Els Thíasos i les Mènades, agrupacions de dones místiques

Dionís amb membres del seu Thíatos

En l'actualitat, la nostra societat comprén una serie de col.lectius que tenen un objectiu comú. Un dels més reivindicatius és el de la Dona. Això ja ve desde la nostra antiguitat clàssica, en la que una comitiva anomenada Thíasos ( θίασος) .  Eren una mena de reunions de Dionís, que podien ser descrites com "borratxos fent gresca". 

Mènade ballant

 Els membres més importants del thíasos eren dones devotes, les Mènades, que progressivament van ser substituïdes per les immortals nimfes.  Estan representades en ceràmiques dones solitàries brandant els tirs (una mena de bastons).  

 Les Mènades són  éssers divins i femenins  relacionats amb el déu Dionís. Les primeres mènades van ser les nimfes que es van encarregar de criar a Dionís, i que més tard van ser posseïdes per ell. Literalment, mènades es pot traduir per "les que desvariegen" o "les dones posseïdes". Vol dir que era impossibles parlar o raonar amb elles, perquè eren dones salvatges. 

S'agrupaven en bandes rebels per les muntanyes, les Thíasoi. Realitzaven activitats inimaginables com violència, vessament de sang, sexe, autointoxicació i mutilació.
Són representades amb corones de fulles de vinya, vestides amb pells i nues o amb vestits transparents que no amagaven el seu cos. Una curiositat és que, de vegades, trossejaven les seves víctimes i es menjaven la carn crua. 

Mènades ballant

Orfeu

Això es veu representat en el mite d'Orfeu, on prefereix donar culte a Apol.lo i rebutja el culte a Dionís, i les Mènades el trossegen i el devoren. 

Diversos autors també han parlat sobre aquest tema, com ara Julio Cortázar o Nietzsche.