Atlàntida

 

Als diàlegs de Timeu i Críties de Plató, apareix per primera vegada el nom que farà somiar a totes les generacions futures: l'Atlàntida. Es tracta d'una misteriosa illa que hauria estat enfonsada sota les aigües, portant amb ella tots els secrets de la seva civilització molt avançada...

Críties parla de l'Atlàntida durant un debat sobre la societat ideal. El que sap ho va rebre del seu avi que ell ho va rebre de Soló (el famós polític atenès). Es remunta a nou mil anys abans de la Grècia Clàssica. El descriuen com un territori més gran que Líbia i Àsia juntes. Afavorida per Posidó, l'illa era abundant en recursos (minerals, fusta, aliments, etc). Construïen sobre la muntanya envoltada per cercles d'aigua, una esplèndida acròpolis. La metròpolis estava encerclada per un gran canal que pertanyia a la cuitat i la abastia d'aigua corrent. Totes les anades i tornades cap a la cuitat eren vigilades des de les portes i torres. Finalment hi havia un fossat gegantí a partir del qual crearen una xarxa de canals rectes.

 

Política

Cada cuitat de l'illa tenia un rei. L'Atlàntida formava una confederació que seguia les lleis escrites en una columna del  temple de Posidó. Les lleis disposaven als reis a ajudar-se mútuament, a no a atacar-se i  prendre les grans decisions com les activitats més comunes junts. Els dirigents es reunien cada cinc o sis anys. La política es basava en la justícia i la virtut.

Segons Timeu, els atlàntics es van expandir i van controlar els pobles de Líbia, Egipte fins a Europa i  Itàlia. Foren vençuts pels atenesos quan van intentar sotmetre Grècia.

Finalment, els déus decidiren castigar els atlàntics per la seva supèrbia. La narració s'interromp sobtadament quan Zeus i els altres déus es reuneixen per decidir el càstig. Diuen que la sanció fou un gran terratrèmol i una inundació que va fer desaparèixer en el mar la ciuutat principal "en un dia i una nit terribles"...