dimarts, 27 d’octubre del 2020

AQUIL·LES

Aquil·leu o Aquil·les va ser un heroi tessali, fill de Peleu i de la Nereida Tetis.

Tot i que Aquil·les és un dels herois més coneguts de la mitologia grega hi ha moltes versions diferents sobre la seva vida, començant per la seva infantesa. 



La infantesa d'Aquil·les


Hi ha dues versions que expliquen la infantesa d’Aquil·les, la primera llegenda explica que la seva mare el submergí a l’Estix per fer-lo invulnerable, però un dels talons, per on el tenia agafat, quedà eixut i, per tant fou el seu únic punt feble. El seu pare el dugué al mont Pèlion perquè l’eduqués el centaure Quiró, com havia fet amb d´altres herois.



Una altra versió explica que Tetis els aplicava un tractament màgic que consistia a submergir-los en ambrosia durant el dia i purificar-los amb foc durant la nit. D'aquesta manera, Tetis ja havia matat els seus sis primers fills, que no sobrevivien al tractament. Peleu no tenia coneixement de les activitats de la seva dona però, com que ja començava a sospitar, en néixer Aquil·les la va espiar i va ser a temps d'aturar-la. La interrupció del ritual va fer que l'os del peu dret del nen quedés cremat. Això ho va arreglar Quiró, el famós centaure expert en medicina, que li va substituir l'os cremat pel del gegant Damis, que en vida havia estat un veloç corredor. Això explicaria la rapidesa d'Aquil·les. Després d'aquest incident, Tetis i Peleu s'haurien separat i cap dels dos es va voler ocupar del nen, o sigui, que al final l'educador d'Aquil·les va ser el centaure. Quiró el va instruir molt bé, tan físicament com intel·lectualment, i va ser qui li va donar el nom d'Aquil·les (ja que fins al moment el seu nom era Ligiró).


També és una llegenda tardana que Tetis, previnguda per l’oracle de la sort del seu fill si anava al setge de Troia, l’envià a l’illa d’Esciros vestit de dona i l’hi tingué amagat fins que Odisseu el descobrí. Mentrestant, enamorat de la princesa Deidamia, havia tingut un fill amb ella, anomenat Neoptòlem (o Pirros).

Tot i que se li atribueixen algunes campanyes anteriors, les seves gestes més destacades les portà a terme durant la guerra de Troia, això és degut als relats d'Homer en la seva obra de la Ilíada


La mort d'Aquil·les


L’últim any del setge, però, tingué una forta disputa amb Agamèmnon per la possessió de la captiva Briseida i, furiós, abandonà la lluita i es preparà per tornar a la pàtria. Uns dies després ja es disposava a embarcar quan Pàtrocle, els historiadors no han sabut dir amb certesa si era el seu amant, el seu millor amic o el seu cosí (ja que en la Ilíada no queda clar), va morir a mans d’Hèctor i, furiós una altra vegada, decidí venjar-lo. Va matar a Hèctor en un combat singular i l’arrossegà amb el seu carro al voltant de la ciutat fins que accedí als precs del vell Príam perquè li lliurés el cadàver del seu fill. Enamorat de Políxena, filla de Príam, anava a trobar-la quan Paris li disparà una fletxa que, guiada per Apol·lo, se li clavà en el taló i li causà la mort.  



5 comentaris:

  1. Molt bona entrada! Jo sóc del parer que Aquil.les i Pàtrocle eren més que amics...

    ResponElimina
  2. Mai havia escoltat la història d'Aquil·les abans i m'ha semblat molt interessant, m'ha encantat!

    ResponElimina
  3. L'autor ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  4. Coneixia la història d'Aquil·les menys del que em pensava!

    ResponElimina