A més de ser la deessa de la saviesa aplicada, una de les peculiaritats d'Atena és que junt amb Àrtemis i Hèstia era una de les tres "deesses verges" que mai van tenir cap fill propi. Tot i que Zeus volia que s'aparellés amb algun déu, Atena va refusar dient que ella mai es casaria.
Tot i així però, Atena va criar un fill, i no va ser com la Verge Maria que es va quedar embarassada sent verge, sinó que el nen era adoptat. Més concretament, es tracta d'Erictoni, fill d'Hefest.
El mite explica que Atena va visitar Hefest al seu taller buscant armes noves, però que aquest va quedar encisat per la deessa i va intentar seduir-la. Atena va rebutjar el seu amor i el déu, enfadat, la va perseguir amb intenció de violar-la. Atena va resistir i durant la lluita, semen d'Hefest li va caure a la cuixa. Ella, amb fàstic, va agafar un drap de llana i se'l va netejar, tirant el drap al terra on la terra, Gea, va quedar fecundada i va crear Erictoni. Atena va quedar-se amb el nen i va decidir criar-lo en secret tot i que no fos fill seu.
 |
| Gea entrega Erictoni a Atena |
Així doncs, va guardar el nen en una capsa i la va confiar a les filles del rei d'Atenes, Cècrops, tot dient-els-hi que no l'obrissin. Tot i així, encuriosides, no van fer cas de l'advertència i en obrir el cabàs van quedar espantades per la criatura custodiada per dues serps (en altres versions el cos del nen acabava amb cua de serp). Espantades, les noies van embogir i es van tirar daltabaix de l'Acròpolis atenesa, així morint. En algunes versions del mite, el nen s'escapa del cabàs transformat en serp i es refugia darrere l'escut d'Atena (seria per tant doncs la serp que s'enrotlla al voltant de la llança de l'estàtua d'Atena del Partenó).
 |
| La Découverte d'Érichthonios par les filles de Cécrops quadre de Willem van Herp |
En arribar a l'adultesa, Erictoni es va convertir en rei d'Atenes i a ell se li atribueix la creació de les Panatenees (festivitats d'Atena que se celebraven al Partenó) així com també es creu que va inventar la quadriga.
En morir, Zeus el va transformar en una constel·lació: la constel·lació del Cotxer (Auriga).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada