IULIA COQUIT

 Parva puella Latine verba facit dum coquit. Mirabile est!!

ERATÒSTENES DE CIRENE

Eratòstenes era de Cirene (en la costa de Líbia), on va néixer cap al 276 a. C. en una família rica que li va permetre tenir una bona educació a Atenes i desenvolupar la seva carrera a Alexandria (en la desembocadura del Nil, a Egipte). Probablement va ser a Alexandria on va conèixer a Arquimedes del qual es va fer amic i admirador.Va ser historiador i filòsof, a més de geògraf i astrònom, a més de director de la Biblioteca d´Alexandria, el major centre cultural i científic del món antic.

En l'època d'Eratòstenes, alguns savis sospitaven que la Terra tenia una forma esfèrica. A aquesta conclusió arribaven, segons es diu, en observar els vaixells en l'oceà: en acostar-se el vaixell a terra, es veia en primer lloc només el màstil i, més tard, el casc del vaixell. Si la Terra fos plana, aquest fet no es produiria i es veuria el vaixell íntegrament a cada moment.

Sospitant ja que la Terra era esfèrica, va llegir a la Biblioteca d'Alexandria que a la ciutat egípcia de Syene, s'observava al migdia del 22 de juny el fons d'un pou profund. Aquesta circumstància no es donava a Alexandria.Va suposar que aquest fet significava que el 22 de juny els raigs de Sol arribaven amb diferent inclinació a Syene i Alexandria, la qual cosa significava que la Terra era corba i no plana (en astronomia, se suposa que els raigs de Sol, que arriben a la Terra, són paral·lels entre si). Això va confirmar la seva sospita que la forma de la Terra era una esfera.

ROMULUS, la nova sèrie de HBO

    Els amants de les sèrie inspirades en l´Antiguitat clàssica estem de sort. Després de Barbaren, arriba a HBO Romulus, una sèrie italiana que tracta sobre els orígens llegendaris de la capital de l´imperi. La sèrie està ambientada al segle VIII aC., i narra la història de Ròmul i Rem, els germans bessons que van fundar la ciutat de Roma. A més, la sèrie està rodada íntegrament en llatí. Això sí, llatí arcaic, una etapa de la llengua llatina poc documentada.

   Aquí en teniu el tràiler.

Teseu

 Teseu

Teseu un dels més llegendaris reis d'Atenes, fill d'Egeu el rei d'Atenes (o Posidó) i Etra. Pels atenencs Teseu és el seu gran reformador.

Naixement de Teseu

Egeu no aconseguia tenir fills amb cap dona. Llavors va decidir anar a preguntar a l'oracle, l'oracle li va dir que havia d'arribar a Atenes sense mantenir relacions sexuals, i quan arribes a Atenes la primera dona que fecundes li donaria un fill. Piteu, rei de Tretze, volia que la seva filla portes un futur rei, Piteu emborratxar a Egeu i així mantenir relacions sexuals amb la seva filla, d'allà sortir Teseu.

El famós mite de Teseu i el minotaure

Els diferents pobles de Grècia tenien els famosos jocs olímpics celebrats a Olímpia, cada quatre anys. El guanyador d'aquests jocs era respectat per tot el món, ja que els jocs se celebraven en honor als déus.

Un any en aquests jocs el campió d'Atenes s'enfronta contra el fill de Minos, de l'illa de Creta. El campió va perdre el que va portar els atenencs a matar al vencedor, per ràbia. Va ser un crim imperdonable per el qual el rei de Creta començar una guerra contra Atenes, va guanyar i va imposar un càstig contra Atenes en el qual cada any durant trenta anys set atenesos i set ateneses havien de ser entregats al Minotaure perquè els devores.

Teseu decidir posar fi a aquest càstig entrant al laberint on es reguardava el minotaure i matant-lo, amb l'ajuda d'Ariadna, filla de Minos.

Hipòlita: reina de les amazones

 

La reina de les Amazones Otrera va concebre quatre filles: Melanipa, Antíope, Pentesilea i una quarta Hipòlita, filla d'Ares (déu de la guerra) qui li va concedir a ella el seu cinturó màgic. Hipòlita, per tant, és una reina amazona, la qual va tenir un fill: Hipòlit.

 

El cinturó d'Hipòlita:

Hipòlita posseïa el cinturó màgic d'Ares com a símbol de la seva superioritat sobre les altres Amazones i és per aquesta raó que Admet volia obtenir-lo, per poder destacar sobre les altres. El novè treball d'Heracles va ser obtenir aquest cinturó, a petició d´Admet, la filla d´Euristeo. Hi ha diverses versions sobre els fets:

En la primera versió, Hipólita al veure a Hèrcules queda enamorada completament i accedeix a lliurar-li el cinturó sense cap objecció.

En una altra versió, es diu que Hèrcules va segrestar Melanipa (germana de la reina), i va exigir el cinturó com rescat. Garantint la vida i llibertat de la seva germana. Situació que va empitjorar amb la intervenció d'Hera (enemiga d'Hèrcules) que es va fer passar per Amazona i va difondre el rumor de que Hèrcules hi era per atacar-les i fins i tot emportar-se a la reina.

