Ícaro, de Presuntos Implicados

Presuntos Implicados és un grup de música pop en castellà integrat per murcians i valencians, format a principis de la dècada del 1980. Actualment els seus integrants són: Lydia Rodríguez Fernández, Juan Luis Giménez i Nacho Mañó. La seva discografia consta d'un conjunt de 14 discs. En un d'ells, anomenat Ser de agua, i publicat l'any 1991, hi pertany una cançó que parla sobre el personatge mitològic Ícar.

Ícar era fill de Dèdal i d'una esclava de Minos, el rei de Creta. Dèdal, que era un gran inventor, va dir a Ariadna la manera en què Teseu podia sortir del laberint. Un cop Teseu va haver matat al Minotaure, i va sortir del laberint, Minos enfadat, va tancar a Ícar i al seu pare Dèdal, al mateix laberint.

Gràcies a l'ingeni de Dèdal, van construir unes ales amb plomes, subjectades amb cera. Se les van posar, i just abans de partir, el pare va donar una única advertència al seu fill: no volis massa baix, perquè l'aigua et pot atrapar, i no volis massa alt, perquè el sol pot fondre la cera de les teves ales.

Així doncs, van partir. Ícar, en quant va poder contemplar sota els seus peus la immensitat del mar, i va veure com l'astre rei l'envaïa, va perdre la seva noció de responsabilitat. A poc a poc, Ícar va anar apropant-se més al sol, fins que aquest va desfer la cera de les seves ales, i va caure al mar, desapareixent entre les ones.

Aquest mite tracta d'explicar l'ambició humana, i la pèrdua de responsabilitat que patim quan desitgem tan quelcom.

Presuntos Implicados tracta d'explicar el mite a través d'adjectius i metàfores que concorden molt bé amb el sentiment que podria tenir Ícar en el moment de volar.

LLETRA

Ícaro como un pequeño dios 
Desafiando al sol
Y ahora yo 
Que soy un joven gorrión 
Y quiero el nido abandonar

Y aunque a veces me asuste volar
Lejos del cobijo de un hogar
Sé que habrá un viento cálido más 
Para dejarme llevar

Ícaro, como un pequeño dios 
Desafiando a todo un sol
Y se marchó tan alto como un vendaval
Tan lejos como una canción

Más envidioso el sol le abrazó 
Derritiendo en cera su valor 
Y aunque le fue advertida la lección 
Ícaro se derrumbó, se derrumbó
Volaré bajito a ras del suelo
Como pluma el viento me llevará 
Sin perder de vista el horizonte
Como pluma el viento me llevará

Y ahora yo que soy pequeño gorrión 
Y quiero el nido abandonar
Siento que no puedo estar ya más aquí
Llegó la hora de partir

Más aunque al este no nazca el sol
Y las aves de invierno no emigren al sur
Sé que habrá un viento cálido más 
Para dejarme llevar, dejarme llevar