A QUÈ JUGAVEN ELS NENS I NENES A L’ANTIGA ROMA?

A l’antiga Roma, als nens els hi agradava jugar tant com a nosaltres i podem arribar a dir que gran quantitats de jocs actuals els hem heretat d’aquella època. Tot i així, com sabem abans les seves joguines no eren tan avançades ni tecnològiques com ara. Els nens romans acostumaven a jugar a qualsevol lloc, ja fos a casa, al carrer, al jardí, interior o exterior.
Les joguines d’aquells temps solien ser de fusta o fang, i jugaven amb nines (pupae), petits vaixells, amb pilotes (pila) o fins i tot a les cuinetes (culinae), botigues (emere et vendere), i a la corda (fumis). També els hi agradava fer mini batalles i es construïen espases de mentida i òbviament inofensives.

Ara, a continuació, veurem diferents jocs que els hi agradava jugar i cal dir molt semblants als nostres:


Sistrum: Tenia forma de ferradura i a dalt normalment hi duia la figura d'un ocell o un gat. De punta a punta de les parets d'aquesta "ferradura" hi havia unes varetes amb uns platerets, si els agitaves sonaven. Es podria dir que era l'antic sonall.





Crepundia: Eren joguines petites, similars a les que pots imaginar que un nen d'avui dia tingui. Aquestes moltes vegades eren lligades amb un cordill, de manera que els nadons les agafaven, jugaven amb elles i sonaven. També els pares se les lligaven al coll dels seus fills en forma de amulet o adorn.

Caput et navis: Consistia en tirar una moneda enlaire, i dir si sortiria cap o nau. Com podem deduir, és el típic cara o creu d’avui en dia.

Musca aenea (mosca de bronze): Consistia en tapar els ulls d'un nen i havia d'atrapar els altres dient: "jo caçaré la mosca de bronze". Els altres li contestaven: "tu la sentiràs, però no l'atraparàs".



Nuces: Es feien petites piles de nous i s'havien de fer caure llançant una altra. El premi era quedar-se les nous caigudes al terra.

Alea: Aquest és un joc que nosaltres encara hi juguem. Es tracta de tirar un parell de daus, i qui treu el número més alt guanya. Quan guanyaves en aquest joc, també es deia la famosa frase d'en Juli Cèsar: Alea iacta est (la sort s’ha tirat).

Turbo: S’utilitzava una baldufa de fusta amb una punta de ferro i un cordill. Aquest joc tractava de fer girar la baldufa el màxim de temps possible sense que parés. Acostumaven a jugar-hi a l’aire lliure.