En l'edat Grega Àrtemis era una deessa grega, defensora dels drets humans de les joves dones.
Àrtemis era, a l'igual que les seves nimfes, verge i va decidir ser soltera per sempre; ni es va embolicar amb déus, que podia fer-ho, ni amb mortals, només amb nimfes verges ... d’aquí que la mitologia posi en sospita que Àrtemis fos lesbiana.
Es creu que la majoria de les nimfes que estaven amb Àrtemis van poder ser bisexuals o lesbianes. Sovint se les representa banyant-se juntes amb Àrtemis, per desgràcia la major part de les seves històries es van perdre al ser derrotades les Amazones. Encara que algunes poques sobreviuen, com la història de la nimfa Calisto i Àrtemis.
Calisto era una nimfa del seguici d'Artemis, però no era qualsevol, era la seva preferida. Calisto, era molt bella, i el Déu de l'Olimp, Zeus, anava a idear qualsevol maniobra per poder tenir-la. Abans de res, tenia en compte, que si es presentava com a home, no anava a tenir chances, llavors decideix transformar-se en una dona per poder acostar-s'hi. Però no es transformaria en qualsevol dona, perquè l'objectiu era seduir-la. Havia de ser una dona a la qual Calisto no pogués resistir als seus encants. Zeus, molt intel·ligentment, va decidir transformar-se en Àrtemis.
Una tarda, Zeus (transformat a Àrtemis) l'enganya, l'aparta del grup i la sedueix. Calisto es lliura, pensant que és Artemisa. La nimfa no dubta, fins que és penetrada i surt a llum el cos masculí de Zeus.
Espantada i avergonyida, Calisto torna al grup amb les altres nimfes, però sense saber que havia quedat embarassada.
Passat el temps, mentre totes es banyaven nues en un riu després d'una àrdua cacera, la panxa de Calisto va evidenciar el seu embaràs. Àrtemis la va acusar de no complir amb el pacte de castedat. No era més una verge i va haver d'abandonar el grup.
Zeus i Calisto de Federico Cervelli
Altres fonts afirmen que Àrtemis podria ser una de les primeres representants del moviment Feminista. És la deessa amb l'arc de plata i les fletxes, tret que representa el propòsit i la determinació d'aquestes dones. Per això, és, alhora, l'arquetip de la "activista", la dona indomable i indomada, perquè és conscient que alguna cosa ha de canviar, creu que aquesta transformació és possible i necessària i decideix fer allò pel que se sent cridada a fer. És diu que aquest arquetip es va expressar, per exemple, en 1848 a Seneca Falls, durant la primera convenció sobre els drets de les dones als Estats Units, que va ser el principi del Moviment Sufragista de les Dones; que temps després, la "germanor" d'Artemis es va posar de manifest en la dècada dels 60 i 70, amb la lluita per la igualtat de drets.
A demés, es van lliurar per primera vegada els premis Artemisa a dones destacades de la història.
Durant la conferència que va brindar el passat 4 de novembre de 2017 en un auditori al barri porteño de Belgrano, Bolen va relacionar aquest arquetip amb el moviment Ni Una Menys, arran de la recerca de generar canvis i aconseguir justícia. "Artemis representa qualitats idealitzades pel moviment feminista: realització i competència, independència dels homes i opinions masculines, i preocupació per les dones i joves, escollides com a víctimes indefenses -explica Bolen-. Segons ella, els interessos d'Artemisa són similars als interessos de el moviment feminista.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada