dissabte, 18 de febrer del 2017

L'ensenyament a l'antiga Roma

A l'antiga Roma, els infants rebien la seva educació o ensenyament per part dels seus pares. En el cas de les noies, la mare era qui es feia càrrec del seu ensenyament i, en el cas dels nois, els pares s'encarregaven d'educar-los, ja que no hi havien escoles en un principi, però un cop es van començar a construir escoles, els infants van començar a rebre la seva educació en elles, però només els nois, ja que les noies tenien que aprendre les feines de casa. Al començament, només els nois d'un estatus social determinat podien rebre aquesta nova educació i no va ser fins a finals de l'època de la República que es va generalitzar l'escolarització.

L'escolarització constava de tres nivells:

Resultado de imagen de l'ensenyament a l'antiga roma

-La primera etapa era, el LUDUS LITTERARIUS: Aquesta etapa abastava l'ensenyament dels infants des dels set anys fins els onze o dotze anys. El professor era el magister ludi i s'encarregava d'ensenyar als seus alumnes a llegir, a escriure i a comptar. El professor utilitzava una cathedra com a seient i els alumnes utilitzaven una mena de cadires que eren plegables. Els alumnes utilitzaven unes tauletes de fusta cobertes amb cera on escrivien amb un punxó. Aquestes classes tenien una durada de sis hores, es dinava pel migdia i després es continuava.


Imagen relacionada-La segona etapa era el LUDUS GRAMMATICUS: Aquesta etapa només hi podien arribar o estudiar els nois de families benestants i que abastava dels onze o dotze anys, fins els setze anys. Aquest nivell servia per iniciar-se en el món dels negocis o en professions liberals, però al mateix temps era com una preparació per el següent nivell superior, el ludus rhetoricus. El professor s'anomenava grammaticus, aquest gaudia amb més prestigi i cobrava més. Els primers professors d'aquest nivell eren grecs, moltes vegades esclaus alliberats procedents de la Magna Grècia. En aquests estudis s'ensenyaven diverses coses com, la literatura principalment grega, després es va introduir la llatina, la geografia, la història, la mitologia i la filososfia, però només superficialment.


-I finalment, la tercera etapa era, el LUDUS RHETORICUS: En aquest nivell els alumnes es preparaven per a la vida a fora, per a la política o l'advocacia. Aprenien a com parlar en públic i com convèncer a les persones, és a dir l'oratòria. També feien moltes controversiae, que eren debats entre alumnes, on discutien sobre temes diferents i cadascú defensava la seva tesis. Aquests estudis duraven dos anys, així que abastaven dels setze fins els divuit anys. El professor de la següent etapa s'anomenava rètor.
Al acabar aquestes tres etapes els nois segons la seva capacitat econòmica, podien anar a seguir els seus estudis en una altre ciutat de prestigi.


1 comentari:

  1. Diria que tot el que expliques ja ho vam veure a l´assignatura de llatí de primer...

    ResponElimina