L'Orfisme i el Pitagorisme van ser dos grans corrents religioses de l'època, i van ser aquestes les que van proposar un estil de vida diferent, basat en la puresa i la purificació, el vegetarianisme.
A les antigues comèdies es planteja als pitagòrics com a vegetarians. Alguns portaven el vegetarianisme als extrems menjant nomès pa i aigua. Altres ho practicaven d'una forma menys estricte i nomès es prohibien menjar carns sagrades, com el gall blanc. Els pitagòrics menjaven carn de tant en tant com a part dels banquets sacrificials, per complir els seus deures religiosos.
Empèdocles condemnava el consum de carn i va adoptar una postura propera al vegetarianisme modern. Va justificar el vegetarianisme per la creença en la transmigració de les ànimes i la justícia que es deu a tots les criatures. Empèocles tambè es negava a menjar vegetals perquè creia que la seva ànima s'havia encarnat en un arbust. Amb el temps els sacrificis passaràn a ser simbòlics. Després el vegetarianisme i l'idea de la puresa s'uneixen, moltes vegades, juntament amb l´abstinència sexual.
No tots els pitagòrics eren vegetarians. Plutarc, el filòsof platònic i historiador del s. II d.C., advocava per l'abstinència de la carn, però no per raons místiques o religioses. Encara que Plutarc creia en la transmigració de les ànimes, no estava completament convençut que les ànimes humanes es reencarnessin en animals.
Per als pitagòrics era absurd pensar que la pràctica de menjar carn estigués basada en la naturalesa. Ells pensaven que l'home no és de natural carnívor, ja que no posseeix ni un potent bec, ni urpes afilades, ni ullals punxeguts, aptes per a caçar i estripar la presa, ni tampoc un estómac prou poderós per digerir la carn crua. A més, Plutarc pensava que el consum de carn ocasionava conflictes de tipus moral i que érem injustos respecte de la resta éssers vius, ja que la golafreria ens portava a consumir aliments que potser correspondrien a uns altres.
Aixì doncs el vegetarianisme estava present en l'antiga, Grècia però principalment entre els pitagòrics.
Pitàgoras tenia molta mania a una hortalissa que trobem sovint a les nostres cuines. Sabeu quina és?
ResponEliminamolt interesant que el vegetarianisme ja estigues present fa molt de segles
ResponEliminasi tenia molta mania a les faves
ResponElimina