 

Atac a Atena:

Després de que Heracles obtingués el cinturó, Teseu, un dels seus companys, va segrestar a Antíope, una altra germana d'Hipòlita. Per rescatar Antíope, les amazones van atacar Atenes, però van fracassar. Hipòlita va poder escapar cap a Mègara, on va morir de pena. Es contava que hi havia el seu sepulcre, amb forma d'escut d'amazona.

En algunes versions, Teseu es casa amb Hipólita i tenen un fill anomenat Hipòlit. Teseu acabarà casant-se amb Fedra, bé després d'haver abandonat a la seva anterior dona, o bé després de la mort d'aquesta en el part. En la versió en la qual Teseu està casat amb Hipólita i l'abandona, ella intenta venjar-se portant a les amazones a les noces de Teseu i Fedra amb la intenció de matar a tots, encara que fracassa al ser assassinada, o bé pels homes de Teseu o per l'amazona Pentesilea.

 

Curiositat:

Les Amazones, estaven situades al voltant del mar Negre. Es destacaven pel que fa a la guerra, era una tribu de dones que van adoptar les tasques virils i al seu torn s´extirpaven el pit dret per poder disparar amb comoditat; només n´extirpaven un ja que si arribaven a tenir descendència només criaven a les femelles i les alletaven amb el pit esquerre.

 

Eva Rodríguez

Atalanta

Atalanta, filla de Iasos (rei d’Arcàdia) i la nimfa Clímene, va ser una heroïna grega que va aconseguir obtenir el respecte de tots els habitants que la van conèixer, tot i haver-se rebel·lat contra el sistema patriarcal i les seves normes.
Aquesta heroïna és reconeguda, sobretot, pel seu talent en la cacera. De fet, ella va ser la única dona que va participar en el viatge dels Argonautes a la recerca del velló d’or.
Quan va créixer i es va convertir en una dona àgil i bella, va decidir no casar-se mai i consagrar la seva vida a la deessa Àrtemis. En una ocasió es va trobar amb Híleu i Reco, dos centaures que la van voler violar però van fracassar degut a les habilitats d’Atalanta, que els va matar amb l’ajut de les seves fletxes.
La seva intenció de mantenir-se verge es va dificultar ja que un oracle va dir que un cop casada, Atalanta es convertiria en un animal. Per a evitar el destí, Atalanta va dir que es casaria amb l’home que la guanyés en una carrera. 
Sempre que feia la carrera contra un d’aquests homes, tot i deixar-los avantatge l’heroïna els atrapava i els matava. No va ser així amb Hipòmenes, que degut a un pacte fet amb la deessa Afrodita, tenia tres pomes d’or que anava tirant al terra perquè Atalanta les recollís i així va ser com va guanyar ell la carrera. 
Com que no va pagar el pacte fet amb Afrodita amb un sacrifici, aquesta els va fer venir una passió irresistible quan estaven al santuari de Cibéle, fet que va ser castigat per aquesta, convertint la parella en lleons, acomplint l’oracle. 
                          

Cíbele va castigar-los també, fent-los portar el seu carro. (Figura de la deessa Cíbele a Madrid).

Berta Ruiz Nievas

Odisseu

Odisseu (o Ulisses en la mitologia romana) va ser un dels herois més llegendaris de la mitologia grega, personatge i protagonista respectivament de la Ilíada i l’Odissea, ambdues obres escrites pel poeta Homer.

Es considera a Odisseu com a fill de Laertes: rei d’Ítaca, i Anticlea: filla de l’argonauta Autòlic. Tot i que a la Odissea s’esmenti l’anterior, també es pot considerar a Odisseu fill de Sísif: fundador i rei d'Efira, que era amant d’Anticlea. Ell és conegut pel seu feixuc càstig d’empènyer una gran roca fins al cim d’una muntanya i quan estava a punt d’aconseguir l’objectiu, aquesta rodava altre cop cap avall.

Com molts dels herois grecs, va adquirir gran part dels seus coneixements degut a que era deixeble del centaure Quiró. Posteriorment va heretar el tron del seu pare i es va convertir en rei d’Ítaca. 

Tot i no estar gaire disposat per anar a la guerra, va participar a la guerra de Troia. Això va fer que passés vint anys fora de la seva pàtria: els deu anys que durà la guerra, més deu anys de tornada.

El viatge de retorn a Ítaca va estar ple d’aventures. Una d’elles és el conegut mite d’Odisseu i les sirenes. Les sirenes eren unes criatures híbrides amg cos d’au i rostre de dona. Utilitzant la seva veu i aparent dolçor, atreien a tots els mariners per a posteriorment ofegar-los de tant hipnotitzats que es trobaven. Cap mariner es salvava, però Odisseu va ser-ne l’excepció. Amb ajuda de la seva astúcia, va fer que els seus acompanyants es tapessin les oïdes amb cera per a no escoltar el cant de les sirenes, i ell es va lligar al màstil del vaixell. D’aquesta manera, va evitar que les sirenes aconseguissin el seu objectiu.