Atena o Atenea, una de les deesses més conegudes i estimades de la mitologia grega, té un passat una mica turbulent. Hi ha diferents teories i relats que relacionen la deessa amb inicis diferents. A continuació llegireu diferents creences sobre els seus orígens.
Segons els pelasgs, la deessa Atena va néixer al cantó del llac Tritonis a Llívia, on va ser criada per les tres nimfes de Llívia. Quan era petita va occir sense voler a la seva companya Palas en un combat amistós i com a mostra de pesem va posar-se el nom de Palas davant del seu. Va anar a Grècia, passant per Creta, i visqué al que començava a ser la ciutat d’Atenes al costat del riu Tritó de Beòcida.
Plató va identificar Atena amb la deessa líbia Neith, que no pertanyia a l'època on es reconeixia la paternitat. Neith tenia un temple a Sais, les sacerdotesses de les quals lliuraven anualment un combat armat per aconseguir el càrrec de Suma Sacerdotessa. El relat fet per Apolodoro de la lluita entre Atena i Palas és una versió patriarcal posterior; diu que Atena, filla de Zeus i criada pel rei Tritó, va matar accidentalment la seva germana adoptiva perquè Zeus va interposar la seva ègida quan Palas estava a punt de colpejar Atena i així la va distreure. Tanmateix, aquesta ègida era propietat d’Atena molt abans que Zeus pretengués ser el seu pare. Cal dir també, que aquesta ègida junt amb altres vestimentes, forment part dels vestits de les dones líbies i els grecs les hi van prendre.
Les restes de ceràmiques suggereixen una immigració Llívia a Creta l’any 4000 a.C, i sembla que un gran nombre de refugiats llibis adoradors de la deessa provinents del Delta Occidental van arribar allà sobre el 3000 a.C. Poc temps després va començar La Primera Era Minoica i la cultura cretenca es va estendre fins la Tràcia i la Grècia hel·lènica primitiva.
Alguns hel·lènics asseguren que Atena es filla de Palas, un gegant cabrú alat, i que ella prengué el seu nom després de matar-lo i treure-li la pell amb la que es fe l’ègida.
D’altres diuen que era filla d’Itonos la filla del qual, Iodama, mor a mans d’Atena quan aquesta li deixa veure el cap de Gorgona.
Fins i tot n’hi ha que diuen que Atena és filla de Posidó, però que la mateixa el va repudiar i li va demanar a Zeus que l’adoptés.
Però els propis sacerdots d’Atena relaten la següent faula sobre el seu naixement. Zeus buscava a la titàna Metis, la qual es convertia en tot tipus d'éssers per tal d’eludir-lo, finalment, però va acabar en cinta. La mare Terra llavors va dir el següent oracle: L’infant que esperaven seria una nena, però si Metis tornava a encintar, donaria a llum a un noi que destronaria a Zeus. Llavors Zeus enganyà a Metis i se l’empassà, fet que suposà la seva fi ( tot i que ell pretenia sentir-la al seu interior ). Al cap d’un temps Zeus es trobava a la riba del llac Tritó quan sentí un fort mal de cap, Hefest o Prometeu ( varia segons la versió ) li obri el crani i d’allà en sorgí Atena armada i ja adulta.
J. E. Harrison descriu això com un recurs teològic desesperat per treure-li les seves condicions matriarcals. És, també, una insistència dogmàtica en la saviesa com prerrogativa masculina, fins al moment només la deessa havia sigut sàvia. En definitiva, Hesíode se les va empescar per conciliar 3 opinions contradictòries:
· Atena era filla partenogènica de la immortal Metis, titana que governava la saviesa i els coneixements.
· Zeus al devorar la titana adquireix la seva saviesa, fent que els aqueus deixessin de retre culte als titans i el centressin tot a Zeus.
· Atena era filla de Zeus, fent que els atenencs haguessin de reconèixer el senyoriu suprem patriarcal de Zeus.
Posteriorment, Atena passa a ser la portaveu obedient de Zeus i suprimeix deliberadament els seus antecedents. Passa a tenir sacerdots i no sacerdotesses.
Molt interessant!
ResponElimina