Heinrich Schliemann, el descobridor de Troia

Per començar, el seu nom complet és Johann Ludwig Heinrich Julius Schliemann.  Aquest home va néixer a Mecklenburg (al nord d’Alemanya), el 6 de gener de 1822.

El primer contacte que va tenir Heinrich Schliemann amb la cultura grega va ser als set anys, quan el seu pare li va regalar un llibre de Jerrers, la Història universal il·lustrada, on sortien imatges sobre Eneas fugint de Troia amb el seu pare Ulises i el seu fill Ascani. Just en aquell moment, va decidir que el seu objectiu seria trobar aquella ciutat perduda.

Heinrich Schliemann de jove.

Als catorze anys, va deixar els estudis perquè la seva família passava per problemes econòmics i es va posar a treballar a una botiga com a aprenent.  Al cap de cinc anys, va conèixer un mariner que recitava uns versos de la Ilíada en grec antic, llavors va decidir viatjar fins a Hamburg per anar a conèixer món.  Desgraciadament, no va poder ser així, ja que el vaixell on ell viatjava es va enfonsar i no va poder complir el seu somni de trobar Troia.

Aleshores, es va instal·lar a Amsterdam, on va començar a treballar com a administratiu i es va dedicar a estudiar llengües modernes, com l’anglès, l’holandès, el castellà, el francès, el portuguès, l’italià i una mica de rus. Al conèixer tants idiomes, va fer que finalment pogués formar la seva pròpia empresa al 1847.

Quan va ser empresari, va viatjar per tot el món, va tenir molt èxit, i inclús va arribar a aprendre el suec, el polonès, el grec modern i l’antic, el llatí i l’àrab.

A l’any 1864, al haver fet una gran fortuna, va decidir deixar l’empresa i es va dedicar plenament a realitzar el seu somni d’infantesa. Va viatjar durant dos anys pel món, per poder publicar el seu primer llibre. Al 1868, va arribar a Ítaca, desprès d’haver passat pel Peloponnès i la Tròade, decidit a trobar Troia.

Schliemann, per trobar Troia va seguir al peu de la lletra les descripcions del terreny que Homer feia en la seva obra i coincidia amb l’emplaçament del turó d’Hissarlik, aleshores es va posar a buscar per aquella zona.

Sofia Engastromenos amb el Tresor de Príam

Ell volia casar-se, però volia casar-se amb algú que realment tingués la mateixa passió que ell, i així poder trobar la ciutat perduda junts; per això, es va casar amb una dona grega cap a l’any 1869, que es deia Sofia Engastromenos, i un any més tard, tots dos van començar les excavacions. 

A l’any 1873, Heinrich va trobar la Troia d’Homer, va enviar els seus treballadors a casa, i ell i la seva dona van estar desenterrant joies d’or i marfil, objectes preciosos,... Que ells  van anomenar com a Tresor de Príam. També va acabar trobant Micenes (al 1874-1876), Orcomen (al 1880) i Tirint (al 1884-1885).

El Tresor de Príam

Schliemann va morir el 26 de desembre de 1890, amb seixanta-vuit anys, a Nàpols. Es va posar malalt al Nadal mentre feia un passeig, i el dia següent va morir al costat de la seva esposa i dels seus dos fills, Andròmaca i Agamèmnon, que portaven els noms de personatges de la Ilíada.

Heinrich Schliemann

Màscara d'Agamèmnon trobada per Heinrich Schliemann