L'educació a l'antiga Roma

L'ensenyança a l'antiga Roma era un tret que els ciutadans van voler aplicar als infants quan els romans van entrar en contacte amb els grecs, va ser aleshores quan es va demostrar que l'educació familiar no era suficient, a arrel d'això, molts parents van voler deixar l'educació dels seus fills en mans de professionals. L'educació romana tenia com a objectiu desenvolupar les virtuts de l'home ideal romà a partir de la gravitas (responsabilitat), la severitas (austeritat), la pietas (respecte) i la bona fides (lleieltat).

Fins als set anys, els infants constaven de l'educació que rebien únicament de la seva mare, aquesta s'encarregava d'ensenyar les primeres costums i llengua. Posteriorment, a partir d'aquesta edat, per una banda era el pare qui prenia la responsabilitat d'educar als seus fills, aquest, els ensenyava a contar, nedar, agafar l'espasa... A més, els pares eren acompanyats pels fills perquè aquests aprenguessin de l'experiència. D'altre banda, les nenes seguien sota l'educació de la mare. A partir dels setze anys, el ritual de la presa de la toga viril donava per acabada l'educació familiar, no obstant els nens encara no tenien la suficient maduresa.

Durant un any, per tant, havien de passar pel triocinium fori, un any on aprenien de la política, dels afers polítics i d'oratòria, tot i que no s'haguessin desprès encara de les ensenyances donades per la família, ja que era un període de temps passat al costat dels pares o un tutor. Acabat aquest aprenentatge, els nois adolescents s'iniciaven en el triocinium militae, la vida militar. 

Hi havia tres estadis de l'ensenyament romà, en primer lloc, el ludus litterarius (dels set fins als onze  o dotze anys), el ludus grammaticus (dels dotze als setze anys) i el ludus rhetoricus. Posteriorment, al cursus honorum se'ls preparava per a la vida pública, per ser advocats o fer la carrera política.

Tot i haver diferències entre classes i sexes, l'educació en l'antiga Roma era un tret en part privilegiat i exclusiu.