Sabies que...?

 ELS INSULTS A L'ANTIGA ROMA. 

Com la majoria de llengües, el Llati conté paraules despectives i de vegades se'ns oblida que per molt refinada que sigui una societat, sempre hi ha classes més baixes amb el seu argot propi.

Els oradors romans recorrien a insults elaborats i molt despectius per atacar i desacreditar als seus adversaris. La història ha convertit al Llatí en l'idioma més eficaç a l'hora d'ofendre a algú. En el seu extens vocabulari tenia cabuda cada conducta maldestre, inadequada o directament criminal. 

El perquè de l'interès pels insults ve pels romans, els quals donaven un valor incondicional a aquests vocables que van passar a convertir-se, d'aquesta manera, en una part essencial de la parla quotidiana. Hem d'entendre, però, que les traduccions d'aquests qualificatius, majoritàriament, no signifiquen una gran fensa per a nosaltres, però en temps de romans si eren realment forts i, en el fons, si saps que signifiquen, potser siguin suficient per "desfogar-se" davant el teu interlocutor encara que no es tingui clar el seu significat.

He aquí un llistat dels insults més quotidiants a l'antiga Roma:

- Stulte (estúpid)

Considerat l'insult més freqüent de el llatí. Per engrandir el seu significat, de vegades s'usava stultissime, és a dir, molt estúpid; o stultissimi, per insultar un grup d'estúpids. 

- Ructator (eructador)

Molts dels insults romans anaven relacionats amb la higiene corporal i els modals, donada la importància que tenia en la seva cultura. En el cas dels romans, es tractava d'algú realment groller. 

- Fatue (ximple)

Per a un romà, no és el mateix un ximple que un idiota. Un ximple era un insult propi per a la persona que no solia assabentar-se amb claredat del que es comentava. Si a això li afegim altres dificultats o deficiències se li referia com caudex (idiota), però només quan es feia referència al seu desconcert.

- Malus nequamque (dolent per a tot)

Un significat literal seria "dolent per a tot" encara que per a nosaltres, ha passat a la història com "bo per a res".

- Bucco (bocamoll)

Per als inoportuns, fora de lloc o que traïa un secret, s'emprava aquest terme. Això era considerat un insult sever, que podia anar acompanyat porcaenum (brut), stercoreus (estercóreo) o spurce (mugroso).

- Perfide (Traïdor) 

Per als romans la fides (lleialtat) és un concepte ampli que es basa en la credibilitat guanyada mitjançant el compliment dels compromisos. 

I sobre verbs, els més famosos són pedico, sodomitzar, i irrumo, córrer per una fel·lació. Sense comptar termes com la pròpia fel·lació.

Els romans a més d'utilitzar paraules per insultar, utilitzaven gestos burlescos, molts dels quals es segueixen utilitzant avui en dia. 

-La Cigonya: aquest gest s'emprava quan l'interlocutor estava parlant de mes i imitava l'acció d'obrir i tancar el pic de l'ocell en qüestió.

- L'ase: els romans associaven l'asne amb l'estupidesa i l'ignorancia, així doncs imitant-lo se'n burlaven dels seus oponents. 

- Treure la llengua: Els romans van treure aquest gest dels Gals, que en combat es brlaven d'ells treient la llengua. 

- Aixecar el dit del mig: Amb quest gest s'imitava al membre viril i significava "sodomita passiu", persona que practica el coit anal, especialment entre homes. 

En conclusió, els romans eren uns verdaders mestres dels insults.