El viatge de Perseu

Perseu, fill de Zeus i de Dànae, és un heroi reconegut per haver matat a la Medusa. Però la seva història comença molt més enrere. 

Perseu i la Medusa

Ens trobem en el regne d’Argos on la seva mare, Dànae, és la filla del rei. Mare i fill van ser expulsats del regne dins d’un cofre llançat al mar, com que el rei Acrisi va rebre un oracle que deia que Perseu l’assassinaria. Tots dos van arribar per voluntat de Zeus a l'illa de Sèfiros, on van ser rescatats i acollits per Dictis. El rei d’aquesta illa és Polidectes, germà de Dictis, el qual va quedar encantat per la bellesa de Dànae. Però ella no l´estimava perquè ell era un home cruel. Llavors el rei va creure que la causa per la qual el seu amor no era correspost era Perseu. Per aquest motiu, ell va manar al noi que li portés el cap de la Medusa (l'única mortal de les tres Gorgones), una tasca quasi impossible.

Perseu va acceptar i va emprendre el seu viatge amb unes quantes ajudes dels déus. Hermes, déu missatger, li va facilitar unes sandàlies voladores. Hades, déu de l’Inframón, li va donar una espasa i un casc màgic que el transformava en invisible. I, per últim, Atena, deessa de la guerra estratègica, li va proporcionar un escut tan polit com un mirall. Perseu va trobar a les Gorgones i, amb l’ajuda d’Atenea per saber quina d’elles era la Medusa, l’heroi la va atacar. Es va apropar a ella sense mirar-la directament utilitzant l’escut per evitar quedar petrificat i, finalment, li va tallar el cap. De la sang del coll de la Medusa va néixer Pegàs i Crisaor. Les germanes de la Medusa van buscar a Perseu per venjar-se´n, però ell va poder escapar gràcies al casc d’Hades.

     

Perseu i Andròmeda

Andròmeda era filla dels reis Cefeu i Cassiopea i era la promesa de Fineas. Un dia, Cassiopea va dir que la seva filla Andròmeda era la més bella de les Nereides (les nimfes del mar). Ofeses, van anar corrents a dir-li el seu pare el que havia succeït. I aquest, furiós, va

inundar les ciutats del regne i va enviar a un monstre marí. L’oracle de Zeus va informar que l’única solució era oferir a Andròmeda en sacrifici. Per tant, es va ordenar que encadenessin a la noia en les roques d’un penya-segat perquè la bèstia se la mengés.

Perseu va veure a la jove encadenada en el seu viatge de tornada i es va quedar captivat per la seva bellesa. Llavors Perseu li va proposar al rei que si ell matava a la bèstia, es podria casar amb la seva filla. Aquest va acceptar i l’heroi va tornar al penya-segat. Tan aviat com el monstre va aparèixer per menjar-se a la seva presa, Perseu va utilitzar les seves sandàlies alades i la seva espasa i va lluitar fins que va acabar matant a la bèstia. Va alliberar a Andròmeda i la ciutat estava fora de perill. Durant la boda, Fineas i els seus seguidors van envair la cerimònia per proclamar a aquest com el promès de la noia. Llavors va començar una lluita i Perseu la va acabar quan va treure el cap de la Medusa i els va petrificar.

La parella va tornar a l’illa de Sèfiros. Quan Perseu es va assabentar que la seva mare havia estat maltractada pel rei Polidectes, no va dubtar en petrificar-lo també.

La tornada a Argos

 

Finalment, Perseu, Andròmeda i Dànae van tornar a casa, a Argos. Com en aquell moment estaven celebrant uns jocs en honor al pare del rei, Perseu va decidir participar-hi. Aquest va llançar un disc que va colpejar a Acrisi i va provocar la seva mort, acomplint l’oracle. Degut a aquest accident, Perseu no va voler governar el regne que tantes desgràcies l’havia donat. Megapentes, cosí de Dànae, era el rei de Tirint, per tant, van intercanviar els regnes: Perseu es va convertir en rei de Tirint i Megapentes d’Argos.