CARACTERÍSTIQUES DE L'ART ARCAIC 

L'art grec en la seva màxima expressió, durant el període clàssic, pretenia aconseguir l'Ideal de bellesa a través de l'harmonia de les formes, mitjançant l'aplicació de tècniques i coneixements.

ARQUITECTURA:

Es defineixen els principals ordres arquitectònics, amb influències egípcies i minoic-micèniques:

- D'estil dòric, sobri i robust. Utilitza columnes sense base, allargades. El capital és circular. La columna es pot veure estilitzada, mantenint la diferència de diàmetre entre la part superior i inferior, estrenyent-se a mesura que s'acosta al capital. Solia policromar-se de vermell o blau.

- L'estil jònic era més esvelt i estilitzat. La característica capital jònica podria haver evolucionat a partir de la columna egípcia, la capital de la qual imitava el cap d'una dona i els rínxols de la qual recorden les volutes jòniques.

ESCULTURA:

L'escultura arcaica és una recerca d'harmonia i naturalitat (“somriure arcaic”). L'escultura arcaica es caracteritza d'una banda pel seu hieratisme i de l'altra per l'expressivitat de les cares.

- El hieratisme s'observa en les postures: de peu, peus junts o amb una cama davantera. Es reflecteix en els pentinats geomètrics dels personatges, bucles, trenes que cauen simètricament sobre les espatlles.

Hi havia dos tipus principals d'escultures:

- Baixos relleus

- Estàtues exemptes

 

Hi havia dos grans tipus de estàtues:  korai (noia) i koroi (noi). Un altre exemple seria el pastor amb una ovella a les espatlles i que representa una transició de l'art arcaic.

CERÀMICA:

Al segle VII apareix a Corint un nou tipus de decoració ceràmica: les figures negres, que consisteixen en figures pintades de negre sobre argila. La primera etapa, heretada de Corint, es caracteritzarà per la decoració amb animals. Posteriorment, la ceràmica atenesa es distanciarà de Coríntia, utilitzant motius mitològics.

Primer s'utilitzarà per decorar grans gerres funeràries i després s'utilitzarà per fer els típics plats quotidians.

Al final del període arcaic, apareixerà un altre estil decoratiu: les figures vermelles. A diferència de les figures negres, es caracteritza per tenir el fons pintat de negre, excepte les figures, que es deixaran amb el color de l'argila. Els detalls seran pintats, aconseguint un major realisme.

Els motius seran de tota mena, des d'escenes mitològiques, fins a, ja en temps posteriors, escenes de la vida quotidiana, essent un excel·lent recurs per saber com vivien els antics grecs.