dir, la comèdia a la manera grega, ja que la seva acció es desenvolupa a Grècia i els seus personatges eren grecs que vestien pallium, però adaptada a l'ambient romà.

ARGUMENT

L'acció té lloc a Atenes, prop de les cases del vell Demenet de l'alcavota Cleareta. El vell Demanet, sotmès a la seva esposa, vol ajudar econòmicament al seu fill Agirip qui està enamorat de la filla de Cleare, Filena. La mare d'aquesta ha acordat donar la seva filla a  Diàbolo , si no és que Argirip li dona abans 20 mines per la seva filla. Demenet fa passar  un esclau per propietari de la venda dels ases, que en veritat és propietat de la seva dona. Cleareta accepta que el seu fill es quedi amb Filena, però davant d'aquesta traició, Diàbolo li confessa tot a la mare d'aquest. Finalment, aquesta els descobreix in fraganti en el banquet que s'està celebrant a casa de Cleareta.


PERSONATGES

Líban: esclau (servus) de Demenet.
Demenet: és el vell (senex).
Diàbol: és el jove (adulescens), amant de Filena.
Cleareta: mitjancera, mare de Filena.
Lèonidas; esclau (servus) de Demenet.
Filena: cortesana (virgo), filla de Cleareta.
Argirip: jove (adulescens),  fill de Demenet, amant de Filena.
Artemona: muller (matrona) de Demenet.

Truculent

Truculent en català o Truculentus amb llatí va ser una obra del gran comediògraf Plaute, el qual destaca per transmetre el seu humor a la societat romana de l'època, concretament l'obra Truculent és del gènere fabula palliata el qual l'acció on transcorre la història es Grècia a més que els personatges no vesteixen la indumentaria romana sinò que van amb el "Pàl·lium" un vestit molt típic dels grecs

ARGUMENT

Truculent és una obra que se situa a un carrer d'Atenes entre les cases de Phronèsia que és la meretriu protagonista i Strabax el qual aquest és veí dels "burdels", la història simplement narra l'entorn de la meretriu amb els diferents clients que la van a visitar i les diferents relacions que tindrà, Phronèsia per a guanyar els diners fa una sèrie de trampes.

Phronèsia al llarg de la seva estança al burdel coneixera Diniarchus el qual és un client molt habitual de la meretriu però aquest a causa dels vicis es quedarà sense absolutament res. Un altre home que apareix a l'obra i que és prou important és Stratophanes, aquest és soldat i va viure un temps amb la meretriu però va anar amb l'exèrcit, però abans de marxar ell molt enamorat li va proposar a la protagonista de fer una famíliaStratophanes un cop acaba la guerra decideix tornar a la ciutat i veu que Phronèsia manlleva un nadó i fa veure que és la mare, però en realitat no ho és.

Phronèsia es una meretriu que vol posar gelosia al soldat i ho aconsegueix, ja que fa veure que està més pendent de Diniarchus i després d'un tercer home anomenat Strabax, el veí.

A més cal destacar d'un altre personatge femení a l'obra la criada de la meretriu Astpahia el qual aquesta al llarg de l'obra sedueix molts homes però n'hi ha un especial que no pot seduir-lo aquest es Truculent, aquest el seu amo és Strabax i al llarg de la història intenta que el seu amo no caigui en els vicis de les prostitutes.

Per acabar l'argument de l'obra dir que es descobreix que el nadó que Phronèsia havia fet servir per a enganyar el soldat Stratophanesés de Diniarchus  Aquest accepta casar-se amb la mare de la criatura i reclama a Phronèsia que li retorni. Al final , la meretriu, com sempre, aconsegueix allò que més li ve de gust : quedar-se el nadó fins que ja no el vulgui més.


PERSONATGES:

Al llarg de l'obra apareixen nou personatges
  • Phronèsia, la prostituta protagonista.
  • Astaphia, la criada de Phronèsia, que també exerceix la prostitució.
  • Stratophanes, el soldat enamorat de Phronèsia.
  • Truculent, l'esclau de Strabax.
  • Strabax, veí de la casa de "barrets", es a dir dels prostíbuls
  • Diniarchus.el client que va veure molt a Phronèsia
  • Cyamus, el cuiner de Diniarchus.
  • Callicles.
  • Syra, esclava de Callicles.


Resultat d'imatges de Truculentus plaute


dimarts, 9 d’abril del 2019

El corc (en llatí, Curculius)


Resultat d'imatges de gorgojo plauto

Argument:
L'acció té lloc a Epidaure. Fedrom i Planèsia estan enamorats, però la noia es troba en poder de l'alcavot Capadoci. Fedrom envia el seu paràsit Curculi a Caria perquè aconsegueixi diners per a comprar la noia. Però, un soldat anomenat Terapontígan també vol comprar-la i encarrega a un dels seus representants que realitzi l'operació quan ell l'avisi mitjançant una carta segellada. Curculi no aconsegueix els diners, però aconsegueix apoderar-se d'un anell del militar i segella una carta falsa amb la qual rescata la jove. Quan arriba Terapontígan, tot acaba bé perquè mitjançant l'anell reconeix que Planesia és la seva germana.

Estructura:
Es tracta d'una fabulla palliata, en què els personatges i l'ambientació són grecs. Els personatges arquetípics són Planèsia, una prostituta de bon cor (meretrix), que es troba en poder de Capadoci, un alcavot (leno), Fedrom, un adolescent no gaire llest (adulescens) i Curculi, un esclau (servus).

MILES GLORIOSUS: El soldat fanfarró.

Resultat d'imatges de miles gloriosus
Miles Gloriosus és una de les primeres obres de Plaute, autor llatí conegut per representar les seves obres de comèdia. Va ser estrenada el 205 aC, durant la Segona Guerra Púnica.
Aquesta comèdia és del subgènere fabula palliata, és a dir, inspirada i adaptada al llatí de la Comèdia Nova Grega, concretament de l’obra Alazon, comèdia ara perduda. Miles Gloriosus té lloc a Efes (ciutat grega) i se’ns presenta amb un pròleg protagonitzat per un dels seus personatges, Pelestrió. Aquest ens introdueix a l’obra i ens fa una mena de resum de l’argument. L’obra està dividida en cinc actes amb un nombre determinat de personatges.  

Argument: A la ciutat d'Efes, Pirgopolinices, un soldat poruc, fanfarró i enamoradís rapta a Filocomàsia, l’amant del jove atenès Plèusicles. El soldat rep com a regal d’uns pirates a Palestrió, esclau de Plèusicles. Per poder veure la seva enamorada, Plèusicles viatja a Efes i s'instal·la a casa del vell Periplectòmen, veí de Pirgopolinices. Amb l’ajuda de Palestrió, Filocomàsia i Plèusicles aconsegueixen trobar-se a través d’un forat que han fet entre les dues cases. Algunes persones afirmen haver vist la noia a casa del vell i llavors Palestrió, el criat astut de l’obra, s’inventa una germana bessona de la noia que pot aparèixer i desaparèixer a través del forat que comunica les dues cases. A més a més, el criat fa creure a Pirgopolinices que la dona del vell Periplectòmen viu enamorada d’ell. Això li fa perdre l’interès per Filocomàsia, a qui deixa marxar (després de ser aconsellat per Palestrió) amb un mariner que ha vingut de part de la mare malalta de la noia però que en realitat és el mateix Plèusicles disfressat. El protagonista decideix alliberar a Palestrió per agrair-li pels seus serveis. Quan el soldat torna i entra a casa del vell, aquest l’agafa, l'acusa d'adúlter i fa que el seu cuiner el castigui. Quan surt de la casa del vell, el seu esclau Escèler li explica que ha vist Filocomàsia i Plèusicles fent-se petons. Finalment, s’adona que ha estat enganyat per Palestrió.

Personatges:
- Pirgopolínices ('L'arrasador de moltes torres' o 'Conqueridor de Ciutadelles'): el soldat protagonista.
- Lucrió: criat de Pirgopolínices.
- Esceledre: esclau de Pirgopolínices.

- Plèusicles (més o menys, 'El navegant'): jove atenès.
- Palestrió ( 'El lluitador'): l’esclau que embolica els problemes.
- Filocomàsia: estimada de Plèusicles i raptada per Pirgopolínices.

- Periplectomen ('El que teixeix embolics'): vell que viu al costat de l'esclau.
- Acrotelèucia: cortesana i dona del vell.
- Milfidipa: criada d'Acrotelèutia.
- Carió: cuiner de Periplectomen.
- Esclavet: jove de Periplectomen.
- Artotrog ('L'endrapador de pa'): el paràsit, personatge que només busca omplir el seu estòmag.

Mostellaria (La comèdia del fantasma)

Argument:

Filòlaques és un jove adinerat atenenc que gasta grans quantitats de diners en celebrar festes amb els seus amics, aprofitant-se dels tres anys d'absència del seu pare Teopròpides, qui ha de viatjar per motius de negocis. 

Poc després de demanar un préstec per alliberar Filemàcia, una prostituta de la qual el noi està enamorat, Filòlaques torna a celebrar una festa a casa seva, quan de sobte el seu esclau, Tiranió, li diu que el seu pare ha tornat a Atenes i que no trigarà gaire a arribar. Davant l'angoixa provocada per la inesperada notícia, l'esclau proposa tancar Filòlaques dins la casa junt amb els seus amics i Filemàcia, i fer creure a Teopròpides que la casa va ser deshabitada perquè hi havien detectat la presència d'esperits.

Tot i que en un principi, Teopròpides creu el que li diu l'esclau, comença a sospitar quan Misarguidires, el prestador que havia donat diners a Filòlaques per comprar la cortesana, reclama els seus diners. Tiranió torna a tergiversar la realitat i li diu al seu amo que Filòlaques havia demanat el préstec per comprar la casa del costat. Impulsat per l'entusiasme que li provoca creure que per fi el seu fill s'està fent càrrec de l'economia familiar, Teopròpides paga el deute amb el prestador i demana entrar a veure la casa del veí. En conseqüència, l'esclau ha de mentir de nou al propietari de la casa veïna, en Simó, a qui fa creure que el seu amo vol veure el pati per copiar l'estil.  

Finalment, Teopròpides descobreix els enganys de Tiranió i enfadat es disposa a aplicar un càstig al seu fill i al seu esclau, a aquest últim li diu que el penjarà i el crucificarà, però, tot acaba bé quan Cal·lidàmates, un amic de Filòlaques aconsegueix convèncer al mercader de no aplicar cap càstig ni al seu fill ni al seu esclau, a canvi de pagar ell mateix els deutes que tingui Filòlaques.

Personatges:

Teopròpides (senex): mercader atenès i pare de Filòlaques.
Filòlaques (adulescens): el fill de Teopròpides.
Tranió (sevus): esclau de Teopròpides.
Filemàcia (meretix): cortesana comprada per Filòlaques i de qui el jove està enamorat.
Cal·lidàmates (adulescens): amic de Filòlaques.
Simó (senex): veí de Teopròpides.
Misarguirides: prestador.

Stichus, Plaute

Stichus es una de les comèdies de Plaute mes conegudes, però es tambe, justament, una de les que menys elements tipics de Plaute te, com ara l'engany al senex o les amanaces a l'esclau o l'adulescens enamorat de la virgo.
L'obra està inspirada en una de Menandre, un dels grans escriptors grecs i l'inspiracio de Plaute, però aquesta te un final diferent.

Argument:

Panegiris i Pàmfila, les dues filles d'Antifó, estan casades amb dos homes de pocs recursos que van haver de marxar a l'estranger a buscar fortuna. Antifont intenta casar-les en segones noces amb dos homes de més profit que els anteriors, però la menor, Pàmfila, convenç Panegiris per a esperar-los. Acaben tornant els seus marits amb una gran fortuna de l'estranger i són rebuts amb gran adulació per part de tothom.

L'obra acaba amb una festa en què Stichus i Sangarí, dos esclaus, s'enamoren de la mateixa meretriu. Al final, l'esclau Stichus dóna beure al flautista que toca en la festa (i acompanya la representació de l'obra).

Resultat d'imatges de StichusPersonatges:

Pàmfila i Panegiris: filles d'Antifo i esposes de Pamfilip i Epignom (germans entre ells), respectivament.

Gelàssim: paràsit.
Antifo: pare de les joves i sennex de l'obra.
Esclaus: 
De Panegiris- Crococi i Pinaci
De Pamfilip: Sangari
De Pàmfila: Estefania (la flautista)
D'Epignom: Stichus

dilluns, 8 d’abril del 2019

Menaechmi, Els bessons

Resum
Els Bessons tracta de dos germans bessons anomenats Menecme i Sòsicles. El pare dels joves se'n va de viatge de negocis i  s'endú només un dels bessons (Sòsicles), però el noi és raptat i després venut a un negociant que viu a Epidamnos. Aquest l’adopta com a fill.


Quan Sòsicles es fa gran, es posa a buscar al germà perdut, i quan arriba on viu el seu bessó, comencen a ocórrer fets estranys i una sèrie de malentesos i embolics, el misteri dels quals no resoldran fins al final de l’obra, quan finalment es troben els dos germans gràcies als seus esclaus.

Personatges
El pròleg
Menecme i Sòsicles: adulescentes
Moscus: senex
Erotica: virgo
Messeni: servus
Raspallet: paràsit

dijous, 4 d’abril del 2019

EL PETIT CARTAGINÈS (POENULUS)

El Poenulus és una comèdia llatina composta per Tit Maci Plaute, probablement entre els anys 195 i 189 a. C. Aquesta comèdia és especialment conegut en l'actualitat per contenir passatges redactats en idioma púnic o cartaginès. Es tracta d'un dels pocs testimonis escrits en aquesta llengua que se'ns han conservat. Probablement ho fes per poder divertir a la seva audiència amb el so estrany d'una llengua que no s'assemblava res al llatí. Dins d'aquesta obra surten personatges molt diferents que donen un to d'humor a l'obra. Per començar tenim el jove (adulescens), Agorastocles; L'esclau del jove, Milfion (servus); L'alcavot, Lico i els sueus esclaus, Adelfàsia, Anteràstil i Sincerasto;  Gidenine, la dida (matrona); Colibisco, el capatàs; Antamènides, el soldat (miles) i Hanon, el cartaginés.


L'obra transcorre en un carrer de la ciutat grega de Calidon, en Etòlia, davant de les cases d'Agorastocles i Lico, i davant el temple de Venus. I explica l'història d' Agorastocles, un jove cartaginès que va ser raptat quan tenia set anys i que va acabar sent alliberat i adoptat per un vell misogin, que el va nomenar el seu hereu. Al costat d'ell viuen dues germanes, Adelfasia i Anterástile, que també van ser raptades de nenes, però que van córrer pitjor sort, ja que van ser comprades per un alcavot, Lico, per convertir-les en prostitutes.
Agorastocles s'enamorà d'una de les dues germanes, d'Adelfasia, però Lico mortifica als dos enamorats i impedeix la seva unió. Per això, el jove idea un pla amb ajuda del seu esclau Milfion, per comprometre a Lico en un robatori d'or. Finalment, però, no serà necessari recórrer a aquest pla perquè a la ciutat arriba el cartaginès Hanon, que descobreix que Agorastocles és el seu nebot i reconeix les dues germanes com a les seves pròpies filles, a les que creia perdudes per sempre. Gràcies a aquest fet inesperat, Agorastocles i Adelfàsia poden casar-se, mentre el vell Lico es converteix en el gran perdedor de la historia.