Hipàtia d´Alexandria

Hipàtia d´Alexandria va ser una de les primeres dones de la història que va contribuir al desenvolupament de les matemàtiques. Va néixer a Alexandria, Egipte, en l’any 370, i va morir en aquesta mateixa ciutat l’any 415.

De la seva mare no hi ha cap registre però se sap del seu pare, a qui ella adorava, Teó d’Alexandria, un il.lustre filòsof i matemàtic de l’època, que va ser el mestre d’Hipàtia des que era petita. Realment Teó era una excepció i va permetre que la seva filla es convertís en astrònoma, filosofa i matemàtica, cosa que era summament inusual en un sistema en el que las dones no tenien dret a l’educació i les seves vides transcorrien en els espais privats de les seves cases i les seves famílies. Teó volia que Hipatia fos, dit en pròpies paraules, "un ésser humà perfecte", i per això vigilava molt de prop l’educació de la seva ment i del seu cos. 

Diuen els biògrafs d’Hipàtia que des de ben aviat al matí dedicava vàries hores l´exercici físic. Després prenia banys que la relaxaven i li permetien concentrar la ment per a dedicar- se, la resta del dia, a l’estudi de les ciències, la música y la filosofia. Teó treballava en el Museu, institució dedicada a l’investigació i l’ensenyament, que havia estat fundada per Ptolomeu, emperador que va succeir a Alexandre Magne, fundador de la ciutat d’Alexandria. El Museu tenia més de cent professors que vivien allà i molts més que assistien periòdicament com a convidats. Hipàtia va entrar a estudiar amb ells i encara que va viatjar a Itàlia i Atenes para rebre alguns cursos de filosofia, es va formar com a científica en el Museu i en va formar part fins la seva mort, arribant fins i tot a dirigir-lo al voltant de l’any 400.

Hipàtia es dedicà, durant vint anys, a investigar i ensenyar Matemàtiques, Geometria, Astronomia, Lògica, Filosofia i Mecànica en el Museu. Va guanyar tal reputació que al Museu assistien estudiants d’Europa, Àsia i Àfrica a escoltar les seves ensenyances sobre Aritmètica, i casa seva es convertí en un gran centre intel.lectual. Va escriure diversos llibres, com Sobre el Con Astronòmico de Diafant, on parla d´equacions de primer i segon grau. Va inventar un aparell per a l’aigua destil.lada, un per a mesurar el nivell de l’aigua i   un per a determinar la gravetat específica dels líquids.

Hipàtia es va convertir en una de les millors científiques i filosofes de la seva època, erudita d’un coneixement que els cristians identificaven amb el paganisme i que per tant  perseguien. Els cristians van cremar i destruir tots els temples i centres intel.lectuals grecs, i van perseguir a tots els acadèmics del Museu obligant- los a convertir-se al cristianisme si no volien morir. Hipàtia s´hi va negar; es va negar a convertir-se al cristianisme, es va negar a renunciar al coneixement grec, a la filosofia i a la ciència que per més de vint anys havia après i ensenyat en el Museu. En la quaresma, en març del 415, acusada de conspirar contra el patriarca cristià d’Alexandria, va ser assassinada. Un grup de cristians la van trobar en el centre d’Alexandria i, deixant parlar a Sòcrates Escolástic: "La arrancaron de su carruaje, la dejaron totalmente desnuda; le rasgaron la piel y las carnes con caracoles afilados, hasta que el aliento dejó su cuerpo..."

(Font: http://www.xtec.cat/~rcapsada/matgrega/hipatia.htm)