La infidelitat en l'antiga Roma

Des dels inicis de la humanitat hi ha hagut relacions i també infidelitats, però amb el pas del temps ha anat variant com es jutjaven aquestes i si feien falta càstigs per haver comès infidelitat.

Les penes aplicades en cas d'infidelitat en l'antiga Roma variaven enormement segons el sexe i la condició social de l'infractor.

Es podien distingir dues modalitats d'infidelitat: adulteri i stuprum:

- Adulteri: Infidelitat comesa dins del matrimoni.

- Stuprum: Comportament immoral de dones no casades.

La llibertat sexual del marit era total, podent mantenir relacions obertament fora del matrimoni, ja anés amb les seves esclaves, concubines, prostitutes, fins i tot, esclaus. Així que, només es considerava adúlter a aquell home que mantenia relacions sexuals amb una dona casada; a aquests com a càstig se'ls confiscava la meitat del seu patrimoni.

En el cas que una dona casada cometés adulteri era considerat un dels pitjors crims que una dona podia cometre, ja que era un atemptat contra la idea de la pudicitia, que no només afecta al seu honor sinó al de tota la seva família. A més, en cas d'haver-hi fills o embarassos pel mig, l'assumpte es complicava en gran manera, ja que la infidelitat sembrava d'incertesa la legitimitat d'aquests fills, produint-se la tan temuda 'commixtio sanguinis', és a dir, la mescla de sang amb un individu aliè a la família, fet considerat un insult a la tradició familiar. Es contemplava fins i tot la mort de la dona com a càstig per adulteri, especialment en casos on la dona era enxampada in fragranti. Però no totes les dames eren castigades, calia tenir un alt estatus social per a rebre càstig. En qualsevol cas, davant aquest tipus de faltes greus se solia convocar un "tribunal domèstic" per a jutjar la causa dins de l'àmbit familiar permetent escoltar altres opinions i evitant possibles sentències en calent.

A la Roma republicana l'adulteri era considerat un delicte privat, un delicta, un conflicte entre dos particulars que es resolia dins de l'àmbit familiar, per la qual cosa no es requeria la intervenció de l'Estat, ja que el pare o el marit de l'esposa serien els que imposessin el càstig a l'adúltera.

En el període imperial és quan el delicte de la infidelitat era jutjat per l'Estat. En aquest període es van crear diferents lleis que buscaven regular el crim d'adulteri, que buscaven era fomentar la natalitat de les classes patrícies, ja que les dones adúlteres normalment recorrien a diferents remeis abortius per a no quedar-se embarassades.