És el panteó de Roma un rellotge solar?

El Panteó de Roma o d'Agrippa és un dels edificis de l'antiga Roma més ben conservats. Originàriament va ser construït com a temple dedicat a les set divinitats planetàries (el Sol, la Lluna, Venus, Saturn, Júpiter, Mercuri i Mart). L'edifici el va fer construir a l'any 27 aC el polític i general romà Marc Vipsani Agripa, però  després d'un 'incendi al 80 d.C, Adrià el va reconstruir totalment, entre els anys 118 i 125 d.C i en va  alterar la seva estructura. Adrià va voler homenatjar al cònsol Agripa amb la gran inscripció en llatí que hi ha en la façana, la qual significa "Marc Agripa, fill de Luci, cònsol per tercera vegada, ho va fer".

La llum pot arribar al Panteó a través de dues zones: la gran porta d'entrada, en el nord, i el forat en el sostre (oculus). L'edifici s'orienta al nord i, per tant, la llum del sol només pot entrar directament a l'edifici a través del sostre. La llum que entra pel migdia traça una línia a l'interior de l'edifici que varia amb els mesos: durant l'estiu, quan el sol està més alt en el cel, el feix es mou en la part baixa de les parets del Panteó, i en hivern la llum arriba directament a la part superior de la cúpula. Però el fenomen més curiós es produeix durant els equinoccis d'hivern i estiu, quan el feix solar dibuixa una trajectòria sobre el punt que uneix la cúpula i les parets del Panteó. 

Segons el científic Miguel Cabanillas: "És impossible que sigui una coincidència que la llum del sol arribi a l'equador de la cúpula just durant l´equinocci, perquè això és resultat de la forma de l'interior de la cúpula, i l'interior de la cúpula està deliberadament construït perquè tingui l'aspecte d'un perfecte hemisferi, encara que estructuralment no ho sigui"

Malgrat demostrar que el Panteó era utilitzat com a rellotge solar, no es pot saber si aquest era el propòsit principal del seu arquitecte.

DE PALAU A ESGLÈSIA: LA BASÍLICA

El mot basílica prové del llatí, basilica, que al seu torn prové del grec, basileús, que volia dir "rei". Els grecs havien anomenat basiliké a una gran sala rectangular que hi havia als palaus dels reis orientals, com per exemple el rei de Pèrsia, i que era el lloc on aquests monarques hi tenien el tro i feien les audiències reials. Els romans, inspirats-se en la forma d´aquestes grans sales, van crear un edifici similar, que anomenaren basilica, tot mantenint el seu nom original grec.

Van situar aquest edifici al fòrum, i es va convertir en el lloc on es celebraven els judicis i s´hi feien activitats comercials. Tenia una estructura rectangular, i habitualment estava formada per tres naus allargades, aguantades per columnes. Els sostres alts permetien obertures o fenestrae per a deixar entrar la llum. Al fons de la nau central, més ample que les altres dues, hi havia una exaedra on hi seien les autoritats o, en el cas dels judicis, el pretor. També hi havia un altar on s´hi feien sacrificis abans de tancar un negoci important.

A continuació, hi teniu una reconstrucció d´una basílica.

Quan, al segle IV es va imposar el cristianisme com a religió oficial de l´Imperi i, per tant, els cristians van poder sortir de les catacombes on hi havien viscut amagats i on fins aleshores havien fet les cerimònies religioses, la basílica va ser aprofitada com a temple per a oficiar-hi els ritus, degut a les seves dimensions, la seva ubicació, al centre de la ciutat, i al fet que no hi havia estat utilitzada per a fer-hi rituals pagans.

Basílica paleocristiana de Santa Sabina (segle V), Roma