És el panteó de Roma un rellotge solar?

El Panteó de Roma o d'Agrippa és un dels edificis de l'antiga Roma més ben conservats. Originàriament va ser construït com a temple dedicat a les set divinitats planetàries (el Sol, la Lluna, Venus, Saturn, Júpiter, Mercuri i Mart). L'edifici el va fer construir a l'any 27 aC el polític i general romà Marc Vipsani Agripa, però  després d'un 'incendi al 80 d.C, Adrià el va reconstruir totalment, entre els anys 118 i 125 d.C i en va  alterar la seva estructura. Adrià va voler homenatjar al cònsol Agripa amb la gran inscripció en llatí que hi ha en la façana, la qual significa "Marc Agripa, fill de Luci, cònsol per tercera vegada, ho va fer".

La llum pot arribar al Panteó a través de dues zones: la gran porta d'entrada, en el nord, i el forat en el sostre (oculus). L'edifici s'orienta al nord i, per tant, la llum del sol només pot entrar directament a l'edifici a través del sostre. La llum que entra pel migdia traça una línia a l'interior de l'edifici que varia amb els mesos: durant l'estiu, quan el sol està més alt en el cel, el feix es mou en la part baixa de les parets del Panteó, i en hivern la llum arriba directament a la part superior de la cúpula. Però el fenomen més curiós es produeix durant els equinoccis d'hivern i estiu, quan el feix solar dibuixa una trajectòria sobre el punt que uneix la cúpula i les parets del Panteó. 

Segons el científic Miguel Cabanillas: "És impossible que sigui una coincidència que la llum del sol arribi a l'equador de la cúpula just durant l´equinocci, perquè això és resultat de la forma de l'interior de la cúpula, i l'interior de la cúpula està deliberadament construït perquè tingui l'aspecte d'un perfecte hemisferi, encara que estructuralment no ho sigui"

Malgrat demostrar que el Panteó era utilitzat com a rellotge solar, no es pot saber si aquest era el propòsit principal del seu arquitecte.