dissabte, 25 de setembre de 2021

Demeter, una deessa misteriosa

 

Quan sentim el nom de Demeter, sovint associem la seva imatge amb una dona acompanyada per un feix de blat i pensem en el mite que la relaciona amb la seva filla Perséfone. Demeter és el nom que correspon al títol de la mare de Perséfone, una noia molt bella que va ser raptada pel seu propi tiet, Hades, el déu de l’Inframón. Quan Demeter s’assabenta del que ha fet el seu germà (Hades), cau en una profunda tristesa que fa que la població no pugui conrear i quedi afamada. En veure la situació, Pan avisa a Zeus de la fam que pateixen els humans i aconsegueix que la filla pugui passar una meitat de l’any amb la seva mare i l’altra amb el seu tiet, d’aquesta manera, es formen les estacions, ja que una meitat de l’any Demèter és feliç i l’altra meitat no té motius per ser-ho.


Ara bé, Demeter és molt més que aquest mite. Tot i no estar gaire inclosa en els déus de l’Olimp i gairebé no ser anomenada per Homer en les seves obres, Demeter juga un paper molt important degut als valors que representa. La filla de Rea i Cronos, és la representació maternal més pura; és la mare del cercle vital, dels conreus, de la Terra, deessa dels conreus i el pa i una mare fidel.


Aquesta deessa va haver de lluitar contra moltes injustícies familiars, sovint justificades pel simple fet de ser dona, ja que per aquest motiu no va poder governar cap territori perquè va ser repartit entre els tres germans. 


Pel que fa a les relacions amoroses, Demeter no té tants amants com altres personatges mitològics, però si que es va enamorar una vegada, del seu nebot Iasion, fet que no va agradar gens a Zeus, qui va mostrar la seva ràbia llençant un llamp al noi i violant a Demeter, d’aquesta relació en va sorgir Perséfone.


Els atributs que ens ajuden a reconèixer-la són el blat i la cornucopia que anuncia l’abundància.


Es diu que quan Perséfone va desaparèixer, Demeter va deixar de fer els rituals misteriosos que la caracteritzaven, rituals que fins i tot havien immortalitzat a mortals. En la mitologia grecoromana, Isis i Demeter acostumen a ser la mateixa deessa, pel fet que comparteixen una gran quantitat de característiques.


Per finalitzar, m’agradaria comentar una curiositat interessant que he trobat, es diu que els grecs antics dedicaven els seus esternuts a la deessa Demeter ja que un esternut inesperat o inoportú era considerat una forma d’expressió de la deessa a través del cos d’un mortal i tot seguit canviaven el tema de conversa perquè l’esternut era un oracle que indicava la desaprovació de Demeter envers el tema que s’estava tractant.





1 comentari: