Nulla est via ad pacem. Pax autem via ipsa est.

 Salvete omnes!

Amb motiu del Dia Internacional de la Pau (30 de gener), vull compartir amb vosaltres un poema del poeta llatí Tibul (s. i dC) que es considerat un dels primers alegats antibel.licistes de la història de la literatura. Tibul, que va viure en primera persona les violentes guerres civils que van assolar Roma a finals del període republicà, expressa obertament el seu rebuig a la guerra i la seva enyorança d´una època antiga en què la concòrdia regnava entre els mortals.

Quis fuit, horrendos primus qui protulit enses?

Quam ferus et vere ferreus ille fuit!

Tum caedes hominum generi, tum proelia nata,

tum brevior dirae mortis aperta via est.

An nihil ille miser meruit? nos ad mala nostra               

vertimus, in saevas quod dedit ille feras.

Divitis hoc vitium est auri, nec bella fuerunt,

faginus astabat cum scyphus ante dapes.

Non arces, non vallus erat, somnumque petebat

securus sparsas dux gregis inter oves.               

Tunc mihi vita foret, Valgi, nec tristia nossem

arma nec audissem corde micante tubam;

nunc ad bella trahor, et iam quis forsitan hostis

haesura in nostro tela gerit latere.

                                            Elegia I, 10

Qui va ser el primer que va inventar les terribles espases? Què ferotge i certament ferri va ser aquell! Aleshores va nèixer la matança de la raça humana, aleshores van nèixer els combats. Llavors un camí més breu de la terrible mort es va obrir. Res no mereix aquell miserable? nosaltres dirigim cap a la nostra desgràcia allò que ell ens va donar contra les feres salvatges. La culpa és de l´or que enriqueix, doncs no hi havia guerres quan una copa de faig estava davant del menjar. No hi havia ciutadelles, ni empalissades, i el conductor del ramat dormia segur entre les ovelles disperses.Tan de bo hagués viscut jo aleshores, Valgi, i no hagués conegut les tristes armes ni hagués escoltat la tuba amb el cor tremolòs. Ara sóc arrossegat a la guerra, i pot ser ja un enemic porta els dards que aviat es clavaran al nostre costat.