LES DONES ATENESES
La marginació femenina començava des de la concepció, és a dir, s'acostumava a tenir un fill qui heretaria els béns i una filla qui es casaria amb un home amb un bon estatus social.
A causa de no tenir mètodes anticonceptius era freqüent tenir més de dos fills. En el cas que fos un nen es podia acceptar, però era extrany la criança de dues nenes.
Les nenes no tenien el dret d'anar a l'escola així que tot ho aprenien de les seves mares, germanes o esclaves. A més tot el coneixement que adquirien només era útil per dins de casa: fer les tasques domèstiques, cuidar els fills.
Hi havia una sala, habitació o estada que posseïen les grans cases de l'antiga Grècia, per a ús exclusiu de les dones de la casa que s'anomenava gineceu. Només podien sortir a recollir aigua de les fonts pròximes. També, quedaven excloses dels sopars que feien els seus marits amb els seus amics.
Les dones es casaven quan arribaven a la pubertat, en canvi els homes ho feien quan arribaven a una edat adulta, cap els 30 anys.
Els homes podien repudiar a la dona sense donar explicacions, a més, les podien casar amb un altre home sense el consentiment d'aquesta, el pare també podía casar-la amb un altre home i fer que es divorcies del seu marit.
LES DONES ESPARTANES
A diferència de la dona atenesa, l'espartana gaudia d'una relativa llibertat i autonomia. Des de petites rebien una educació semblant a la que rebien els homes, feien gimnàsia, música i practicaven esports.
La seva formació tenia lloc en les thiasa o "associasions" femenines, on s'establia una relació entre les joves i les seves tutores.
Les espartanes utilitzaven una vestimenta lleugera: el peple amb la faldilla oberta que deixava al descobert una part de les cames i, per tant, permitia movilitat.
El matrimoni es realitzava quan les dones arribaven els 24 o 25 anys,i tenia finalitats reproductives.
Les dones espartanes no podien participar en política, tampoc podien participar en l'exèrcit, però tampoc estaven obligades a fer les tasques domèstiques. Només tenien que cuidar els fills fins als 7 anys.
El paper d'home i de dona eren molt diferents, però tots dos estaven valorats per igual: els ideals de valor i entrega viril tenien el seu contrapunt i motivació en la intel·ligència, força i mèrit el de les dones que tenien i criaven els fills, per tant, mereixien tots els respectes.
Ummm, doncs pot ser la situació de la dona a Esparta era una mica millor. Què deien les dones espartanes als seus marits quan aquests anaven a la guerra?
ResponElimina"Torna amb el teu escut o sobre ell".
ResponElimina