La pesta antonina va ser la primera pandèmia registrada al món; es va produir l'any 165 de nostra era, durant l'Imperi Romà. Aquella estranya malaltia s´identifica contemporàniament amb la verola.
Els testimonis dels especialistes i els testimonis de l'època, com Galè, el metge que va tractar la pesta antonina, dibuixen l'origen d'una malaltia que va venir de la part oriental de l'Imperi i els seus devastadors efectes sobre una població inerme davant d'una malaltia de la que no sabien res.
El nombre de morts va poder arribar als 10 milions, amb moviments de població que van deixar deshabitades algunes zones de l'Imperi. Les conseqüències van afectar a les collites, al comerç i als fonaments de l'activitat econòmica.
La pesta antonina, que pren el nom del cognom dels dos emperadors romans de l'època, Luci Ver i Marc Aureli, pertanyents a la dinastia homònima, va ser combatuda infructuosament amb sacrificis rituals als déus i remeis tradicionals, com la ingesta de vinagre, mostassa, terra d'Armènia, llet de la ciutat de Estàbia o l'orina de nen.
La historiografia ha assenyalat les periòdiques epidèmies de l'Imperi Romà com un dels factors de la seva dilatada decadència, com va fer l'historiador anglès Edward Gibbon, que va afegir, a més, el desenvolupament de l'cristianisme i la pressió militar dels bàrbars de nord.
Si voleu saber-ne més, aquí teniu un enllaç a un podcast de RTVE.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada