Pisístrat – Πεισίστρατος –, fill d’Hipòcrates, va ser un tirà d’Atenes que va prendre el poder l’any 560 fins la seva mort (va viure exiliat per dos períodes).
Va rebre el seu nom el qual significa “fill de Nèstor” perquè era, segons la mitologia grega, ancestre familiar.
Pisístrat és conegut per la guerra contra Mègara, on va dirigir l’exèrcit atenès.Va aconseguir conquistar la ciutat de Nisea i va recuperar Salamina. Gràcies a les seves accions i l’amistat que tenia amb Soló, va aconseguir un lloc destacat dins la política atenesa.
Soló va establir la seva constitució i es va retirar d'Atenes. Llavors, les lluites entre el partit de la plana, el partit de la costa i el partit de les muntanyes van esclatar. Amb la seva política de repartir diners als pobres Pisístrat va aconseguir força suport.
Quan va tornar Soló a la ciutat va veure l'ambició del seu amic i va advertir a Pisístrat, però ja fins i tot el senat estava disposat a donar el poder al cap dels muntanyencs. Li van concedir un cos de 50 homes armats per a la seva protecció. Progressivament Pisístrat va ampliar aquest cos i finalment es va apoderar de la ciutadella (560 aC.).
Una vegada al poder, Pisístrat no va canviar les lleis i va administrar molt bé el país, però molt aviat les faccions de Megacles i Licurg, unides, el van enderrocar. La seva propietat va ser confiscada i fou comprada per Càl·lies, fill d'Hipònic.
Pisístrat va ser a l'exili uns sis anys, però va tornar després de fer una aliança amb Megacles. Altre cop el tirà va recórrer a un estratagema per accedir al poder i el poble el va rebre i acceptar, segurament també per influència de Megacles i el seu partit, ara aliats al tirà.
Megacles altre cop es va aliar amb Licurg contra Pisístrat i aquest fou enderrocat per segona vegada. Un altre cop la seva propietat va ser confiscada i un altre cop la va comprar Càl·lies.
A proposta del seu fill Hípies, Pisístrat va decidir intentar recuperar el poder i va obtenir el suport d'algunes ciutats. Amb els fons que van aportar les ciutats es va contractar un exèrcit mercenari a Argos. Finalment, els mercenaris van arribar a Marató a l'Àtica on els partidaris de Pisístrat se li van unir, els seus rivals van sortir a trobar l'exèrcit invasor amb les forces militars al seu abast, els dos exèrcits van acampar al Temple d'Atenea a Pal·lene i Pisístrat va fer un atac inesperat i va posar en fuita a l'enemic. Mentre eren perseguits els fugitius, Pisístrat va poder entrar a Atenes sense oposició.
Altre cop tirà, va adoptar mesures per assegurar-se el control del poder. Un cos de mercenaris va quedar a la seva disposició i ostatges dels seus enemics foren enviats a Naxos, sota custòdia de Ligdamis. Altres oposicions foren desterrats o es van exiliar.
Durant el seu mandat els atenesos van ser privats de moltes llibertats civils i morals, però tot i això, el judici que en fan els autors antics, com ara Heròdot, no és gaire sever, pel fet que el consideren un tirà dotat de grans habilitats per governar. Se li atribueixen diverses reformes i millores. Pisístrat va acabar amb els abusos per part dels aristòcrates, va promoure un repartiment més equitatiu de la riquesa i va afavorir un fort creixement econòmic de les classes mitjanes. A més, va promoure la cultura i va embellir Atenes . Va fer construir temples, aqüeductes i vies. Amb tot això, va aconseguir força suport.
Pisístrat va ordenar posar per escrit la Ilíada i l’Odissea i va organitzar els primers concursos teatrals en honor al Déu Dionís (Déu del vi i la fertilitat).
Els seus fills van ser assassinats i expulsats. Finalment, Pisístrat va morir l’any 527 aC.
MARTINA SALVIA
5E
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada