diumenge, 26 de setembre de 2021

Apol·lo, el déu lluminós i obscur

El déu Apol·lo, també conegut com a Febo, és el déu de la poesia, de la música (acompanyada amb la seva lira), és el guia de les famoses nou Muses, i també va ser el primer en ensenyar a l’home l’art de la medicina. Però Apol·lo, era abans de res, el déu de la Llum, del Sol i de la Veritat. Per això també se li anomena el déu-Sol, ja que el seu nom Febo, significa brillant. És fill de Zeus i de Letó, qui li va donar a llum al costat de la seva germana Àrtemis a l'illa de Delos, una illa on Zeus li va oferir asil a la seva amant per a aquest part, ja que la perseguia la venjança d'Hera. Allí van néixer els dos déus, lluminosos, rossos, àgils, i que compartien l'afició a l'arc i les fletxes. Encara que Apol·lo no és, a diferència d'Àrtemis, un déu caçador, les seves fletxes causaven la malaltia (fet destacat en el cant I de la Ilíada).

Apol·lo és el patró de les colonitzacions del Mediterrani. Des del seu santuari a Delfos, el déu ofereix la seva benedicció als navegants i colons que fundaven noves ciutats. Si Delos és el lloc venerat com el seu bressol, una illa santa situada en el centre de la mar Egea, el seu santuari més famós es troba a Delfos. Des d'allà es difon el famós oracle, profecies revelades per la Pítia, la pitonissa que, asseguda sobre un trípode, transmet les indicacions del déu. També hi ha altres grans santuaris d'Apol·lo, com a Clars i Efes en la costa de Jònia, encara que cap d'aquests ha obtingut l'esplendor i la fama com el de Delfos.

Apol·lo és pare d'alguns herois i endevins, com el famós Mopsó. Entre els seus nombrosos amors sempre hi van haver-hi fracassos: va perseguir a la nimfa Dafne, qui va preferir transformar-se en llorer a unir-se al déu. També la donzella Castàlia va preferir llançar-se des de les altures de la font que porta el seu nom per a escapar del seu assetjament. Cassandra, a qui havia concedit la vidència profètica, va triar no quedar-se amb ell. Corònide, amb el fill del déu en el seu ventre, li va trair amb un humà, i per això Apol·lo la va matar i va extreure del ventre al seu fill Asclepi. Al seu estimat Jacint, el va matar accidentalment quan el va colpejar accidentalment en el clatell amb un disc d'entrenament atlètic.

Tot i que el déu manté un aspecte pur i lluminós, en la seva figura hi ha una certa fredor. Apol·lo és terrible amb les seves venjances. Juntament amb la seva germana Àrtemis, va aniquilar als fills de Níobe, que s'havia vanat de ser una mare més bona que Letó. Va espellar al sàtir Màrsies, que es va atrevir a competir amb ell en un repte musical i li va posar orelles d'ase a Mides per preferir la flauta de Pa a la seva lira. Quan Zeus va fulminar al seu fill Asclepi per haver ressuscitat a un mort, es va venjar matant als Cíclops que havien forjat l'arma divina del pare dels déus.


1 comentari: