El ''yuyu'' i altres expressions sobre la por

Quan una cosa ens inspira un lleu sobresalt, un estrany temor irracional, podem acudir a expressions tals com 'donar cosa o grima'. Si es tracta d'una inquietud de major intensitat, solem dir que ens vénen esgarrifances, tremolors o, més gràficament, ens dóna angúnia. No arriba a pànic, però és alguna cosa prou desconcertant perquè ens trobem incòmodes i ho evitem. A Espanya, és freqüent en aquests casos utilitzar una locució col·loquial, l'origen de la qual desconeixem la majoria: ve acompanyada d'un toc sobrenatural, tràgic o inexplicable, Diem que ens dóna yuyu passar per un lloc on s'ha produït un accident o una catàstrofe, o al costat d'un cementiri o una casa abandonada.

Aquesta veu també s'usa de forma diferent quan li acompanya el verb "donar" en el cas que a algú li sobrevingui un conat d'atac o malestar físic o anímic, diem que "li ha donat un yuyu". Això és, quan estem afirmant que li ha donat una síncope o, simplement, un enorme ensurt.

Aquesta expressió té dos orígens: Una primera teoria la fa derivar de la interjecció "¡uy!" diverses vegades repetida, "¡uyuy!", escrita antigament "huy", per derivar del llatí "huy", forma associada a l'imperatiu fugite, del verb fugire (fugir), que significa "fugiu". I una segona perquè "yuyu" també és una paraula encunyada en l'àmbit màgic i religiós de les tribus d'Àfrica Occidental, per designar els objectes, amulets o ritus relacionats amb la màgia i la bruixeria: el seu origen no està suficientment clar, doncs podria derivar d'alguna llengua africana o també ser adaptació a cau d'orella indígena de la veu francesa joujou (joguina).

Però com pot ser que aquesta expressió hagi sorgit entre les últimes dècades? Probablement la culpa la tenen les primeres pel·lícules de Tarzán doblades al castellà, com explica Manuel Alvar en el seu llibre El que callen les paraules. Quan els temuts nadius africans atacaven als expedicionaris blancs que transitaven per la selva, i veien aparèixer en escena a l'home mico per tirar-los una liana, els salvatges fugien cridant ¡yuyu, yuyu!. La popularitat d'aquells films al nostre país va ser tal, que els espectadors espanyols van encunyar aquesta paraula com a sinònim d'esglai, por i aprensió inexplicable.

Altres frases cèlebres de romans sobre la por foren:

"Ningú va arribar al cim acompanyat per la por" .Publi Sir (85 a.C-43 a.C). Escriptor de l'antiga Roma.

"Qui viu temorós, no serà mai lliure". Horaci (65 a.C- 08 a.C). Poeta satíric romà.

"La por sempre està disposat a veure les coses pitjor del que són". Tit Livi 59 a. C-17 d. C). Historiador romà.